De la postguerra fins avui

 

La Guerra Civil espanyola i el franquisme van comportar la repressió de qualsevol signe de catalanitat i la clausura de centres i institucions de caire progressista, així com el reforçament d’un discurs folklòric que, minimitzant les diferències, es posà al servei de la política cultural franquista a fi de confegir una cultura espanyola uniformista i unificadora.

Tanmateix, dels anys de la postguerra, cal fer esment a la tasca que va dur a terme durant la dècada dels anys quaranta i cinquanta la Sección Femenina de Falange Española de las JONS, que es dedicà a recuperar part de la música, els balls i la vestimenta tradicionals, que llavors van rebre el nom de “bailes regionales”; ja que d’aquest primer brot tradicional van néixer alguns dels grups folklòrics actuals.

A partir de la dècada dels setanta, la decadència del règim franquista i els canvis econòmics i socials fan possible el reforçament del discurs folklòric diferencial i es tornarà a cercar, a través del folklore, el signes d’identitat del nostre poble.

un dels elements recuperats

El glosat és un dels elements de la cultura popular de Menorca rescatats de l'oblit

La recuperació cultural fou possible gràcies a l’aparició de societats que tenien per objectiu el recobrament de la pròpia identitat, com el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella, que publica els Quaderns de Folklore, on es tracten temes d’etnografia i folklore que abracen des de la literatura popular a la gastronomia, les festes, l’artesania, els jocs populars, etc., i organitza les Trobades de Cultura Popular o les Ballades a sa Plaça cada darrer diumenge de mes.

També a partir dels anys setanta sorgiren molts cantautors i grups musicals la funció dels quals era recopilar les cançons i els balls populars i tradicionals ja oblidats.

L’arribada de la democràcia representà una passa més en la recuperació de la nostra identitat lingüística i cultural. Des de les institucions es va promoure la creació d’entitats com l’Institut Menorquí d’Estudis, que ha propiciat la celebració de trobades i congressos de cultura popular i la publicació de la col·lecció Capcer, dintre de la qual s’ha reeditat l’obra de Francesc Camps i Mercadal o de Pere Ballester, entre altres.

Més recentment, cal destacar la feina feta per diverses entitats per recuperar i divulgar les diferents manifestacions de la cultura popular, com ara les associacions Amics del Port de Maó i Amics de la Mar de Menorca, que treballen en la recuperació de bots clàssics, l’Obra Cultural de Menorca (amb l’impuls de l’Enciclopèdia de Menorca), el Museu Municipal de Ciutadella, el Col·lectiu Folklòric Ciutadella, el Molí de Dalt de Sant Lluís, Lithica, Femefolk (promoció i difusió dels balls populars), Soca de Mots (promoció de la glosa); i l’organització, per part de les institucions públiques, d’escoles i tallers específics per recuperar els oficis artesanals: taller de llatra, escola taller de paredadors, etc.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR