Altres balls

 

A Menorca, hi ha una sèrie de balls que, tot i que s’han conservat, no ho han fet amb la mateixa força que els quatre més coneguts. Entre aquests hi ha:

El ball d’anques (un tipus de sarabanda) i les quatredanses (corrupció del mot contradansa), a la zona de llevant de Menorca. Aquest darrer és un ball més senyorial i cortesà, que s’executa amb sis, vuit o més persones fent diferents figures i moviments. A. Febrer recull el mot en el seu diccionari i el Diccionario de autoridades ja en parla el 1729 en fer referència a una nova dansa.

El rigodon i el ball de lanceros, que anomena Deseado Mercadal, són balls de darreries del XIX que alguns autors cataloguen com a variacions de la contradansa. Curiosament, amb el nom de lanceros també es coneix l’onzena figura del fandango des Migjorn Gran (Volum I, Cançoner popular de Catalunya).

I també s’ha conservat la música del copeo i de ses peteneres; però malauradament els balls corresponents, a diferència del que ha passat en algunes poblacions mallorquines i del llevant peninsular respectivament, s’han perdut.

A més, entre els balls que han caigut en desús, consta que en el segle XVIII els menorquins també coneixien balls com:

La xàquera (el maonès A. Febrer recull el terme en el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí), que era un tipus de dansa de caràcter cerimoniós i solemne que avui encara es balla a València.

La gallarda (també recollida al Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí), dansa airosa de moviment ràpid i de compàs ternari els orígens de la qual alguns autors situen al nord d’Itàlia. En el segle XVI presentava un estil senzill i homofònic amb melodia en la veu superior. Amb el temps es va alentir i aquesta va ser, segurament, causa que caigués en desús.

La pavana (ídem que els termes anteriors), ball de moviments lents i pausats, de compàs binari, que es ballava en els segles XVII a XIX. Originària d’Itàlia, sovint feia parella amb sa gallarda, que era més viva.

Ses mateixes, que era un ball popular més pausat i reposat que la jota, amb la qual, erròniament, alguns autors mallorquins l’han agermanada, ja que gràcies a una disputa entre dos ciutadellencs mentre ballaven mateixes, allà cap a l’any 1726, sabem que ja es ballaven cent anys abans que arribés la jota. Persones majors d’algunes poblacions mallorquines han permès recuperar aquest ball, per sort encara viu a l’illa veïna.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR