El bolero

El bolero es va introduir a Menorca també dins el segle XIX, però una mica abans que la jota, a primeries de segle. És un ball d’escola que conferia als balladors un cert prestigi social per la seva elegància i gentilesa, amb mudances arreglades al toc de seguidilles.

L’amo en Joan, de la sarsuela costumista Foc i fum, publicada el 1885, tan sols anomena el bolero i el fandango com a balls més primorosos quan, de jove, el convidaven a qualque ballet de lloc. Desconeixem per quin motiu s’ignora la jota, que suposam que ja havia arribat a les nostres terres.

El bolero de Ciutadella té un aire més arcaic, amb més coincidències amb la seguidilla que les boleres i les tiranes, musicalment més evolucionades i que s’han conservat cap al llevant insular. El ritme del bolero és ternari i de caràcter més reposat que la jota i el fandango. Aquest ritme ve marcat sempre per les castanyoles; mentre que els instruments que puntegen i acompanyen la veu en el bolero són la guitarra, la bandúrria i el llaüt, sense que hi intervenguin ni el tiple ni el guitarró. Maria Antònia Moll Seguí, en el seu llibre El folklore musical de Ciutadella (1994) inclou íntegrament una partitura del bolero.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR