Esparter

L’esparter és l’artesa que exerceix l’art de fer paners i senalles. Antigament, aquesta era una feina que feien la gent del camp en les llargues vetllades d’hivern o els dies de mal temps, anomenats de pont i cova. Avui dia, encara podem trobar alguns artesans que elaboren aquests objectes manualment.

Els objectes que elabora un esparter són, sobretot, paners, senalles, ventadors, sàrries, estores, etc.

La matèria base per fer un paner és el vímet; però com que a Menorca no hi ha gaire vimeteres i, per tant, és difícil d’aconseguir, s’utilitzen verducs i altres materials naturals. Aquests materials s’han de tallar cada un al seu moment: el vímet i les canyes dins el mes de febrer, en lluna vella, i els verducs dins el mes d’agost. Una vegada arreplegats i assecats degudament ja poden començar a confeccionar els paners.

Per fer un paner, el dia abans cal posar els verducs o el vímet en remull i cardar les canyes. El cul és fa tot de verducs, i es deixen setze branques que van pujant alhora que, amb molta habilitat, cordellen les esquerdes de canya. Acabat el cos del paner, amb les branques dels verducs que vénen de baix fan la vora i la darerra cosa que elaboren és l’ansa, que és de vímet folrat de verduc i va enganxada al cul.

Un altre objecte elaborat pels esparters són les senalles d’espart, que es confeccionen mitjançant el sistema anomenat de fer llatra o llata. Per fer una senalla primer de tot s’ha de collir l’espart. El temps bo per fer-ho és per Sant Miquel, dins el mes de setembre. Antigament, per no tallar-se les mans en collir aquesta planta, els pagesos enrevoltaven l’espart amb un garrot de llenya de forma arquejada per embolicar els brins i estirar l’espart. Un cop collit s’ha de deixar assecar al sol perquè torni blanc i després es fan les manades.

Per fer la senalla, amb els brins d’espart fan el que s’anomena la llatra o llata, que consisteix a anar trenant els brins fins aconseguir una tira de llargària diferent segons les dimensions que hagi de tenir la senalla. Aquest teixit de llata es compta per braces. Així, una senalla de vuit braces es considera una senalla ben gran.

Quan tenen la llata feta, l’han d’esplomitjar; és a dir, li han de tallar els caps que surten, cosa que fan amb unes estisores, i llavors ja comencen a cosir-la amb una agulla saquera especial que s’anomena agulla de cosir sàrries, lleugerament corbada en el seu extrem superior i amb dos forats a l’extrem inferior per enfilar i fermar el fil. Comencen fent el cul i van voltant la llata fins que arriben dalt. La vora la fan de brins d’espart cordellat i finalment hi claven les anses, que poden ser de corda, del mateix espart o bé de palmes.

Altres objectes elaborats amb llata eren les senalles d’enclotar (la senalla més comuna utilitzada al camp, que servia per traginar fems i pedreny i era més reforçada que les altres), ventadors per al foc, sàrries (recipient llargarut en forma de barca que, entravessat sobre una bístia, servia per traginar fems, herba, palla…), estores, beaces (dues bosses unides per damunt amb una corretja o llatra que es posa sobre l’esquena d’una bístia de manera que cada bossa penaja a un costat de l’animal), cucales per tapar els ulls de les bísties, nanses per pescar, etc.

Coneguem de primera mà les vivències d’un esparter a través d’aquesta entrevista a Joan Pons Seguí, artesà de la llata, publicada en el diari Menorca de 14 d’agost de 2012.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR