Francesc de Borja Moll (1979) , en el núm. 1 de la col·lecció Quaderns de Folklore, editada pel Col·lectiu Folklòric Ciutadella, defineix el folklore i la cultura popular amb aquestes paraules:
«S’ha usat i s’usa molt la paraula folklore. Fins i tot jo diria que s’usa massa i convindria reduir el seu ús quan donam a la paraula un sentit més seriós; perquè el nom de folklore s’ha desacreditat molt aquests cinquanta anys darrers (…) perquè han falsificat el seu concepte. S’ha donat com a folklòric només una petita part d’allò que és patrimoni de la ciència popular, i encara aquesta petita part s’ha falsejat en convertir-se en exhibició, en espectacle i en negoci de cara al turisme. (…)
»El concepte de folklore s’ha vist limitat i reduït a un cercle molt estret, quan en realitat el folklore és una de les coses més extenses i més complexes, perquè afecta tota la vida popular. En el folklore hi entra tot, des de les coses més baixes i materials fins a les més espirituals i delicades, mentre responguin a les característiques que he indicat de tradició inconscient i evolució passiva i no cercada.
»Per açò actualment els estudiosos solen substituir la paraula “folklore” per la locució “cultura popular” o “cultura tradicional”. Aquesta darrera és la millor perquè (…) expressa sense confusió possible la característica essencial d’allò que era abans el folklore: la tradició, o sia, la transmissió d’una cultura de pares a fills sense influències o amb un mínim d’influències externes.»
