Molins de vent

Els molins de vent formen part de la fesomia del paisatge de Menorca com a vestigi d’una tradició econòmica de temps passats i d’una tècnica actualment en desús.

El molí es va generalitzar a Espanya cap al segle XVI, arran del contacte amb els Països Baixos, com a solució al problema de la manca d’aigua d’algunes zones com La Manxa o les illes Balears. Així, fins al segle XIX, els molins es van convertir en una màquina important per a l’economia de l’illa, ja que s’adaptaven a diversos indrets i tenien usos diferents: molins gerrers, extractors d’aigua i els més habituals, els molins fariners.

Els molins fariners de vent de Menorca són una mostra de l’enginy humà encaminat a l’aprofitament de l’energia eòlica, tan apreciada actualment com una de les energies alternatives no contaminants. Aquestes edificacions combinen a la perfecció funcionalitat i estètica, amb un disseny reeixit i força racional.

La seva estructura es defineix en tres parts: les cases o cintell, la torre i el curucull, on s’inclouen el velam i l’aparell.

Les cases, que solen tenir una façana d’uns 12 metres, es troben adossades o al volatnt de la torre, dividies en una o dues plantes, algunes de fusta, que inclouen dues o més dependències (fins a vuit en el cas del molí des Comte). Els sostres són de volta de canó rebaixada o d’aresta, i són fruit d’una fàbrica principalment de marès recoberta de calç.

La torre és la part que sobresurt per damunt del cintell, on el fariner es posava per envelar el molí. En general sol fer 4 metres de diàmetre i 7 o 8 metres d’alçada. Tanmaetix, trobam excepcions com el molí des Comte i el molí des Cavallitos a Ciutadella o el molí del Rei a Maó, que són de majors dimensions.

El curucull, que és on va la maquinària del velam, és la part que més destaca dels molins. Aquesta part cònica, també anomenada capulla, antigament es construïa amb borró o espart, mentre que els darrers ja es van fer de zinc o de fusta. En aquest aspecte, entre els molins restaurats i conservats a l’illa, destaca el de Sant Lluís per la seva bicromia en blanc i blau.

molí de Ciutadella

Molí des Comte (Ciutadella)

A Menorca se’n troben documentats trenta-un, tot i que se sap que n’hi havia més que han desaparegut, i de fa uns anys s’ha inciat un camí de recuperació i reutilització de bona part d’aquests edificis dins la societat. Els molins de vent documentats són, per municipis, els següents:

 

Alaior

 

  • Molí des Cos: situat en un indret rural de transició, fou usat com a habitatge, però avui dia està deshabitat.
  • Molí d’en Jon (al carrer des Bèrecs)
  • Molí del Munt de l’Àngel: construït al terreny de l’antiga església de l’Àngel.
  • Molí d’en Setu (al carrer de Sant Antoni)
  • Molí de la Bolla: conserva l’estructura en bon estat i també l’escala de caragol.
  • Molí del Camí de Son Bou o d’en Mascaró: torre aïllada molt modificada.
  • Molí de n’Androna (al carrer del Retiro): no s’ha pogut recuperar la seva estructura.

Es Castell

  • Molí del Camí de Maó: situat a l’entrada del poble, mostra una torre amb dos portals i quatre finestrons superiors.
  • Molí de Santa Creu: abandonat i engolit per la zona urbana.
  • Molí de Sant Josep: es troba a la urbanització de Santa Anna i està abandonat.

Ciutadella

  • Molí des Comte: resturat i obert al públic com a bar i restaurant.
  • Molí des Cavallitos: situat al camí de Sant Joan de Missa, és un habitatge en bon estat de conservació.
  • Molí de Son Saura 1: molí de vent situat al lloc de Son Saura que es convertí en pou d’aigua.
  • Molí de Son Saura 2: també situat al lloc de Son Saura, degradat per manca d’ús.

Ferreries

  • Molí de Dalt: es troba abandonat i malmès.

Fornells

  • Molí de Fornells: utilitzat com a habitatge, se’n modificà substancialment l’estructura original.

Maó

  • Molí del Camí de Santa Maria: enderrocat el 1988.
  • Molí d’en Xoriguer: ben conservat, avui dia és un taller artesà.
  • Molí de n’Olivar. Absorbit per l’àmbit urbà, té un ús polivalent privat.

Es Mercadal

  • Molí de Dalt (situat al camí del Cementeri)
  • Molí d’Enmig o del Racó: adossat a l’entorn urbà, actualment s’utilitza com a restaurant.
  • Molí de Baix o de Tramuntana: convertit en segona residència en un entorn rural.

Sant Climent

  • Molí situat a la plaça, avui usat com a botiga, que conserva la fàbrica i els elements típics del molí menorquí.

Sant Lluís

  • Molí de Dalt: situat a l’entrada del poble, avui dia és un museu etnològic.
  • Molí d’Enmig: construït a la segona meitat del segle XVIII, es troba en bon estat.
  • Molí de Baix: s’ha recuperat, però se n’ha modificat lleugerament l’estructura.

Nota: la informació per elaborar aquesta pàgina s’ha extret de l’article d’Anna Bagur titulat “Els molins de Menorca”, publicat al diari Última Hora Menorca de 14-10-2009.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR