Jocs

El joc sempre ha estat una necessitat per al desenvolupament integral de l’infant i una condició indispensable per arribar a ser una persona adulta i convertir-se en membre d’una societat. Per això, des de temps enrere, tots els pobles han inventat jocs per satisfer aquesta necessitat de joves i grans de divertir-se i de relacionar-se amb els altres, i aquests jocs s’han transmès de generació en generació.

Així, els jocs que coneixem avui dia són, alhora, un traspàs de coneixements, com a herència rebuda del passat, i el resultat de les transformacions que les activitats lúdiques han experimentat al llarg del temps arran dels canvis socials i dels moviments migratoris, que han donat com a fruit reconstruccions i adaptacions de jocs arribats d’altres indrets geogràfics i culturals que, amb el temps, són ja considerats com a propis de la cultura que els ha rebut.

Per açò és difícil identificar un joc autòcton d’una geografia determinada, de manera que hi ha un gran nombre d’activitats lúdiques que són conegudes tant en un poble de Menorca com en qualsevol altre poble dels Països Catalans o d’arreu del món; és el cas de la xarranca, o del conegut joc de pedra, estisores, paper, per exemple. Tanmateix, sí que hi ha una certa relació dels jocs amb l’entorn local, que fa que un mateix joc tengui un cert nombre de variants que són producte de la seva adaptació a les característiques d’un lloc en concret i que, en moltes ocasions, aparegui o desaparegui segons els gustos o els interessos de la cultura dominant de cada moment.

D’altra banda, amb el temps, a Menorca, igual que en la resta del món, ha canviat molt la manera de jugar i molts dels jocs anomenats “tradicionals” han perdut protagonisme en la vida quotidiana a causa de diversos factors, com l’èxode del camp a la ciutat en el segle XIX; el desenvolupament de la vida social, cultural i recreativa en el segle XX, amb l’aparició de centres culturals i associacions recreatives que posen de moda altres entreteniments com excursions o activitats esportives en detriment dels jocs d’antany; o la irrupció del turisme en el model productiu i en l’estil de vida de la gent.

al·lots jugant a la corda

Antany els infants no havien de menester joguets fabricats en sèrie per poder satisfer les seves necessitats lúdiques. Per jugar, en tenien prou amb material que trobaven a l’abast, ja fos a casa, al carrer o al camp: un mocador, una corda per jugar a juli, pedretes, un tros de xoc per pintar una xarranca, un capell, ossos de be per jugar a la marraquinca, etc. 

Els adults, per la seva part, aprofitaven les festes de poble, les festes de carrer, les porquejades, les vetlades o les anades a la platja, en què es reunien unes quantes famílies, per fer, normalment després d’una bona menjada, diferents jocs que variaven segons les ocasions: jocs d’interior per passar les vetlades d’hivern (es plat brut, embarbussaments, terrat de casa…) o jocs de córrer, botar, llançar o amagar-se per jugar a l’aire lliure (a plè, a mèrvols, a la bandereta, a força de barra, a pares-pares, a curses de sacs…).

Així mateix, a Menorca trobam alguns jocs de competició, individuals o per equips, que són genuïns de l’illa o bé adaptacions d’altres practicats en altres indrets, com ara el joc maonès, el joc de la bolla o el dins i fora, que havien caigut en desús i s’han recuperat els darrers anys.

Els folkloristes de començaments del segle XX van recollir molts d’aquests jocs populars en llurs obres, alguns dels quals encara són coneguts i es practiquen: la puça, la cadireta, rotlo-rotlo sant Miquel, el correu (anomenat avui dia el telèfon), etc. El Col·lectiu Folklòric de Ciutadella també els ha recollit en diversos números dels seus “Quaderns de Folklore”.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR