La moda de les dones del segle XVIII es mostrava més reticent als canvis i conservava trets i característiqeus d’èpoques anteriors. Concretament hi havia peces de roba que, a causa d’algun fet històric important, per l’allunyament dels centres urbans o simplement pel clima, perduraven com fossilitzades, alienes a l’evolució imperiosa de la moda.
Les dones portaven una camisa de lli fins davall els genolls, molt escotada i algunes amb randes als punys i a l’escot. Damunt la camisa es posaven un gipó també escotat i generalment negre, tot i que cada com més utilitzaven els de color i els estampats. Les mànigues s’ajustaven al braç amb una enfilada de botons.
Portaven tres tipus de faldons amb les corresponents bastes i plecs a la cintura: els de davall eren blancs de lli o cotó, els d’enmig de llana i sovint retxats, i els de damunt generalment eren llisos, d’una gran varietat de colors i amb alguns ornaments. La jaqueta era igual que el gipó, però amb menys botons a les mànigues i amb un faldonet que quedava per fora del faldó.
Per fer feina solien dur calces fosques o de colors forts, i per anar mudades blanques o de colors clars. Les sabates eren planes o de taló moderat amb sivella. Es cobrien el cap amb el cambuix (una senzilla còfia), damunt del qual es posaven un rebosillo blanc de lli o cotó, ornat amb randes i brodats, i per sobre d’aquest es posaven l’anomenat rebosillo de damunt, molt més vistós i luxós.
En temps de fred substituïen el rebosillo de damunt per la manteta, i per sortir al carrer la canviaven per la mantellina, mentre que el mantell es destinava més per a les ocasions especials. En el segle XIX totes aquestse peces d’abric van perdre la seva utilitat per convertir-se en ornaments elaborats amb teixits prims i transparents. Solien dur sovint la cua embolcallada i, per completar l’abillament del cap es posaven un floc davall les barres.
Pel que fa a la joieria, en aquesta època la poca producció illenca obligava a importar joiells des de Mallorca, Franca i el llevant de la península. les botonades de camises i gipons, amb les sevse característiques particulars, són una mostra de la importància d’aquest complement en la indumentària, així com dels fermalls i les sivelles. La religiositat i devoció de la societat illenca queda palesa amb la gran varietat de creus (sobretot de l’orde de Malta), rosaris, reliquiaris, justines i medallons amb la imatge dels sants i les santes de torn. També hem de destacar la gran quantitat d’anells, arracades, braceroles, collars, cadenes i diferents joiells que s’esmenten en els inventaris.
