A part de la indumentària dels personatges que formen part de les festes i dels guarniments dels cavalls, hi ha una sèrie d’elements materials que, tot i que molts d’ells de vegades poden passar inadvertits, són imprescindibles per al desenvolupament de la festa.
Asta. És una llança de fusta amb un extrem acabat en punta de ferro i s’utilitza per fer el joc de l’ensortilla en les festes de Sant Joan de Ciutadella. És l’estri amb el qual els cavallers que participen en el joc intenten endur-se una anella que penja d’un cordó a una certa altura.
Bandera. Cada festa de Menorca té la seva pròpia bandera o penó que porta el caixer fadrí o el sobreposat durant tot el temps que està formada la colcada. Quan la festa és en honor d’un sant que va ser màrtir, la bandera és de color vermell, en representació del seu martiri. És el cas de les banderes de les festes de Sant Bartomeu (Ferreries), Sant Joan (Ciutadella), Sant Llorenç (Alaior), Sant Jaume (es Castell) i Sant Cristòfol (es Migjorn Gran). Si no, la bandera és d’un altre color, com en els casos de les festes de Sant Lluís, Llucmaçanes, Sant Climent, Fornells i es Mercadal; exceptuant la de Maó que és una antiga bandera espanyola.
Carota. És una peça de fusta de forma ovalada, semblant a un escut, que en una cara duu pintada, generalment sobre fons blanc, la caricatura d’algun personatge típic de Ciutadella o de llegendes populars (un moro, un mariner, un pagès…) i a l’altra cara té una ansa perquè els cavallers les pugui subjectar. S’utilitzen en el joc de rompre carotes, en el qual dos cavallers corren junts al galop i un d’ells ha de rompre la carota que duu l’altre amb una lladriola o bé amb el puny.
Ensortilla. És una anella penjada d’un fil que els cavallers, al galop del seu cavall, han d’enfilar amb l’asta. Hi ha la teoria que en els seus orígens una dama llançava el seu anell (sortija) al terra i els cavallers l’havien d’agafar amb la llança. Els que aconsegueixen endur-se l’ensortilla reben com a premi una cullereta de plata.
Lladriola. És una mena de gerret de fang que se subjecta ficant els dits per l’obertura o bé agafant-la amb tota la mà. És una peça de fang vermell, de secció circular i boca petita, que s’elabora manualment, amb el torn, i que antigament solia dur l’escut familiar gravat a la superfície.
Marraixa. És un cànter de vidre amb molts de brocs, sovint ornat amb alfàbega o amb adorns de diferents colors, que conté l’aigua-ros, aigua aromatitzada que els cavallers reparteixen durant la missa de caixers en moltes de les festes tradicionals de l’illa.