Francesc de Borja Moll

 

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

(Ciutadella de Menorca 1903 – Palma de Mallorca 1991)      

logo Any Borja Moll Lingüista, professor i editor. Estudià Humanitats i Filosofia en el Seminari Diocesà de Menorca entre 1912 i 1920; i posteriorment començà la formació lingüística i filològica romànica amb Antoni M. Alcover, Bernhard Schädel, Wilhelm Meyer-Lübke, L. Spitzer i Navarro Tomàs. El 1921 es va instal·lar a Mallorca, on exercí com a professor de llengües a l’Institut Ramon Llull de Palma (durant la Guerra Civil) i fou vicerector i cap d’estudis de l’Estudi General Lulià.

Va fer àmplies enquestes dialectals arreu dels Països Catalans (a Catalunya el 1921 i a les Balears el 1922), i a partir de 1923 començaren les seves col·laboracions sobre temes lingüístics al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, publicació que mossèn Alcover havia creat a principi de segle. L’any següent participà en la redacció dels primers articles del Diccionari, i el 1926 n’aparegué el primer fascicle. El 1927 enllestí la traducció del Vulgar Latín de Grandgent i inicià la preparació d’una de les seves obres fonamentals: el “Suplement català” al Romanisches Etymologisches Wörterburch de W. Meyer-Lübke.

D’aquella època, el fet cabdal fou treballar, des de 1921, al costat d’Antoni M. Alcover en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear; obra que, presentada en deu toms, és considerada la seva obra principal. El Diccionari fou iniciat per mossèn Antoni M. Alcover i Sureda, però els toms finalment van ser redactats quasi íntegrament per Moll. Per a la seva redacció, va dedicar una bona part de la seva vida a viatjar pels països de parla catalana amb la intenció de recollir material per a la monumental obra del Diccionari. El viatge inicial va tenir una durada de cinc mesos i va recórrer el Principat, Aragó i el País Valencià, acompanyant Alcover i una part amb el ciutadellenc mossèn Joan Benejam Marquès. A més de la recollida de vocabulari, féu més de 200 dibuixos destinats a il·lustrar el Diccionari. Iniciat en els anys vint, i després de quinze anys de repressió franquista, el Diccionari fou acabat el 1962, quaranta anys després del seu començament.

La ingent obra científica duita a terme al llarg de la seva vida el va convertir en un dels millors especialistes en lingüística i filologia romànica. El 1930, Francesc de Borja Moll fundà l’Editorial Alcover SL, amb mossèn Alcover i Joan Riutort, per tal de donar continuïtat a l’obra del Diccionari; alhora, redactava La flexió verbal en els dialectes catalans. El 1931, encara en vida de mossèn Alcover, publicà una Ortografia mallorquina segons les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1932, després del traspàs d’Alcover, arribà a una entesa amb l’Institut d’Estudis Catalans i continuà el Diccionari i el Bolletí amb un criteri més rigorós. El 1934 fundà la Biblioteca de les Illes d’Or.

Durant la Guerra Civil hagué d’interrompre la publicació del Diccionari i de les Illes d’Or i es dedicà a preparar diversos mètodes d’ensenyament d’idiomes, així com a l’edició dels Rudiments de gramàtica preceptiva (1937). L’any 1941 reprengué Les Illes d’Or, i el 1949 el Diccionari, amb el fascicle 39, la publicació del qual havia quedat interrompuda el 1937. L’any 1948 comprà la llibreria Llibres Mallorca i el 1953 intentà d’editar la revista literària Raixa, interrompuda ben aviat per l’administració franquista. Dos anys després fundà la Biblioteca Raixa que, amb el temps, ha assolit editar més d’un centenar de volums. El 1964 aparegué el primer volum de la col·lecció El treball i els dies; i el 1968 començà a impartir classes de català a la Facultat de Lletres, radicada a l’Estudi General Lul·lià, fins que es jubilà.

Home treballador i estudiós infatigable, es va mantenir allunyat de l’activitat política i de la vida pública, però féu una tasca de primer ordre a favor de la difusió de la cultura catalana: impartí conferències i classes arreu dels Països Catalans, escriví gramàtiques normatives i publicà nombrosos articles de divulgació lingüística en diaris i revistes, així com d’altres de científics en premsa especialitzada, principalment sobre la qüestió de la llengua catalana i de les seves variants dialectals insulars i sobre folklore balear.

En aquest àmbit de la cultura popular cal destacar la seva participació en la publicació de les Rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó, que va il·lustrar amb els seus dibuixos i que posteriorment, als anys seixanta, va enregistar a Ràdio Popular; així com la publicació, amb un estudi preliminar, del primer dels quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, del pare Ginard.

Alguns dels seus llibres importants són Gramàtica històrica catalana (1952), Els llinatges catalans (1959), Un home de combat (biografia de mossèn Antoni M. Alcover i Sureda) (1962), L’home per la paraula (1974), Textos i estudis medievals (1982), Els meus primers trenta anys (1903-1934), publicat el 1970, i Els altres quaranta anys (1975). També és autor de nombrosos estudis filològics, dels quals destaquen la Gramàtica Catalana i el Diccionari Castellà-Català i Català-Castellà; i va col·laborar en l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (1934) i en l’Atlas Lingüístico del Mediterráneo, així com amb l’alaiorenc Josep Mascaró Pasarius en la redacció i edició del Mapa General de Mallorca (toponímia), del Corpus de Toponímia de Mallorca i de la Història de Mallorca.

En el pla acadèmic, fou investit doctor honoris causa per les universitats de Basilea (1964), Barcelona (1975), València (1981) i Illes Balears (1983); a més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1936) i formà part de la seva Secció Filològica (1960), vicerector de l’Estudi General Lul·lià, membre corresponent de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Magister de l’Escola Lliure de Lul·lisme (1936) i signà la Resposta als catalans. El 1971 li atorgaren el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1978 el Premi Ossian d’Alemanya i el 1983 rebé la Medalla d’0r de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1962 va promoure la fundació de l’Obra Cultural Balear que, de llavors ençà, promou la llengua i la cultura catalanes. Així mateix, fou fundador de l’Editorial Moll en la qual, com a editor, va arribar a publicar més de quatre-centes obres de diversos autors.  

El seu traspàs, ocorregut el 18 de febrer de 1991, va esdevenir un punt i seguit en el treball per a la defensa de la llengua.

Finalment, per acord del Parlament de les Illes Balears, el Govern va declarat el 2003 com Any Francesc de Borja Moll, declaració a la qual es van adherir el Consell Insular i els ajuntaments de Menorca.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR