Altres tonades de festa

 

La música pròpia de les festes tradicionals de Menorca no es limita al so del tambor i el fabiol i a la música del Jaleo. Hi ha molts altres moments en què les bandes de música i altres grups locals omplen de sons el carrer a fi que la festa arribi a tothom. I això ho fan a través de diverses actuacions i cercaviles que acompanyen els diferents actes festius. En aquests casos, podríem dir que cada festa té la seva pròpia música.

Així, les festes de la Mare de Déu de Gràcia, a Maó, compten amb unes peces musicals particulars, que originàriament no van ser creades com a part de la celebració però ara serien insubstituïbles.

  • La primera és el tema És Mahón, que s’ha convertit en protagonista de la nit en l’acte del Pregó i que és corejat per tot el públic assistent. Una de les teories de l’origen d’aquest valset diu que fou creat per un mestre d’escola de la ciutat amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Maó el 1904; mentre que d’altres diuen que és una còpia idèntica de la cançó Es Avilés, adaptada a la ciutat de Maó.
  • També podem parlar de la música que acompanya els balls dels gegants i els capgrossos, amb la banda de cornetes i tambors i els grups de grallers. Les primeres referències a aquest instrument es remunten a un primer sonador de caramella existent a Fornells en el segle XIV i als sonadors de xeremia que apareixen localitzats a Ciutadella durant el segle XVII. Però va ser el 1995 quan el Grup de Geganters de Maó va recuperar l’instrument i li va fer un lloc en les ballades dels gegants: en Tomeu i na Guida. Fins i tot s’han compost dos temes per a gralla: Gegants i Es ball des Salero.

 Miquel Villalonga i gegants

En el cas de Ciutadella també podem parlar de molts moments en què la música adquireix un gran protagonisme; amb temes específics per a cadascun d’aquests moments.

  • La primera música de les festes és la representació de la sarsuela Foc i fum, una obra senzilla però sense la qual ja no es concep Sant Joan, amb temes que són coneguts i cantats pels ciutadellencs i les ciutadellenques de totes les edats.
  • La nit anterior al Dissabte de Sant Joan, la nit dels festers, les cançons populars i picaresques omplen els carrers de la ciutat amb grups com els Fru-frús que recorren amb els seus cants els diferents festers que cremen per tot Ciutadella.
  • El fosquet del Dia des Be la Banda ofereix un concert a la Contramurada, mentre la gent xala tirant avellanes, en el qual sona el Jaleo i altres peces que ja formen part indissociable de la festa, com ara els pasdobles El gato montés o Paquito el Chocolatero, cançons populars com Davallada de la Mola o Ciutadella bona terra, i algunes peces més actuals.
  • Durant la beguda del caixer senyor o de la capellana, la Banda ofereix un concert destinat als convidats a l’acte, però amb el qual la gent que espera al carrer o a l’entrada del palau també pugui fer festa.
  • El Dia de Sant Joan, en el moment d’acompanyar els caixers a la missa i a l’hora de davallar al Pla per fer els jocs, hi ha dues peces insubstituïbles: Alfons XIII i El gato montés.
  • I finalment, ja als jocs des Pla, cada vegada que un cavaller s’enduu l’ensortilla, la Banda interpreta una peça del seu repertori que pot anar des de les versions més actuals de les peces menorquines de sempre, com ara Es llagosts, Na Catalina de plaça o Na Dolores, fins a la cançó de l’estiu d’aquell any.

 banda de música de Ciutadella

La música de la Banda, però, forma part inseparable de totes les festes de Menorca. Així, abans que comencin els jaleos, les bandes solen amenitzar l’espera amb pasdobles com El gato montés, Amparito Roca o Paquito el Chocolatero i, finalitzat aquest, durant l’acte de repartiment de les canyes verdes, interpreten un popurri de cançons menorquines amb temes com Un senyor damunt un ruc, Mestre Benet Fogons, Sa cuinera…

Cal destacar també el tema Frases menorquines que s’ha fet popular as Castell en l’acte de la Davallada, en què la banda acompanya els caixers a la sortida de la missa fins a la plaça per fer el Jaleo.

Un paper important en el desenvolupament del repertori de les bandes de música l’ha tingut la Banda des Migjorn Gran, que va adaptar el tema El maniquí i el va estendre per la resta de pobles de l’illa popularitzat amb el nom de Ses canyes verdes, de manera que a hores d’ara és el tema principal que se sona durant aquest acte. També a la Banda des Migjorn Gran es deu el costum estès els darrers anys de fer una ballada de samba multitudinària a la plaça, després dels jaleos.

Finalment, a Ferreries, mestre Biel Cardona (1880-1973), a principi del segle XX, va voler que la festa principal del seu poble disposés de música pròpia. Per això va crear un pasdoble amb el títol de Sant Bartomeu, una diana amb què començar la jornada del matí, una peça per interpretar durant la missa major i l’Himne de Ferreries que tan popular s’ha fet al llarg dels darrers trenta anys, amb lletra del senyor Bernadí, vicari de Ferreries entre 1910 i 1920, i que actualment ha passat a formar part dels actes protocol·laris ja que és l’himne que es canta durant el lliurament de la bandera al caixer sobreposat.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR