Eines per feinejar

 

Aquesta és una relació de les eines més habituals que s’utilitzaven per feinejar al camp. Algunes d’elles encara s’empren per fer algunes tasques, però moltes altres han caigut en desús.

Aixada: nom genèric que reben les eines destinades especialment a cavar la terra, a fi de deixar lliures les roques o les soques dels arbres per després poder-les tallar o per rompre manualment els terrosos més grossos de terra després de llaurar la tanca amb l’arada. Hi ha diferents tipus d’aixada.

Almud: recipient de llenya de petites dimensions, de forma circular o quadrada, utilitzat com unitat per mesurar l’anyada de blat, ordi i civada durant la celebració de les mesurades. Sis almuds equivalen a una barcella, i sis barcelles a una quartera. En el blat la quartera sol pesar entre 60 i 62 kg, en l’ordi entre 40 i 48 kg, i en la civada uns 37 kg aproximadament.  

foto almud

Almud

Arada: nom genèric que reben els diferents tipus d’arada utilitzades a l’illa i, especialment, el model d’arada pròpiament menorquina, també coneguda com arada de colla o arada de dues bísties 

Barcella: recipient circular de llenya, reforçat amb cercles de ferro, utilitzat per mesurar l’anyada de blat, ordi i i civada durant la celebració de les mesurades. Sis almuts equivalen a una barcella, i sis barcelles equivalen a una quartera.

Bast: peça consistent en una mena de sella que va a l’espatlla de la bístia per poder-hi acoblar altres ormejos a fi de transportar diferents tipus de materials. Es ferma a la bístia amb la cingla i el cap-cingla.

Batedor/batedora: rodet troncocònic amb arestes als voltants del perímetre, fet de pedra viva o de llenya amb escaires de ferro incrustades, muntat pels extrems del seu eix amb un bastidor de fusta o ferro i estirat per una bístia de cabestre per rompre en trossos més petits la palla durant les feines de batre a l’era i facilitar que el gra es desprengui millor de l’espiga. Aquest ormeig també es conegut amb el nom de carretó de batre.

Boix: pal de llenya que es passa per damunt de la mitja quartera i la barcella per deixar-les a ras i poder mesurar convenientment l’anyada de blat, ordi i civada durant la celebració de les mesurades.

Cabestre: diferents tires de cuiro o corda que es posen al voltant del cap d’una bístia per poder-la conduir en les diferents feines de la pagesia. Es compon de cabeçada i mos. La cabeçada està formada peer les cucales, la musserola, la testera, el frontal i l’ofegador. El mos es compon del mos pròpiament dit, la barbada i els anells des dogals.

Canya fèl·lera: nom que rep el pal fet amb el tronquet d’aquesta planta emprat durant la celebració de les mesurades per anar calculant i marcant les quarterades de blat, ordi i civada que es van mesurant. Es marca cada quarterada fent una mòssa a la canya fèl·lera amb un ganivet. En comptes d’una canya fèl·lera també es pot emprar una caramuixa.

Carro de pagès: tipus de carruatge utilitzat per transportar tot tipus de materials relacionats amb les diferents feines de la pagesia menorquina, i també conegut com carro amb barrots. S’empra per traginar la rama per fer el ramer, la provisió de llenya per a tot l’any, les garbes, etc. 

Càvec: eina emprada per cavar la terra.

Caveguell: càvec de petites dimensions emprat puntualment per cavar la terra per llevar les males herbes i no ferir les plantes que s’han sembrat.

Cingla: corretja de cuiro amb un ganxo en un extrem i amb una sivella feta d’una branqueta de sivina a l’altre, el cap-cingla, que serveix per aguantar el bast amb les escaletes a l’esquena de la bístia i poder transportar diferents tipus de materials. Sempre se n’empren dues.

Civadera: nom amb el qual també es coneix la sembradora, la senalla que empra el pagès per llançar el gra en el solc després d’haver llaurat la terra i abans de tapar-la. És una senalla feta de llatra d’espart amb dues anses, una més llarga que l’altra que va penjada a l’espatlla del pagès, i amb la curta s’agafa la senalla amb la mà. 

Civera: llitera de llenya d’ullastre que duen dues persones per traginar coses feixugues, com ara pedreny o troncs.

Coixins: utensili encoixinat fet de tela de lona o saca, reblert de palla d’ordi i cobert amb una pell de be assaonada que es col·loca entre la bístia i el jou a l’hora de llaurar, principalment, perquè aquest no li faci tant de mal a l’hora d’estirar i fer la feina.

Collar: estri que envolta el coll de la bístia de cabestre i que serveix per enganxar-hi les cadenes del final de les vares d’una arada o un erx d’una bístia, un desterrossador o les vares d’un carro per poder-lo estirar, les quals se subjecten alhora amb el bastet, que es recolza en l’esquena de l’animal.

Dall: eina emprada per tallar la rama i fer el ramer (provisió de llenya de l’any), concretament per esporgar els arbres i per poder tallar a les cases del lloc la rama en trossos més curts o més llargs, si cal, damunt d’un tronc o banc de llenya anomenat el capolador des ramer.

Desterrossador: ormeig compost de cinc o més barres de llenya gruixades i feixugues paral·leles i ajuntades per dos travessers perpendiculars que té una anella per poder-la fermar a la bístia, i que s’empra després de sembrar les llavors perquè quedin ben colgades i enterrades i que la terra quedi ben aplanada. El desterrosador el poden estirar dues bísties o una, i n’hi ha un de dimensions més petites estirat per una bístia de cabestre que s’utilitza en l’estivada. També es coneix amb el nom de barrera.

Destral de mà: eina emprada per tallar la rama i fer el ramer, la provisió de llenya de l’any, concretament per esporgar i per tallar les branques més petites d’ullastres, ametllers, pins, sivines i alzines. També hi ha la destral de dues mans, que té el mànec més llarg a fi de poder-lo agafar amb les dues mans i s’utilitza per tallar els troncs més gruixats.

Dogals: cordes o tires de cuiro que parteixen de les anelles del mos dels cabestres i que van fermades a les llongues de corda, l’extrem oposat de les quals queda a les mans del pagès per conduir les bísties quan s’utilitza l’arada o l’erx de dues bísties per poder-les manar.

Escorballs: ormeig de llenya que s’acobla a la part superior del bast i que permet ampliar-ne la capacitat; els escorballs s’empren per transportar dalt d’una bístia tions gruixuts de llenya per fer la provisió de l’any, entre d’altres funcions.

Estisores: estri de ferro amb una molla enmig que s’utilitza en moltes feines del camp. Segons la feina s’utilitza un tipus d’estisores o altre.

Eredores: dues barres de llenya amb una forqueta natural en un dels extrems, en les quals es recolza l’erer per ererar el blat, l’ordi i la civada, sacsejant-lo i deixant-lo ben net per després poder-lo mesurar.

Erer: nom que rep el sedàs circular amb la malla de jonc i les riscles de llatra d’espart (i més modernament amb la malla metàl·lica i les riscles de fusta prima) emprat per ererar l’ordi, la civada i el blat a l’era abans de mesurar-lo, per tal de deixar-lo ben net de pols i pellofes.

Erx: nom genèric que rep el tipus d’arada emprada per sembrar, és a dir, per tapar les llavors llançades als solcs, i que és estirat per bísties de cabestre. Hi ha diferents tipus d’erxos.

Falç: eina utilitzada per tallar, especialment per segar les gramínies manualment.

Falçó: falç de petites dimensions i més manejable que s’utilitza per tallar rames i herbes en la feina d’eixermar voreres de tanques i camins.

Forca: instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes i que serveix per alçar o regirar la palla o l’herba en les feines agrícoles. Hi ha diferents tipus de forca.

Gavilans: càvec amb dues puntes emprat pels hortolans per cavar la terra on han sembrat els productes de l’estivada.

Guada: canya o pal llarg acabat amb un clau de ferro, emprat pels pagesos per fer creure les bísties i fer-les anar a voluntat, principalment en les feines de llaurar i batre.

Guitzoll: eina de ferro amb mànec més o manco llarg de llenya, utilitzada per llevar i tallar els esbarzers i les aritges que envolten els arbres o les mates que es volen tallar per fer la provisió de llenya per a tot l’any, i per eixermar les voreres de tanques i camins. També s’anomena ganxo.

Jou: nom genèric que rep la barra de llenya d’ullastre emprada per junyir les bísties per poder fer diferents feines, com ara llaurar o batre. El jou es compon del jou pròpiament dit, la llenya d’ullastre principal, les camelles o cametes, les rodanxes, l’aixinguer, la traiga i les juntures. Hi ha diferents tipus de jou.

Mitja quartera: recipient quadrat de llenya utilitzat per mesurar el gra durant la celebració de les mesurades; dues mitges quarteres equivalen a una quartera, la qual si és de blat sol pesar entre 60 i 62 kg, d’ordi entre 40 i 48 kg, i de civada uns 37 kg aproximadament.  Pala de ventar: eina de boix, alzina o faig utilitzada per ventar el blat a l’era, tirant-lo cap amunt, amb el fi d’acabar-ne de treure la pols que queda al gra fent que, amb el vent, les restes petites de palla caiguin cap a una banda i el gra cap a una altra; també s’empra a l’hora d’ererar el gra, per anar separant els baleigs de la serra de blat amb l’ajut de la garnera de bruc. 

Pala de ventar: eina de boix, alzina o faig utilitzada per ventar el blat a l’era, tirant-lo cap amunt, amb el fi d’acabar-ne de treure la pols que queda al gra fent que, amb el vent, les restes petites de palla caiguin cap a una banda i el gra cap a una altra; també s’empra a l’hora d’ererar el gra, per anar separant els baleigs de la serra de blat amb l’ajut de la garnera de bruc.

Romana: estri de ferro que s’utilitzava per pesar el gra i la palla, per pesar el porc el dia de les porquejades o en feines domèstiques.

estri per pesar

Romana

Senalla d’enclotar: tipus de senalla feta de llatres d’espart, oberta i amb dues anses destinada a múltiples funcions; una d’elles era per anar tirant el gra damunt els erers per deixar-lo ben net de baleigs, per transportar el fems per femar la terra d’estivada, etc. 

Xapó: tipus de caveguell de petites dimensions que se sol emprar per cavar coses puntualment; el solen emprar les madones del lloc per cavar i arrabassar l’herba per donar de menjar als conills.  

Xàvega: xerxa amb dues barres de llenya amb la qual es fa un feix de palla per poder-la vendre i que sol pesar una mitjana d’entre 30 i 40 kg.

Xerrisco: rastell emprat més modernament per recollir els trossos més petits de palla rompuda després de batre i ventar el blat a l’era, deixant el gra ben net, i ajuntar-los a la resta de la palla que es transporta a la pallissa. 

Xorrac: petita serra de mà bona de manejar per serrar les branques primes mals disposades dels arbres per poder fer el ramer (provisió de llenya de tot l’any).

Vencís: cordill d’uns set o vuit pams de llargària de càrritx, jonc torçut o espart que s’empra per fermar les restretes i les garbes durant la feina de segar.

Verduc: eina emprada per tallar la rama i fer el ramer, consistent en una serra llarga emprada per dues persones per tallar els troncs més gruixuts d’ullastres, ametllers, pins, sivines i alzines. També s’anomena serra de mà.

 

Altres eines de feinejar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR