Menorca és una illa rica en llegendes que moltes vegades ens parlen de gegants. En una època en la qual era molt difícil d’explicar l’origen dels monuments megalítics, hom n’atribuïa la creació a aquests éssers de mides desmesurades. De fet, prou vegades hem sentit a dir que van ser ells els primers pobladors de l’illa.
Aquells primers gegants menorquins, constructors de monuments, alguns d’ells guerrers, o que fins i tot es podien arribar a barallar per l’amor d’una geganta, encara avui són presents en la memòria col·lectiva del poble. Però els que avui veim passejar durant les festes i celebracions de moltes poblacions de l’illa són completament diferents; són figures construïdes i portades per persones. Aquestes figures, que fins i tot solen tenir nom propi, són filles d’un artista i de la seva creativitat i, amb el temps, arriben a ser símbols de la festa i de tot un poble. En algunes poblacions menorquines són poques les persones que no puguin dir que tota la vida han vist sortir els gegants, sempre els mateixos, i els han vist passejar i ballar pels carrers durant els dies de les festes patronals.
Trobada insular de gegants a Alaior (1993)
A l’illa trobam aquesta tradició gegantera, que fa dels gegants una part imprescindible de les festes, als pobles de la part de llevant. No trobam cap d’aquestes poblacions on, després del repic de campanes, mascletà o anunci de la festa, no surtin a ballar pels carrers, acompanyats d’un grup de grallers o de la banda de música. Açò passa, però, des Mercadal cap a llevant. A Ferreries, es Migjorn i Ciutadella no en tenen cap, de parella, encara que en ocasions puntuals han rebut la visita de les d’altres poblacions. Potser és aquesta una de les principals diferències entre les festes de llevant i les de ponent.
La primera notícia que tenim de la presència de gegants a Menorca, com a figures de cartró i fusta, data de l’any 1900. Ens parla d’una companyia de sarsuela que, per representar a Maó l’avui encara popular Gigantes y cabezudos, va portar a la ciutat el grup de figures que donen nom a l’obra. Aquesta companyia, el dia de l’estrena, va passejar les figures pels carrers de la ciutat, probablement com a promoció de la funció de la nit; però, en qualsevol cas, constituí la primera cercavila de gegants i capgrossos de què tinguem notícia a la nostra illa.
La presència dels gegants en les festes patronals trigaria a arribar encara quasi tres dècades més. Va ser per les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó de l’any 1929, quan l’Ajuntament va llogar a una casa de Barcelona una parella de gegants i quatre capgrossos. Les figures van romandre a la ciutat els dies per als quals havien estat contractades i un cop acabades les festes van ser retornades al seu propietari.
En Tomeu i na Guida, de Maó
Novament seria la ciutat de Maó la que, l’any 1934, rebria un grup de gegants i capgrossos, en un principi amb el mateix objectiu que uns anys abans, però amb el final inesperat que l’Ajuntament va comprar les figures. Aquells gegants són els actuals Tomeu i Guida, els primers que foren empadronats a la nostra illa i els que marcarien el punt de partida de l’actual família dels gegants menorquins.
En Miquelet es Salero a les festes de Maó
També seria a partir dels anys noranta que arribarien noves figures gegantines, les que farien créixer considerablement la família dels gegants menorquins. Aquestes són el grup de gegants creats per representar la vila de Llucmaçanes (en Quicus i na Quica, l’Avi Perico i s’Àvia Aguedet), la geganta S’Àvia Corema de Maó, i alguns gegantons (gegants de mides un poc més reduïdes) que a diferents pobles farien comparsa amb les figures que en aquest moment ja podríem qualificar d’històriques.
Infomació extreta de l’arxiu històric dels gegants de Maó: gegantsmao@menorca.es; www.gegantsmao.menorca.es
