Gegants i capgrossos

 

Menorca és una illa rica en llegendes que moltes vegades ens parlen de gegants. En una època en la qual era molt difícil d’explicar l’origen dels monuments megalítics, hom n’atribuïa la creació a aquests éssers de mides desmesurades. De fet, prou vegades hem sentit a dir que van ser ells els primers pobladors de l’illa.

Aquells primers gegants menorquins, constructors de monuments, alguns d’ells guerrers, o que fins i tot es podien arribar a barallar per l’amor d’una geganta, encara avui són presents en la memòria col·lectiva del poble. Però els que avui veim passejar durant les festes i celebracions de moltes poblacions de l’illa són completament diferents; són figures construïdes i portades per persones. Aquestes figures, que fins i tot solen tenir nom propi, són filles d’un artista i de la seva creativitat i, amb el temps, arriben a ser símbols de la festa i de tot un poble. En algunes poblacions menorquines són poques les persones que no puguin dir que tota la vida han vist sortir els gegants, sempre els mateixos, i els han vist passejar i ballar pels carrers durant els dies de les festes patronals.

gegants a la plaça d'Alaior

                                           Trobada insular de gegants a Alaior (1993)

A l’illa trobam aquesta tradició gegantera, que fa dels gegants una part imprescindible de les festes, als pobles de la part de llevant. No trobam cap d’aquestes poblacions on, després del repic de campanes, mascletà o anunci de la festa, no surtin a ballar pels carrers, acompanyats d’un grup de grallers o de la banda de música. Açò passa, però, des Mercadal cap a llevant. A Ferreries, es Migjorn i Ciutadella no en tenen cap, de parella, encara que en ocasions puntuals han rebut la visita de les d’altres poblacions. Potser és aquesta una de les principals diferències entre les festes de llevant i les de ponent.

La primera notícia que tenim de la presència de gegants a Menorca, com a figures de cartró i fusta, data de l’any 1900. Ens parla d’una companyia de sarsuela que, per representar a Maó l’avui encara popular Gigantes y cabezudos, va portar a la ciutat el grup de figures que donen nom a l’obra. Aquesta companyia, el dia de l’estrena, va passejar les figures pels carrers de la ciutat, probablement com a promoció de la funció de la nit; però, en qualsevol cas, constituí la primera cercavila de gegants i capgrossos de què tinguem notícia a la nostra illa.

La presència dels gegants en les festes patronals trigaria a arribar encara quasi tres dècades més. Va ser per les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó de l’any 1929, quan l’Ajuntament va llogar a una casa de Barcelona una parella de gegants i quatre capgrossos. Les figures van romandre a la ciutat els dies per als quals havien estat contractades i un cop acabades les festes van ser retornades al seu propietari.   

els gegants de Maó

                                                       En Tomeu i na Guida, de Maó

Novament seria la ciutat de Maó la que, l’any 1934, rebria un grup de gegants i capgrossos, en un principi amb el mateix objectiu que uns anys abans, però amb el final inesperat que l’Ajuntament va comprar les figures. Aquells gegants són els actuals Tomeu i Guida, els primers que foren empadronats a la nostra illa i els que marcarien el punt de partida de l’actual família dels gegants menorquins. 

A partir d’aquell any els gegants ja no van faltar mai a la seva cita amb les festes patronals; i per açò va ser necessari triar uns dies i uns horaris, que després han anat variant amb el pas dels anys, perquè fossin els dels gegants. Aquests, per una altra banda, van haver d’experimentar un procés pel qual passarien de ser un número importat de terres catalanes a representar un símbol dins unes festes que no havien estat pensades per a ells. Altres pobles de l’illa van contemplar l’afortunada experiència duta a terme a la ciutat de llevant i prest van voler tenir la seva pròpia parella de gegants. És així que l’any 1954 arribarien una parella de gegants (n’Eulàlia i en Llorenç) i uns capgrossos a Alaior, i també un grup de caparrots as Castell; tres anys més tard uns primers capgrossos a Ferreries, el 1964 els gegants des Castell, el 1965 uns capgrossos a Sant Lluís, el 1968 as Mercadal i el 1970 a Fornells. Ja el 1979 arribarien els gegants Martí i Maria des Mercadal i el 1989 els de Sant Lluís.
                                  
els gegants des Castell
                                               En Jaume i na Roser, els gegants des Castell
 
La dècada dels vuitanta va marcar els precedents de l’actual esclat del món geganter. És així que l’any 1986 els gegants de Maó van tornar a la ciutat de Barcelona, que els havia vist néixer, per participar en qualitat de representants de les Illes en les Festes de la Mercè. I, posteriorment, el dia del pregó de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de l’any 1988 va tenir lloc la primera trobada de gegants celebrada a la nostra illa, amb figures arribades en representació dels diferents pobles, i fins i tot amb una parella de gegants arribada expressament de terres catalanes.  La dècada dels noranta ja ens portaria una nova mena d’entitat cultural fins al moment no desenvolupada a l’illa, les anomenades colles de geganters, que en poc temps substituirien els antics portadors de gegants com a persones contractades de manera ocasional per als dies de la festa major.
gegants de Llucmaçanes
                                            Colla de Geganters i Grallers de Llucmaçanes
 
Els grups de geganters es van anar organitzant a la majoria de pobles per fer-se càrrec dels gegants respectius. Les diferents agrupacions, a part de fer ballar les figures, també en molts casos aprenen a fer-ne el manteniment físic, recuperaren per a la nostra illa l’oboè popular, la gralla, i dotaren cada grup de figures d’un suport musical propi: els grallers. I. sobretot, sorprendrien amb la nova mena d’associació que feia amb il·lusió i de manera altruista una tasca per a la qual pocs anys abans havia estat dificultós trobar qui la volgués fer encara que fos de manera remunerada.
  
capgrossos de Maó

                                               En Miquelet es Salero a les festes de Maó

També seria a partir dels anys noranta que arribarien noves figures gegantines, les que farien créixer considerablement la família dels gegants menorquins. Aquestes són el grup de gegants creats per representar la vila de Llucmaçanes (en Quicus i na Quica, l’Avi Perico i s’Àvia Aguedet), la geganta S’Àvia Corema de Maó, i alguns gegantons (gegants de mides un poc més reduïdes) que a diferents pobles farien comparsa amb les figures que en aquest moment ja podríem qualificar d’històriques.

Infomació extreta de l’arxiu històric dels gegants de Maó: gegantsmao@menorca.es; www.gegantsmao.menorca.es 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR