Rebosteria

La rebosteria menorquina és molt rica i variada. Aquestes són algunes de les receptes dels productes més tradicionals, que no poden faltar a les taules de qualsevol celebració a l’illa:

Pastissets

Ingredients: 1 kg de farina, 1/2 kg de sucre, 1/2 kg de sèu, 5 vermells d’ou, 1 got de vi dolç (opcional)

Elaboració: Posau el sucre, el sèu i els vermells d’ou dins un ribell i mesclau-ho tot. A continuació, afegiu-hi el vi dolç (si voleu), la farina i tornau-ho a mesclar (sense pastar). Estirau la pasta amb una primadora i, amb el motlle de pastisset, donau-los forma. Finalment, coueu-los al forn fins que agafin un color daurat i, quan hagin refredat, posau-hi sucre en pols al damunt.

Nota: Antigament, els pastissets se servien per Nadal i en tots els esdeveniments familiars importants, com ara noces o comunions. També se’n fan de farcits de conserva.

dones fent pastissets

Formatjades

Ingredients: (per 1 almud) Per a la pasta, 3 lliures de farina, 1 lliura de greix (meitat oli i meitat sèu), llevat (40 g aprox.) o 1 got i mig d’aigua. Per al farciment, 3 terces de carn, 1 unça de sal, el suc d’una llimona, 1 cullerada d’oli, tremp (espícies), sobrassada i sèu.

Elaboració: Feis la  pasta amb la farina, el greix i el llevat i formau bolles per després fer les formatjades. En primer lloc, primau la base i posau-la al motlle. Després l’ompliu amb la carn trempada, un bocí de sobrassada i un pessic de sèu. Finalment, primau la tapadora, posau-la damunt el motlle a fi de tapar la formatjada i tornau-la a primar a fi que quedi formada la formatjada. Com que antigament es duien a coure al forn, solien primar la tapadora damunt un motlle amb les inicials familiars a fi de poder-les identificar.

primer pas formatjades

segon pas formatjades

tercer pas formatjada

a punt d'enfornar

 

 

 

 

 

 

 

Notes: Aquest és un producte originari del món rural i antigament es consumien en Dissabte Sant, després dels dies d’abstinència de la Quaresma i de la Setmana Santa. Són, juntament amb els flaons, les pastes representatives de Setmana Santa de la cuina menorquina.

En rebosteria encara s’utilitzen sovint les mesures que es feien servir en temps antic:

1 almud = 1.200 g

1 lliura o 1 terça = 400 g

3 unces = 100 g

Flaons

Ingredients: (per 1 almud) Per a la pasta, 3 lliures de farina, 1 lliura de greix (meitat oli i meitat sèu), llevat (40 g aprox.) i un got i mig d’aigua. Per a les bolles, 3 lliures de formatge tendre, 1 cullerada d’oli, 1 ou i sal al gust (no gaire).

Elaboració: Mesclau tots els ingredients per formar les bolles i, quan obtingueu una pasta cremosa anau fent bolles de la mida d’un ou gros, aproximadament. Feis la pasta com per a les formatjades, primau la base i, al mig, posau-hi una bolla de formatge. A continuació, primau la tapadora, marcau-hi l’estrella al damunt perquè quan coguin pugui sortir la bolla de formartge, i la posau sobre el flaó. Finalment uniu les dues capes de pasta amb el motlle i ja les podeu coure.

 

flaons primer pas

flaons segon pas

flaons tercer pas

flaons per enfornar

flaons cuits

 

 

 

 

 

 

 

Nota: A Ciutadella, aquesta pasta es coneix amb el nom de formatjada amb formatge.

 

 

Rubiols

Ingredients: Per a la pasta, 3 lliures de farina, 450 g de sèu, 350 g d’aigua, sal, sucre i llevat. Per al farciment, 1 ½ kg de ceba, 1 kg de pebres vermells, 200 g de tomàtic, oli i 1 llauna de tonyina grossa.

fotografia de rubiols

Elaboració: Mesclau i pastau tots els ingredients per fer la pasta i, per al farciment, feis un sofregit amb la ceba, els pebres vermells, el tomàtic i la tonyina. A continuació, formau bolles amb la pasta i primau-les de manera que quedi una pasta plana i rodona. Posau una mica del farciment a una banda de la pasta, doblegau-la i uniu les dues parts donant-li la forma de mitja lluna amb les mans, amb un motlle o amb un rodet. Pintau els rubiols per damunt amb una mica d’ou batut i ja els podeu posar al forn.

Nota: És possible que sigui d’origen jueu, ja que en la cuina sefardita hi ha unes pastes denominades borekas que tenen la mateixa forma de mitja lluna i de les quals podrien haver derivat tant els rubiols com els cocarrois.

Cuscussó

Ingredients: 1/2 kg de pa ratllat sense sal que es fa a posta per a fer aquest dolç, 1/2 kg d’ametlles ratllades, 1/2 kg de sucre, 100 g de sèu, un got aigua, panses, pinyons, llimona ratllada i canyella.

Elaboració: Dins una cassola foneu el sucre amb un got d’aigua. Ha de quedar desfet però sense arribar a fer-se almívar. Afegiu-hi el sèu de porc, les panses, els pinyons, la canyella i la pell de llimona ratllada. Quan les panses s’hagin inflat, incorporau-hi el pa ratllat i l’ametlla ratllada i ho remenau durant un parell de minuts. Retirau-ho del foc i treballau el cuscussó fora dels fogons, però sense deixar que refredi perquè per donar-li forma ha d’estar calent. El podeu adornar amb fruita confitada.

Menjar blanc

Ingredients: 3 l de llet, 450 g de sucre, 300 g de farina d’arròs, 33 g de midó, canyella, clovella de llimona, llor (opcional) i sal.

Elaboració: Primer de tot foneu la farina d’arròs amb un poc de llet com si féssiu una pasta. Un poc abans haureu posat el midó en remull i el mesclareu amb la pasta. Llavors posau-ho al foc perquè es ben barregi i, mentres cou, incorporau-hi un tros de canyella, la clovella de llimona i, si voleu, una fulla de llor. Abans que hagi espesseït, treis la canyella, la fulla de llor i la llimona, i finalment la deixau refredar.

Bunyols de Tots Sants

Ingredients: 130 g de sucre, farina, un poc de mantega, ous, pell de llimona rallada, un poc de sal i un litre d’aigua.

Elaboració: Bulliu tots els ingredients i afegiu-hi la farina que faci falta per tal que quedi una pasta ben lligada i espessa, sense deixar de remenar-ho damunt el foc. Posau la pasta dins una cassola i mesclau-hi els ous, de dos en dos, fins que obtingueu una pasta que no que sigui clara. A continuació, posau-la dins un plat i esteneu-la amb un ganivet fins que sigui d’un centímetre i mig de gruix, aproximadament. Escalfau oli dins una paella i, amb una cullera, formau trossos de pasta de la mida d’una nou i fregiu-los amb poc foc, remenant-los sempre seguit fins que estiguin ben estufats i tenguin bon color. Se serveixen calents i arrebossats amb sucre.

bunyols de Tots Sants

Altres pastes de la rebosteria de Menorca són:

Amargos

Són unes peces de pasta dolça, de forma rodona i aplanada, fetes d’ametles mòltes, sucre i blanc d’ou, que es couen lleugerament al forn perquè quedi la crosta dauradeta. El seu origen és incert, però sembla que deriven d’unes pastes d’origen castellà denominades macarrones dulces que s’elaboraven amb ametles dolces i sucre. Posteriorment, hi van afegir ametles amargues per donar-los un toc especial i es van denominar macarrones amargos. Amb el temps es va perdre la paraula macarrón i va quedar el nom actual. A Menorca, els amargos són presents en moltes festes i es consideren imprescindibles per Nadal.

Tortada d’ametla

És un pastís artesà elaborat per les mestresses de casa menorquines des de temps remots. Eren les postres tradicionals per excel·lència, que no podia faltar en cap festa familiar. És de forma circular i consisteix en una massa de farina fina pastada amb ametles mòltes, vermells d’ou i sucre, adornada exteriorment amb merenga i fruita confitada.

tortada, pastissets i amargos

Diferents productes de la rebosteria de Menorca: tortada, pastissets i amargos

Carquinyols

Peces de mig centímetre de grandària, de pasta dolça, forma quadrada i textura consistent, elaborades amb farina, ou, sucre i ametles o avellanes, que es couen al forn fins que queden ben rostides. És un dolç típic del municipi des Mercadal.

Coca bamba o ensaïmada de Sant Joan

Coca feta de pasta bamba, és a dir, una pasta alta feta amb farina, sucre, oli i ous, molt atapeïda i estufadissa. Té forma enrevoltada com l’ensaïmada; per la qual cosa a Ciutadella es coneix amb el nom d’ensaïmada de Sant Joan, ja que se sol menjar durant les festes locals i en celebracions especials, com ara noces i comunions, sucades en xocolata desfeta.

Coques

Massa de farina pastada i cuita amb oli o sèu, llevat i aigua. És de forma rectangular o ovalada aplanada, i segons el recobriment tenim coques dolces (albercocs, prunes, sucre…) o salades (tomàtics, pinxes, pebres, sofregit, etc.). Per elaborar-les, es deixa fermentar la massa i després s’estira amb la primadora i se li dóna la forma característica.

rebosteria de NadalPasta-reial

Són unes pastes típiques de Nadal, semblants a les figuretes de massapà, fetes de farina, ametlla i sucre i cobertes amb sucre glacé de color rosa o blanc, amb confits petits al damunt.

Crespells

Peça de pasta dolça, de forma circular i puntes arrodonides, feta de farina amb sèu o amb oli, i a vegades amb ou. Està ensucrada i farcida de confitura de carabassa o d’altres ingredients, com ara patata, ametla, brossat o sobrassada. Com les formatjades, se solen menjar per Pasqua, després de la Quaresma.

Crespellets

Coqueta rodona i molt prima, amb puntetes per tota la vorera, feta de farina i sèu i coberta de sucre. Possiblement és d’origen jueu, ja que es relaciona amb les pastes, elaborades sense llevat, que es consumeixen durant la Pasqua hebrea i que simbolitzen el pa àzim que els israelites es van endur quan van fugir d’Egipte. A Menorca són típics dels Darrers Dies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR