Les pedreres són un patrimoni de Menorca que ens recorda com vam ser, com som, com vam viure i com vivim. Són l’espai esculpit format a partir de la feina dels trencadors, que al llarg de la història han cercat els llocs on la roca és més adequada per tal d’extreure’n els cantons que després han fet servir per construir des de la pròpia casa a altres edificacions que l’home ha necessitat tant al camp com als nuclis urbans per tal de desenvolupar les diferents activitats econòmiques i humanes.
Les pedreres sempre solen estar amagades i generalment se situen al migjorn de l’illa, amb quatre nuclis principals: Ciutadella, Ferreries, Alaior i Maó. Les pedreres de Ciutadella tenen un marès porós i molt adequat per a la construcció. En aquest municipi, al costat de l’antic camí de Maó, és on es concentren la major part de les pedreres de Menorca, algunes en actiu i altres d’abandonades. Les pedreres de Ferreries, en canvi, tenen el marès més fi i apte per a cisellar-se; mentre que a Alaior hi ha la monumental pedrera de Santa Ponça. Finalment, a la zona de Maó el marès es caracteritza per la seva duresa excepcional.
Les pedreres de Menorca es poden classificar d’acord amb dos criteris: pel mètode d’extracció (a mà les antigues i a màquina les modernes) i per l’espai practicat (subterrànies i de cel obert). De pedreres subterrrànies en podem trobar a tots els pobles, als soterranis de les cases, ja que generalment d’aquí és d’on s’extreien els cantons per fer altres edificacions; però les més habituals són les pedreres obertes, ja que és més fàcil fer-hi feina, tant pel que fa a l’accés com a l’evacuació dels carreus.
A l’hora de triar el lloc on començar una pedrera, el trencador es fixa en la qualitat de la roca i p er a això es guia pel so del cop que hi dóna. Si es tracta de pedra viva, la rebutjarà; però si és blana i dòcil començarà la pedrera en aquell lloc. Per a això, primer de tot cal enretirar la terra que s’hi ha acumulat i després ja pot començar a replanar-la fent regates a la pedra en talls paral·lels. Els primers cantons són els més difícils i moltes vegades els trencadors fan la feina en va si no han encertat a l’hora d’escollir la pedrera.
Les pedreres antigues es treballaven amb escoda i han donat lloc a un espai laberíntic, de superfícies rugoses. Amb l’escoda anaven eixamplant la superfície dels replans. Així com anaven davallant dins la pedrera, a cada bancada deixaven un escaló que servia per pujar i davallar; i si trobaven bona penya, podien embaumar, és a dir, eixamplar el replà. D’aquesta manera, bancada rere bancada, anaven aprofundint fins arribar a la capa freàtica, ja que la qualitat del marès augmenta amb la profunditat.
Per a més informació sobre pedreres visitau el web www.lithica.es.
