El bolero es va introduir a Menorca també dins el segle XIX, però una mica abans que la jota, a primeries de segle. És un ball d’escola que conferia als balladors un cert prestigi social per la seva elegància i gentilesa, amb mudances arreglades al toc de seguidilles.
L’amo en Joan, de la sarsuela costumista Foc i fum, publicada el 1885, tan sols anomena el bolero i el fandango com a balls més primorosos quan, de jove, el convidaven a qualque ballet de lloc. Desconeixem per quin motiu s’ignora la jota, que suposam que ja havia arribat a les nostres terres.
El bolero de Ciutadella té un aire més arcaic, amb més coincidències amb la seguidilla que les boleres i les tiranes, musicalment més evolucionades i que s’han conservat cap al llevant insular. El ritme del bolero és ternari i de caràcter més reposat que la jota i el fandango. Aquest ritme ve marcat sempre per les castanyoles; mentre que els instruments que puntegen i acompanyen la veu en el bolero són la guitarra, la bandúrria i el llaüt, sense que hi intervenguin ni el tiple ni el guitarró. Maria Antònia Moll Seguí, en el seu llibre El folklore musical de Ciutadella (1994) inclou íntegrament una partitura del bolero.
