Goigs

Els goigs són composicions poètiques per ser cantades en alabança a la Mare de Déu, d’un sant o d’algun misteri de la fe cristiana. Tenen molta tradició a les terres de parla catalana i el seu origen entronca amb la himnòdia sagrada medieval.

Des del segle XII hi ha himnes llatins que celebren els goigs que la Verge Maria tingué amb els misteris i esdeveniments de la seva vida. El nombre d’aquests goigs es fixà en set: l’anunciació, el naixement de Jesús, l’adoració dels reis, la resurrecció, l’ascensió de Crist, la vinguda de l’Esperit Sant i l’assumpció de Maria.

L’estructura dels goigs en un principi fou vacil·lant i sotmesa a l’influx de diversos gèneres literaris. Segons Milà i Fontanals, la forma estròfica dels goigs deriva de la “dansa” provençal, que tingué gran fortuna entre les trobadors catalans, ja que a la fi de cada estrofa es reprenen uns versos de la resposta o tornada inicial, que és una característica de la “dansa”.

Pel que fa a la música dels goigs, es dóna el fenomen que així com hi ha cançons que es canten amb tonades diverses segons els llocs, amb els goigs passa el contrari, i una mateixa melodia s’aplica a composicions gogístiques diferents. De vegades, els goigs es cantaven amb música i sons de cançons profanes.

La devoció als goigs de Maria anà arrelant cada vegada més dins el poble cristià, i Menorca no en fou una excepció, on el cant dels goigs era una devoció que es practicava al llarg de l’any per voluntat dels fidels. Els santuaris i les confraries propagaren també el cant de cobles en honor de diferents títols de la Verge Maria i dels sants patrons. Molts d’aquests càntics mai no foren estampats; però d’alguns se’n feren acurades edicions,com és el cas dels de Nostra Senyora del Toro, i altres foren publicats a la “Pàgina Menorquina” de El Bien Público pel revd. Antoni Orfila (Fila-Or). L’edició més antiga que se’n coneix és la de les Cobles de Nostra Señora de Gràcia de 1853,mentre que els més antics de Nostra Senyora del Toro són de l’any 1868.

Quant a l’origen dels goigs menorquins, n’hi ha molts que foren escrits a l’illa; però altres són importats, tot i que és freqüent que tenguin algunes estrofes afegides i pròpies a l’illa. Moltes cobles estan relacionades amb les confraries establertes a Menorca i sembla que a Maó foren més apreciades que a la part de Ciutadella.

Dels goigs del Roser, cantats per Pasqua, deriven els costums de les Caramelles a Catalunya i el Deixem lo dol a Menorca. La lletra més antiga d’aquesta composició poètica menorquina cantada “per donar les pasqües a Maria” feia menció de tots els set goigs, i en arribar a les cases el primer que feien els cantors era demanar: “que hi ha goig?”, la qual cosa deu ser un record de l’antic càntic dels goigs de Maria.

Aquesta és una petita mostra dels goigs menorquins:

DEIXEM LO DOL

GOIGS A LA MARE DE DÉU DEL TORO

GOIGS DE SANT ANTONI ABAT

Enllaços d’interès:

http://bibliogoigs.blogspot.com/

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR