El tambor i el fabiol

 

En terres catalanes, des de ben antic, apareixen documentats els sonadors de flabiol i tamborí acompanyant les celebracions més diverses. Jordi Argelaga, a la Gran Enciclopèdia de la Música, el defineix com un “instrument de vent fusta de petites dimensions que consisteix en un tub recte de fusta amb embocadura de bisell, que es toca amb una sola mà i que s’ha emprat des de l’edat mitjana associat a un instrument de percussió anomenat tamborí, tambor o tambor de cordes tocat pel mateix instrumentista”.

A Menorca, el tambor i el fabiol (que és la forma amb què es coneix l’instrument a l’illa) formen part de les festes tradicionals de tots els pobles, concretament en les colcades, en què el fabioler és l’encarregat d’anunciar el pas de la comitiva i d’avisar els membres de la colcada a l’hora dels replecs o a l’hora de començar alguns actes.

fabioler de Ciutadella

La primera vegada que apareix documentat l’ús del tambor i el fabiol és a l’any 1703, al Llibre de Consells de l’Arxiu Històric Municipal de Ciutadella: “…Y en totes les cavalgades han acostumat a portar davant el penó, persona qui toca el tamborino i flauta […]”.

Tanmateix, a Menorca cal diferenciar, tant pel que fa a l’instrument en si com a la tonada, entre Ciutadella i la resta de pobles de l’illa.

El fabiol de dos forats

El fabiol de Ciutadella és un petit instrument fet amb un tub de canya comú (Arundo donax) sense nusos, de devers 16 centímetres de llargària per uns 10-12 mil·límetres de diàmetre interior, en el qual s’han obert dos forats rectangulars a la part anterior d’un dels dos extrems, per tal de col·locar-hi els dits índex i mig de la mà esquerra, i una finestra de la mateixa forma amb un tallavents o bisell a l’altre extrem. Aquesta finestra ve tapada amb un tros de suro deixant un canal de pas per a l’aire. Hi ha la creença que el fabiol de Ciutadella és de tres forats; però la confusió neix de comptar com a forat la finestra del tallavents.

El fabiol de dos forats és el que s'utilitza a Ciutadella

Com que les dimensions del fabiol són variables, l’afinació també canvia d’un instrument a l’altre, però es podria dir que l’extensió és d’una tercera menor, havent-hi un to de la nota més greu a la següent i mig to d’aquesta a la més aguda. L’instrument, per tant, produeix tres sons fonamentals, de so feble, que no s’utilitzen, ja que només s’empren els harmònics, per la qual cosa s’ha de bufar amb força.

La tonada del fabiol de Ciutadella és una mena de toc d’avís, amb tres notes que es repeteixen de forma un tant monòtona (do, re, mi bemoll), tot i que cada fabioler li dóna un aire propi, que més que res és gestual. D’altra banda, la tonada presenta matisos diferents segons els moments de la festa:

  • Quan la festa comença, per avisar els cavallers que s’afanyin a aefgir-se a la comitiva, el so és urgent.
  • Si el fabioler s’atura a una casa que tenen dol, amb la porta tancada, el toc esdevé lent i llastimer.
  • En el darrer toc, en el comiat de la capellana, el so també és trist, pausat i repetit sense interrupció fins que s’acaba l’acte.
  • Quan avisa els cavallers que participen en els jocs des Pla perquè tornin al lloc de sortida, el fabiol fa una nota llarga amb els dos forats destapats (la més aguda de les tres).
  • I quan van a peu i se’ls ha d’avisar perquè s’agrupin, el tambor sona de manera urgent, fent uns quants cops ràpids.

El fabiol de set forats

Pel que fa al fabiol utilitzat als altres pobles, té una mida aproximada de 25 centímetres, una mica més gran que el de Ciutadella, i té set forats melòdics. Aquest instrument consisteix en un tub recte de canya amb l’emocadura en bisell, amb cinc forats a la part superior i dos a la inferior. Es toca tapant cinc forats amb els dits de la mà dreta o esquerra, mentre que el sisèi el setè queden sense tapar. Quant a la tonada, la melodia que sona el fabioler és més complexa que la de Ciutadella i té una major durada.

El fabiol de set forats s'utilitza a la resta de pobles de l'illaLes tonades més conegudes són les del Ball des Còssil i la que rep el nom de Sa Colcada. Tot i que aquesta és la tonada més característica de les festes tradicionals de l’illa o la que il·lustra els moments més carregats de sentiment, és una d’aquelles peces que perd el seu origen en la nit dels temps i de la qual menys dades s’han pogut recollir. Es tracta d’una peça única que no se sol sentir en cap altra celebració aliena a les colcades de Menorca. Mestre Biel Cardona, a part d’aquestes dues tonades, va recollir tres peces més de fabiol que se sonaven entre 1880 i 1890. Finalment, una altra tonada de fabiol és la que fa el fabioler en el moment de repartir l’aigua-ros durant les Completes i la Missa de Caixers.

Els flabiols de set forats més antics tenen més de cent anys i els va fer el fabioler des Migjorn Gran Nicolau Moll. Antigament, el sistema de construcció del tallavents era un tant curiós, perquè es destapava el sostre del canal per on entra l’aire a l’instrument a fi de facilitar la tasca de treballar el bisell. Llavors tornaven a posar la llenca de canya que s’havia retirat i la fixaven recobrint tota la part del tap amb una espècie de pega negra formada per excrements de les abelles.

La manera de tocar el fabiol

S’ha vist com un tret diferenciador de la manera de tocar el fabiol a Ciutadella i a la resta de l’illa el fet que a Ciutadella el fabioler utilitzi la mà esquerra per anar tapant i destapant els forats, mentre amb la dreta pica el tambor amb una maceta, i que als altres pobles soni el fabiol amb la dreta. Tanmateix, fora de Ciutadella, trobam fabiolers que toquen l’instrument amb l’esquerra, com podem observar a les fotografies.

Constructors de fabiols

A Menorca hi ha alguns pocs constructors de fabiols. L’única eina que utilitzen és un trinxet o un ganivet ben esmolat, i tots ells saben que perquè l’instrument doni el resultat esperat la canya ha de ser tallada amb la primera lluna vella de gener i, abans de començar la construcció, se l’ha de deixar eixugar un mínim de dos anys. A Ciutadella, els constructors de fabiol més coneguts són Sebastià Taltavull, Damià Bosch Ciriaco i Esteve Mercadal.

El tambor

Pel que fa al tambor, no existeix un model que es pugui considerar com a tambor menorquí. Únicament sol coincidir que la matèria primera és la dels timbals primitius: el cos de fusta amb membrana de pell, amb la peculiaritat que el tambor de les festes de Menorca s’adorna amb flors de paper de colors vistosos que donen més plasticitat a la figura del fabioler.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR