Capells i barrets

Des de molt abans del temps d’emprimer els humans hem tingut necessitat de cobrir-nos el cap. Primerament per protegir-nos del fred, després per salvaguardar-nos del sol i de la pluja, fins que esdevingué un complement indispensable del ben vestir, amb un fort caràcer simbòlic com a demostració de poder, d’identificació de jerarquies, d’hiegien, de seducció o de simple coqueteria.

homes amb capell a l'inici del segle XX

Fa poc més de cinc-cents anys que el capell va començar a exercir la seva hegemonia sobre la resta de protectors de cap. En el segle XIV ja podem parlar del capell tal com el coneixem avui dia, i va arribar a ser molt popular per tot el continent. Tot i que ara estam acostumats a veure els caps masculins descoberts, antigament era del tot impensable, sempre tenien a mà alguna cosa per cobrir-se el cap. Durant més de cinc segles el capell ha estat considerat un complement elemental del ben vestir i sobretot era primordial en la vestimenta de mudar. Va ser considerat el cobricap per excel·lència d’ambdós sexes, tot i que mai no ha deixat de ser una eina protectora indispensable per al treball del camp.

Avui dia dia, en algunes zones de parla catalana, barret i capell tenen el mateix significat; però antigament aquests dos mots descrivien dos tipus de cobricaps diferents:

El barret no tenia ventalla i s’adaptava fàcilment a la forma del cap. Sovint tenia forma de bossa llarguera gràcies a la ductilitat dels materials utilitzats per elaborar-lo (estam, seda i lli treballats amb punt de calça a quatre agulles o enfletrats). L’hem trobat relacionat gairebé sempre amb la gent del poble. Era el cobricap predilecte dels marines i homes amb oficis relacionats amb la mar: mariscadors, pescadors, mestres d’aixa; però també el portaven els menestrals, els pagesos i els traginers.

El capell tenia la ventalla més o menys ampla, que es mantenia amb una certa rigidesa, i una cofa no gaire alta i rodona. Els capells menorquins no eren gaire diferetns dels de la resta del país ni de la resta d’Europa. Hi havia capells de vellut, de drap, de ras, de feltre i de palla o palmes. Els colors predominants eren el negre i els colors foscos, i alguns cops els guarnien amb cordons, trenes, perilles, borles i botons. Segons els materials utiltizats per a la seva elaboració, la forma que tinguessin, la manera de doblegar la ventalla o de posar els ornaments, trobam diferents maneres d’anomenar-los. Durant el segle XVII i la primera meitat del XVIII predominaven els capells a l’espanyola (tenien la cofa un poc més alta, lleugerament piramidal i la ventalla aparentment rígida i relativament ampla).

Amb les dominacions estrangeres, però, van entrar amb força els capells a la francesa (la cofa una mica més baixa i arrodonida i amb la ventalla més ampla i blana), que segons la manera de doblegar la ventalla es deian capell gavatxo (amb la ventalla molt ampla i blana, que dequeia pel propi pes i sovint havien d’aguantar amb una cordonera); capell xamberg (doblegaven la ventalla d’un costat i sovint s’adornava amb plomes);  capell de teula (doblegaven les dues ales a cada costat), que és el capell que actualment utilitzen els caixers per les festes de Sant Joan i que en aquell temps usaven els clergues i alguns càrrecs públics o gremials; capell en cruies (la ventalla doblegada a tres punts), utilitzat generalment pels estaments benestants i que després de moltes modificacions es converteix en el tricorni de la guàrdia civil; capell de trona o rodó (cofa exageradament alta), que va estar de moda a partir de la segona meitat del segle XIX i íntimament lligat a la levita i posteriorment al frac; o el capell bombet (la cofa completament arrodonida i pràcticament sense ventalla).

         capell de galeta        capell del segle XX

Als inicis del segle XX trobam dos capells que també van tenir calada entre els menorquins: la galeta (un capell de palmes rígid del tipus gondoler venecià) i el capell que per culpa de les pel·lícules relacionam amb la màfia (amb la ventalla més curta i la cofa mitjancera i més quadrada), que és un tipus de xamberg evolucionat.

Ara bé, la gent del camp continuà utilitzant capells de palla durant l’estiu des del final del segle XVIII. Eren fets a mà, amb trenes de palla de blat, ordi, civada o espart que unien en espiral des del centre de la cofa fins aconseguir la forma desitjada del capell.

Pel que fa als capells femenins que trobam per Menorca estaven íntimament lligats als grans pentinats de les dones benestants dels segles XVII i XVIII; però també en tenim bastants exemples d”ús popular. Duran l’estiu les menorquines utilitzaven capells de palla o palmes i a lhivern, o per mudar, els de feltre. Algunes vegades folraven la part interior amb roba de cotó. Quan la propietària del capell era benestant, els ornaments eren trenes, galons, randes d’or i de plata o bé plomes i plomatxos.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR