Porquejades

Amb el mateix títol de Porquejades, a Menorca coneixem dues obres de teatre costumista escrites per autors diferents. I és que les porquejades, o matança del porc, era una festa pagesa molt popular entre la gent del camp i que donava molt de joc al divertiment i a les bromes.

Tot i que la majoria de llocs solien fer les porquejades entre els mesos de gener i febrer, pels volts de Tots Sants, com que ja hi quedava ben poca cosa del porc i hi havia molt de personal que ajudava a llaurar i sembrar, també era normal matar el porc, que anomenaven de santmiquelnadal, per acabar de passar l’any.

Portada de l'obra de teatre popular PorquejadesLa primerade les dues obres és una peça teatral de caràcter costumista escrita Guillem Cavaller, autor ciutadellenc resident a l’Argentina. Fou estrenada en aquell país, a Córdoba, l’octubre de l’any 1919 i publicada el mateix any pel Centro Balear de Córdoba.

Està escrita en prosa, tot i que conté  alguns fragments en vers, i la llengua utilitzada és el català. L’autor es decanta per la varietat dialectal que es parlava a Ciutadella en aquella època.

Amb el subtítol “Humorada en dos actes”, les escenes de les matances simbolitzen el drama de l’emigració. Aquest tema l’havia viscut en primera persona l’autor de l’obra, de manera que Cavaller utilitza el teatre com a vehicle d’expressió i de denúncia. La realitat escenificada apareix emmarcada en un triangle amorós al centre del qual hi ha Rafaela, que estima Martí. Aquest marxa a l’Argentina gràcies als diners que li deixen els pares de la seva estimada, els quals volen afavorir un matrimoni de conveniència entre la seva filla i Tòfol, tercer vèrtex del triangle. Un quart personatge, en Pepet, també cerca l’amor de Rafaela, però ella el rebutja un cop rere altre.

El primer acte, ambientat en els preparatius de les porquejades, acaba quan els dos enamorats prometen que continuaran estimant-se i ella li dóna un medalló amb el seu retrat com a penyora d’amor. En el segon acte, ambientat en la vetllada amb què es clouen les matances, s’aprofiten les escenes costumistes dels glosats i els sonadors per escenificar la disputa dialèctica entre Pepet i Tòfol, que provoca la suspensió de la festa. L’obra acaba tràgicament amb el comiat de Martí, que marxa aquell mateix vespre.

La peça dramàtica té més valor historicocultural que literari. A Menorca se’n conserva un únic exemplar, a la Biblioteca Arxiu Hernàndez Sanz-Hernàndez Mora de Maó (IPP).

Una altra versió és la d’Andreu Bosch i Anglada, també ciutadellenc, que es va inspirar en aquesta festa pagesa per escrirue una obra de teatre popular sobre aquesta tradició del camp de Menorca, amb el subtítol “Que és gran, Ciutadella!”. L’obra fou representada per primera vegada amb homes i dones el juny de 1950, i fins aleshores només havia estat representada per homes. El 1976, el mateix any que morí l’autor, fou publicada per primera vegada en paper, editada per la Impremta Cardona.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR