Festes patronals

A Menorca, anualment i al llarg de l’estiu, cada poble i ciutat de l’illa celebra les seves festes tradicionals, que la gent espera i viu amb il·lusió. La festa menorquina és protagonitzada pels cavalls i els seus genets, que participen en diferents actes protocol·laris i són el centre d’atenció de la festa. La resta d’actes (lúdics, culturals i esportius) completen unes festes participatives que, com totes les festes que es mantenen vives, han conegut canvis al llarg dels anys.

cavallers que corren abraçats

A l’illa de Menorca podem afirmar que les festes patronals són ben vives: es redacten protocols, es parla del paper de la dona dins la festa, de si les festes s’han de continuar fent (o no) “com s’han fet des de sempre”, etc.; tantes i tantes qüestions que la gent planteja i que demostren que la festa del poble és viva.

Durant la darrera dècada, una de les qüestions de què s’ha parlat més és del fet de la uniformització que pateixen les festes, i més d’ençà que, en la dècada dels anys noranta del segle XX, es van redactar o revisar els protocols d’organització a diverses poblacions, amb els quals es produí una certa santjoanització de l’organització i dels actes de les colcades de la resta de pobles de Menorca. Així, podem afirmar que totes les festes de l’illa tenen semblances, tot i que cada poble té uns trets característics que no haurien de perdre mai.

cavall empinat

cavall empinat

Tanmateix, cal tenir en compte que la festa, es vulgui o no, sofreix canvis. Uns són més patents, uns altres gairebé imperceptibles, però en el seu conjunt fan que la festa evolucioni. Els canvis de mentalitat d’un poble, en arrelar dins la societat, seran els que marcaran la festa, i sense renunciar a la seva essència, ha de ser la festa del poble i hi ha de participar el poble, sens que ningú en quedi al marge. Per açò, cal assegurar que en la varietat d’actes que s’organitzen hi pugui participar tothom sense exclusió, i un exemple d’això és la participació més activa de la dona que s’ha viscut al llarg d’aquestes tres darreres dècades. Només així serà realment sentida per tots els que la viuen, i sense aquesta participació activa de la gent, la festa podria convertir-se en un simple acte folklòric i correria un vertader perill d’extinció.

Tot aquest procés ha fet que avui les festes tradicionals de Menorca siguin més importants que mai i que hi participin tres actors de primera línia: els genets o caixers amb els seus cavalls de raça menorquina, les bandes de música i la gernació de gent que viuen i gaudeixen de la festa, que han passat de ser simples espectadors dels actes de la colcada a participar-hi activament. Si hi manqués un d’aquests tres elements el temps festiu ja no seria el mateix.

El calendari de festes patronals de Menorca és el següent:

  • Festes de Sant Joan (Ciutadella): dies 23 i 24 de juny i el diumenge anterior (Diumenge des Be)
  • Festes de Sant Martí (es Mercadal): tercer cap de setmana de juliol
  • Festes de Sant Jaume (es Castell): dies 24 i 25 de juliol
  • Festes de Sant Antoni (Fornells): quart cap de setmana de juliol
  • Festes de Sant Cristòfol (es Migjorn Gran): cinquè cap de setmana de juliol o primer d’agost
  • Festes de Sant Gaietà (Llucmaçanes): primer cap de setmana sencer d’agost
  • Festes de Sant Llorenç (Alaior): segon cap de setmana d’agost
  • Festes de Sant Climent (Sant Climent): tercer cap de setmana d’agost
  • Festes de Sant Bartomeu (Ferreries): dies 23 i 24 d’agost
  • Festes de Sant Lluís (Sant Lluís): quart o cinquè cap de setmana d’agost
  • Festes de la Mare de Déu de Gràcia (Maó): dies 7 i 8 de setembre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR