Moda femenina

La moda de les dones del segle XVIII es mostrava més reticent als canvis i conservava trets i característiqeus d’èpoques anteriors. Concretament hi havia peces de roba que, a causa d’algun fet històric important, per l’allunyament dels centres urbans o simplement pel clima, perduraven com fossilitzades, alienes a l’evolució imperiosa de la moda.

Les dones portaven una camisa de lli fins davall els genolls, molt escotada i algunes amb randes als punys i a l’escot. Damunt la camisa es posaven un gipó també escotat i generalment negre, tot i que cada com més utilitzaven els de color i els estampats. Les mànigues s’ajustaven al braç amb una enfilada de botons.

camisa de dona

Portaven tres tipus de faldons amb les corresponents bastes i plecs a la cintura: els de davall eren blancs de lli o cotó, els d’enmig de llana i sovint retxats, i els de damunt generalment eren llisos, d’una gran varietat de colors i amb alguns ornaments. La jaqueta era igual que el gipó, però amb menys botons a les mànigues i amb un faldonet que quedava per fora del faldó.

Per fer feina solien dur calces fosques o de colors forts, i per anar mudades blanques o de colors clars. Les sabates eren planes o de taló moderat amb sivella. Es cobrien el cap amb el cambuix (una senzilla còfia), damunt del qual es posaven un rebosillo blanc de lli o cotó, ornat amb randes i brodats, i per sobre d’aquest es posaven l’anomenat rebosillo de damunt, molt més vistós i luxós.

indumentària femenina

En temps de fred substituïen el rebosillo de damunt per la manteta, i per sortir al carrer la canviaven per la mantellina, mentre que el mantell es destinava més per a les ocasions especials. En el segle XIX totes aquestse peces d’abric van perdre la seva utilitat per convertir-se en ornaments elaborats amb teixits prims i transparents. Solien dur sovint la cua embolcallada i, per completar l’abillament del cap es posaven un floc davall les barres.

Pel que fa a la joieria, en aquesta època la poca producció illenca obligava a importar joiells des de Mallorca, Franca i el llevant de la península. les botonades de camises i gipons, amb les sevse característiques particulars, són una mostra de la importància d’aquest complement en la indumentària, així com dels fermalls i les sivelles. La religiositat i devoció de la societat illenca queda palesa amb la gran varietat de creus (sobretot de l’orde de Malta), rosaris, reliquiaris, justines i medallons amb la imatge dels sants i les santes de torn. També hem de destacar la gran quantitat d’anells, arracades, braceroles, collars, cadenes i diferents joiells que s’esmenten en els inventaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR