Brodats

exemple de brodat mallorquíEls decorats del teixit mitjançant aplicacions amb agulla van ser anteriors als ornaments mitjançant cap altre procediment tècnic. Tot i que a Espanya es comencen a citar brodats en els inventaris i testaments dels segles XII i XIII, no podem determinar amb exactitud quan apareixen a les Balears, però sí que podem dir que les primeres referències les trobam en alguns inventaris de cases acomodades des de mitjan segle XIV. El primer testimoni gràfic on hi ha representades gairebé totes les característiques del brodat illenc (branques ondulants de planta enfiladissa amb flors partides al mig amb tres pètals, fulles trilobulars a les rames terminals més petites i a les finals diferents fruites seccionades verticalment, el centre de les quals apareix decorat amb garses que presenten motius simètrics, punts, creus, barres paral·leles…) el trobam a Mallorca, en un retrat d’Anna Puigdorfila i Dameto (morí el 1713). És important remarcar el fet que pràcticament no hi havia diferència entre els brodats de Mallorca i Menorca, i aquesta pràctica es popularitza sobretot entrada la segona meitat del segle XVIII, segons es desprèn de l’augment dels elements que en fan referència en els inventaris.  

La tela més apropiada per ser brodada és aquella que presenta la trama i l’ordit molt perfectes, llisa i espessa. Així doncs, les teles de seda, organdí, tul, lli i cotó són molt adequades per realitzar-hi l’obratge propi del brodat. Però abans d’obrar-les, la tela ha de ser prèviament dibuixada, la qual cosa requereix d’una gran simetria i perfecció, ja que d’això depèn, en gran part, la qualitat del brodat. El dibuix es practica mitjançant la tècnica del blavet: damunt una fulla de paper ceba es fa el dibuix amb l’ajut de plantilles. Una vegada completat, el dibuix és picat amb una agulla proveïda d’un suro, es col·loca sobre la tela i es fixa convenientment. Es prepara una monyeca de tela poc absorbent que es mulla amb dissolvent, es frega sobre una solució de cera i blavet i a continuació damunt el paper ceba, procurant passar sobre els punts del picat. Així, quan es retira el paper, el dibuix queda imprès sobre la tela.  

abans de brodarEn el brodat s’han utilitzat dues tècniques diferents: el realç i el punt mallorquí (o de cadeneta).  

El realç, emprat damunt sedes, velluts, organdí, tuls i teles de qualitat, consisteix a omplir els motius amb puntades damunt les quals se’n fan unes altres en sentit perpendicular que configuren el vertader brodat, de manera que aquest adquireix un relleu pronunciat. El brodat de realç practicat a l’illa sembla més propi de gent amb un poder adquisitiu alt, o bé per a treballs de luxe, ja que la tela brodada amb aquesta tècnica adquireix una gran distinció. Encara avui dia hi ha excel·lents brodadores de realç. Els motius que decoren les teles amb brodats de realç són molt variats. És comuna la típica branca amb una gran profusió de volutes filiformes, fulles i flors, escuts heràldics, personatges (històrics i religiosos), al·legories, tant profanes com religioses, símbols eucarístics (el pa, el raïm, l’anyell místic)… El fil utilitzat preferentment és el blanc; tot i que en peces molt especials i de gran qualitat artística s’utilitzen els fils de seda de color i els fils d’or en els ornaments litúrgics.

detall d'un realç

Brodat amb realç

El brodat mallorquí o de cadeneta es practica damunt teles de cotó, lli o una altra tela. Una vegada dibuixada, es col·loca un tros d’aquella labor sobre el bastidor de manera que quedi ben tensat. Seguidament, totes les vores del dibuix es perfilen amb un ganxet amb punt de cadeneta, ja que la tela té la trama i l’ordit més gruixats (aquest procés també es pot fer fora bastidor amb una agulla, però es necessita molta pràctica per aconseguir un treball de qualitat). Ja puntejat el contorn de les rames, fulles i pètals, s’extreu la tela del bastidor i s’omplen amb punt d’escapulari molt atapeït, agafant amb l’agulla els punts de l’interior de la cadeneta i fent bastes d’una banda a l’altra, de forma que només es poden veure les puntades per damunt, mai pel revés de la tela.  

En els brodats més comuns, els interiors de les flors i fruits partits se solen omplir amb punt de creueta, punt de quadre, escapulari i zig-zag, procurant que en cada dibuix les garses siguin diferents i generalment d’un sol color, amb decoració opcional; però en els treballs més delicats (sedes, tuls i organdí) se sol emprar la tècnica del fil-tiré, que consisteix a treballar els fils de la mateixa trama i ordit per rivetejar els calats i confeccionar garses de diferents formes i composicions, de tal manera que la qualitat del brodat es pot valorar no sols per la complicació del dibuix, sinó també pel nombre de garses diferents que el decoren.  

detall brodat mallorquí

Brodat mallorquí o de cadeneta

El motiu primari del brodat mallorquí o de cadeneta consta essencialment d’una branca ondulant amb flors o amb flors i fruites. Aquesta branca sembla que té una clara reminiscència gòtica entroncada amb l’arbre de Jesé (l’arbre de la vida), que actualment s’ha convertit en una sanefa contínua amb una garlanda o veta. A aquesta branca, que alguns identifiquen amb la del cep transformada en planta enfiladissa, s’hi ajunten com a principals motius fulles polifoliades estilitzades (de pàmpols, fulles d’heura i de roser…), flors polipètales i fruites estilitzades, seccionades verticalment i planes (de roses, pinyes, tulipes, magranes…), totes elles al·lusives al concepte primari de la vida, amb la teoria un tant generalitzada que en el brodat mallorquí es representa l’arbre de tots els fruits. El centre de les flors i fruites que apareix decorat amb motius molt simètrics (barres paral·leles, creuades, convergents, estrelles…) motivat per l’obligat seguit de la trama i l’ordit de la tela, contrasta amb la constant ondulació de la decoració vegetal que les suporta on mai no s’utilitza la línia recta. La coloració dels fils en aquests brodats és d’un sol color (vermell o blau), també n’hi ha de color granat, groc i policromats, en tonalitats molt variades i emprats junts en una mateixa labor.  

L’utillatge emprat és molt senzill: el ganxet, el bastidor rodó o tambor, que pot ser de diferents mides, el didal de sastre, el coixinet, agulles (d’acer, llautó, vidre, fusta, ivori, os, carei…), ous de sargir, rodets, macetes, estisores, planxes, patrons, etc.  

El brodat mallorquí (o de cadeneta) és molt més conegut i popular que el de realç. També hem de destacar que la temàtica del brodat mallorquí (o de cadeneta) no és tan rica com la del realç.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR