Rondalles

 

Llibre de rondallesLes rondalles, com les llegendes, són elements de la cultura tradicional, d’autor desconegut, transmeses habitualment de manera oral durant segles, de pares a fills, generació rere generació; per la qual cosa aquestes narracions s’han anat modificant segons la imaginació o el lloc de procedència de la persona que l’ha contada.

Antigament s’explicaven durant les vetlades d’hivern, al costat del foc; o bé a l’estiu, després d’haver dinat o havent sopat, asseguts a la fresca.

A Menorca, si en tenim constància escrita és gràcies a la feina de recopilació que feren persones com el doctor Francesc Camps i Mercadal, Francesc d’Albranca (1852-1929) o el mestre Andreu Ferrer Ginard (1887-1975), i constitueixen un dipòsit valuós de riquesa lingüística, ja que per contar-les sempre s’utilitzava el català de Menorca tal com era parlat, amb abundor de recursos i sense paraules manllevades, de manera que poden ser molt útils per evitar l’empobriment i la degradació expressiva de la llengua en el món modern.

Què és una rondalla?

Són narracions fantàstiques en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conten, en clau simbòlica, fets i experiències imaginaris però que tenen a veure amb la vida quotidiana de la gent. Especialment destinades a l’entreteniment dels infants, tracten temes relacionats amb les dificultats i donen unes normes de conducta que faran que les persones incorporin uns valors que els seran d’ajut en les relacions humanes i socials.

Les rondalles són universals, ja que els seus trets essencials es troben, amb poques variacions, pràcticament a totesles cultures, i alhora són profundament locals, perquè s’adapten a les característiques específiques de cada comunitat que les narra. El seu argument, però, no el podem considerar patrimoni exclusiu d’un poble en concret, ja que arreu del món es conten rondalles que s’assemblen força a les que tenim com a pròpies, tot i que amb noms diferents.

La rondalla té unes fórmules fixes d’inici (“hi havia una vegada…”, “açò era i no era…”, “en aquell temps que Jesucrist anava pel món…”) i d’acabament (“conte contat, conte acabat”, “…i darrere sa porta hi ha un fust i s’ha acabat, amén Jesús”), que representen l’endinsament en un món en què tot és possible.

Pel que fa a la seva estructura, bàsicament és la narració de les peripècies d’un personatge que té com objectiu la reparació d’un problema i en el trasncurs de la història ha de superar unes proves, per a la qual cosa rebrà l’ajut d’éssers que li seran favorables, però també trobarà entrebancs i haurà de resoldre situacions conflictives fins que aconseguirà el seu objectiu. L’acció té lloc en un temps i un espai indeterminats i la seva estructura narrativa és tancada, amb un inici i un desenllaç molt precisos.

Les rondalles menorquines es poden classificar en quatre grans grups:

1. Les rondalles meravelloses, en les quals intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes que tenen propietats màgiques. Aquestes rondalles, alhora es subdivideixen en:

1.1. Rondalles d’adversaris sobrenaturals: En Pere de sa maça, Sa serpenta de set caps, Es falconet…

1.2. Rondalles de protectors sobrenaturals: En Pere de sa favera, S’aufàbia de sa ventura

1.3. Rondalles d’essers o objectes amb poders sobrenaturals: S’animalet verd, Sa paparreta, Sa flor romanial, Es merlo blanc

1.4. Rondalles d’altres elements sobrenaturals: Es ciuronet, Sa cabreta

2. Les faules o rondalles d’animals, els protagonistes de les quals són animals antropomorfitzats, tot i que de vegades els seus personatges poden ser humans, i totes elles acaben amb una sentència de caràcter moralitzant: Sa cabra i es cabrit, S’om, S’heura amorosa, En Nespla cercant s’ase…

3. Les rondalles d’enginy o de costums, que reflecteixen els modes de vida de la societat agrària, en les quals el protagonista aconsegueix el seu objectiu gràcies a la seva saviesa o a la seva intel·ligència: Mestre Gelabert, N’Espardenyeta, En Pere des fabiol, Es vell Matei i es vell Tiroril·lo, Es vell des doblers…

4. Les rondalles religioses, en les quals intervenen sants o personatges relacionats amb les creences religioses i que recreen les seves aventures per terres menorquines: Sant Pere i sa coca pintada, Sa rondalla de la mare de Déu, El Bon Jesús pelegrí…


Una eina molt interessant per consultar a quin tipus pertanyen les rondalles que tots coneixem és el cercador RondCat que podeu consultar a l’enllaç http://www.sre.urv.cat/rondcat/. Si hi introduïu el nom de qualsevol rondalla us donarà el tipus a què pertany, d’acord amb la classificació internacional ATU, el nom de qui l’ha recollida i el recull on es troba publicada.

 

D’altra banda, les característiques que diferencien les rondalles de les llegendes són que les primeres són purament imaginàries, tenen una estructura tancada i s’utilitzen en funcions ambivalents; mentre que les llegendes són narracions localitzades i individualitzades, que fins i tot poden ser objecte de creença i sovint tenen un caràcter explicatiu o la voluntat d’ensenyar qualque lliçó moral.

A continuació podeu veure una petita mostra de rondalles menorquines:

EN BIGOT-I-FILACS, EN TALLAPINS I EN PLANAMUNTANYES

ES VELL MATEI I ES VELL TIRORIL·LO

SA CABRETA

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR