Llegendes i coverbos

 

Les llegendes, igual que les rondalles, són narracions d’autor desconegut que s’han transmès oralment durant segles, de pares a fills; per la qual cosa s’han anat modificant segons la imaginació o el lloc de procedència de la persona que l’ha contada. Antigament s’explicaven durant les vetlades d’hivern, al costat del foc; o bé a l’estiu, després d’haver dinat o havent sopat, asseguts a la fresca.

En l’època moderna s’han fet esforços importants per recopilar-les, feina que, a Menorca, van dur a terme persones com el doctor Francesc Camps i Mercadal, Francesc d’Albranca (1852-1929) o el mestre Andreu Ferrer Ginard (1887-1975), autors respectivament del Folklore menorquí. De la pagesia (1918) i de les Rondaies de Menorca (1914).

contacontes a un talaiot

Moltes llegendes ens parlen de monuments arqueològics

Que és una llegenda?
La llegenda és un relat de ficció, oral o escrit, d’una aparença més o manco històrica i que sol anar vestit d’una suposada veracitat, tant del fet que origina la narració, que sol ser un fet extraordinari, com dels seus personatges. L’acció, a diferència de la rondalla, transcorre sempre en un indret i un moment històric concrets i ben coneguts. A més, moltes vegades tenen un caràcter didàctic o explicatiu i quasi totes acaben amb una ensenyança.
Algunes neixen de la necessitat d’explicar o comprendre una realitat insòlita i en molts casos contenen un nucli històric al voltant del qual es forma una excrescència d’episodis imaginaris.
Cada llegenda sol tenir un protagonista (en Xoroi, els aimadors des Tudons, la novia d’Algendar…) i conta un succeït d’amor o de guerra, religiós o profà. Generalment són esdeveniments populars i no erudits.

 

El llegendari menorquí es pot classificar, segons l’argument, de la manera següent:

1. Llegendes històriques, que fan referència a episodis i temps concrets de la petita història local.

1.1. Les situades en un imprecís “temps dels moros”, entesos com els habitants de l’illa abans de la conquesta catalana, des de l’època megalítica fins a la seva llarga ocupació de l’illa i, fins i tot, les posteriors incursions dels turcs en els segles XVI i XVII: Sa novia d’Algendar, En Xoroi, Es tresor d’Albranca…

1.2. Llegendes megalítiques, que donen una explicació sobre l’origen dels monuments megalítics de la prehistòria de Menorca i s’associen a un temps remot en què l’illa era habitada per gegants: Sa naveta des Tudons i es pou de s’Aimador, Sa taula de Torralba i es fus de sa geganta, Sa pica d’Albranca…

1.3. Llegendes toponímiques, sobre l’origen dels noms d’alguns llocs: Son Mannà, Ses Ferreries…

2. Llegendes relatives al món sobrenatural i encantaments. Narracions fantàstiques que expliquen fets de caràcter insòlit mitjançant la intervenció d’éssers imaginaris:

2.1. De follets: S’homenet de sa mitja colzada, Es pont de n’Ali…

2.2. De dones encantades: Sa dama de sa cova Murada, Sa cova de sa Dama, Sa senyora de sa cova de sa Por, Sa senyora des Barranquell…

2.3. Altres encantaments: Es gorg d’Albranca, Encantaments de Biniguarda o Sa ciutat de Perella, una ciutat encantada situada al fons de la mar l’encanteri de la qual es romprà quan es trobin per atzar davant les seves costes set Joans i set Joanes.

3. Llegendes relatives al món natural, referides a les formes de la naturalesa o a fenòmens atmosfèrics: Sa dona de sa Penya Marbre que seu, Na Patarrà…

4. Llegendes religioses, amb una presència religiosa o que relaten experiències místiques: Trobada de la imatge de la Mare de Déu del Toro, En Pedrola, Es brundell de pa…

Quadre comparatiu de llegendes menorquines

Com explica Joan F. López Casasnovas (1), “en les llegendes, a més d’un ric cabal de llengua prou útil per a una didàctica que s’oposi a l’empobriment i a la degradació expressiva en els quals estam immersos, trobam sovint mites primitius, símbols que tenen una lectura psicològica en la vida real, de manera que d’aquestes llegendes són formes diverses d’una mateixa història de fons: la història del procés de transformació que fa una persona quan supera la por d’allò desconegut, misteriós, en definitiva, de la mort”.

(1) LÓPEZ CASASNOVAS, Joan F. “Cultura popular: narrativa de tradició oral”. A: ROIG MUNAR, F.X.; FRAGA ARGUIMBAU, P. Natura i societat; mosaics a Menorca. Maó: IME, 2008

Aquestes són algunes de les llengendes de Menorca:

EL TRESOR DE TORRELLAFUDA

EN XOROI

SA NAU DES TUDONS I ES POU DE S’AIMADOR

 

Què és un coverbo?

Un altre element de la literatura popular de Menorca són els coverbos. Es tracta de narracions anecdòtiques, moltes d’elles de caràcter humorístic, que s’han transmès per via oral i solen explicar uns fets que es donen com a certs i succeïts a personatges peculiars i que han existit realment al llarg de la història.

Es diferencien de les llegendes pel fet que no contenen elements fantàstics ni mítics, ni intenten tenir un caràcter explicatiu d’algun fet mal de comprendre; tot i que moltes vegades sí que se’n pot extreure una ensenyança o lliçó moral.

Francesc d’Albranca va recollir una sèrie de coverbos que va agrupar en els Coverbos de la terra i els Coverbos de sa por, en aquests darrers, precisament la por que senten els protagonistes (enamorats, caçadors…) davant un fet concret és un dels actors principals i són en certa manera equivalents als “cuentos de duendes” castellans.

Aquests són alguns dels coverbos que va recollir al seu Folklore menorquí de la pagesia:

En Simonet

Es bast encantat

Sa cova de sa por

Sa perdiu blanca

Sa somereta blanca

Andreu Ferrer Ginard també en va recollir uns quants que agrupà sota el títol d’“Anècdotes” en el seu manuscrit de 1912 titulat “Recull de folklore menorquí”, amb el qual aquell mateix any obtingué un accèssit en el premi de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, certamen que precisament guanyà Francesc Camps i Mercadal amb el seu treball.

El professor Jaume Mascaró Pons ha transcrit aquest manuscrit, fins ara inèdit. D’aquesta transcripció, reproduïm a continuació les pàgines on figuren els coverbos que va recollir Andreu Ferrer.

Anècdotes recollides per Andreu Ferrer Ginard

Nota: La imatge del destacat és una il·lustració de la contacontes Ana Serra, sobre la llegenda Es gorg d’Albranca, extreta del seu bloc Imaginació i contes.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR