El ball des còssil

 

Segons l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, el nom del ball des còssil, que només es conserva as Castell, no és més que una corrupció fonètica de ball d’Escòcia, que arribà a l’illa de mans de soldats anglesos en el segle XVIII. Però aquesta teoria ha estat rebatuda recentment per altres autors que l’han estudiat en profunditat, com el professor i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis Xavier Martín, segons el qual aquesta visió és fruit de la tendència pseudoanglòfila a explicar l’origen de determinats aspectes de la cultura de l’illa, especialment de la zona de llevant.

Així, Martín estableix un lligam entre el ball des còssil i els cossiers de Mallorca, en el marc de la influència de la cultura catalana entre els segles XIII i XVIII.

L’etimologia dels mots còssil o cossi possiblement procedeix del llatí currere, que significa ‘correguda’; i en aquest sentit Martín recorda que la melodia d’aquest ball s’emprava per donar sortida als cavalls en les corregudes que se celebraven el dia de Sant Jaume, la qual cosa podria tenir una relació directa amb l’origen del nom. De fet, la interpretació del Ball des Còssil està força documentada en les festivitats de Sant Jaume i Santa Anna, així com en altres actes solemnes tant de caire religiós com civil celebrats as Castell, com ara la benvinguda al bisbe Jaume Creus amb motiu de la seva visita a la parròquia de la Mare de Déu del Roser el 1816; la jura de la princesa Isabel com hereva de la corona espanyola el 1833 o la seva visita, ja com a reina, a la fortalesa de la mola el 1860.

imatge del ball des còssil

Components

Actualment componen aquest ball setze membres, que poden formar tres estrelles; però també s’ha interpertat amb un total de vint membres. Antigament el ball era interpertat tant per homes com per dones, tots ells amb faldilla.

Indumentària

La indumentària original estava allunyada de la vestimenta escocesa actual, ja que segons documents antics els balladors duien una camisa blanca amb una banda travessada, falda llisa, gorra o mocador blanc i sabates blanques.

Formes i figures

Cada ballador o balladora duu un garrot o bastó adornat amb vetes per tal de formar figures durant el ball. Els balladors senars duen les vetes de color verd i els parells de color vermell.

El ball comença amb la formació de dues fileres i és presidit per la dama, que dirigeix el ball i fa possible el desenvolupament de cinc figures: la serp, l’estrella grossa, el caragol, tres estrelles i el pont. El ball acaba amb els balladors fomats en dues fileres. Llavors, la dama fa una giravolta, dóna l’esquena als balladors i, fent un senyal amb les paletes, indica el final, que coincideix amb l’acabament de la melodia.

Melodia i instruments

La melodia del ball des còssil, que té tres moviments o mudances, es basa en la de la cançó de Nadal El noi de la Mare, i antigament la interpretava una sola persona amb el tambor i el fabiol. També hi tenen un paper rellevant les paletes que sona la dama, que indiquen l’inici, el canvi de figura i el final del ball, i la renglera de picarols col·locada al calçat, a l’antiparó o al vestit, que marquen el ritme de la melodia.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR