La jota

 

La jota va arribar a Menorca en el segle XIX. Era un ball viu i d’execució vigorosa que, juntament amb el bolero, va estar de moda en aquell segle, però en alguns indrets de la península ja se’n parlava en el XVIII.

Tot i que la jota, des de sempre, manté lligams molt estrets amb Aragó, l’origen encara avui no és prou clar. La semblança musical de la jota de Ciutadella amb el fandango també de Ciutadella fa pensar en la teoria de Martin Torner, que entronca la jota amb el fandango, amb la qual cosa seria de procedència andalusa i, des de València, hauria arribat a Aragó, on s’hauria mesclat amb manifestacions més arcaiques fins arribar a la jota que avui coneixem.

fotografia de ballada de jota de Toni Cladera

Fotografia de Toni Cladera

Tots els pobles de Menorca tenen la seva jota. La de Ciutadella té sis passos, que s’anomenen passos mallorquins, i diferents tonades de música: la jota de dalt, la de baix, la retxada i la re-si-mi, amb musicalitat més arcaica. També hi ha la jota des Mercadal, la menorquina, etc.

Segons ens diu M. Antònia Moll al seu llibre El folklore musical de Ciutadella (1994), s’ha dit equivocadament que els noms de jota de dalt i jota de baix es deuen al fet que la primera és en to major i l’altra en to menor; però açò no és cert, ja que les dues són en to major. Per tant, creu que el nom ve donat per la posició de la mà esquerra en el mànec de la guitarra, que es col·loca més amunt (jota de dalt) o més avall (jota de baix) segons el to de l’acompanyament.

Com en el fandango, la jota té dues parts ben diferenciades, una de instrumental i una altra de vocal-instrumental. La part estrictament instrumental correspon a la tornada i es balla amb el mateix pas, també anomenat paseo; mentre que la part vocal-instrumental, cantada normalment per un solista acompanyat dels instruments, representa la cobla. Així es van alternant tornada i cobla fins a un total de sis cobles que poden allargar-se fins a dotze. Cada cobla es balla amb un pas difernt.

A la jota de dalt, a més, una vegada acabada la cobla, comença una frase instrumental de setze compassos anomenada arronsa, amb acompanyament de castanyoles. Aquesta variant estructural permet als balladors fer un nou pas de ball, l’arronsa, en què formen un cercle i fan una voltaq completa, com si es perseguissin l’un a l’altre, fins que tornen a la posició inicial i comencen una altra vegada el paseo amb la part instrumental de la tornada.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR