Sarsuela costumista que escenifica les festes de Sant Joan de Ciutadella. Fou escrita el 1884 per Joan Benejam i musicada posteriorment, un any més tard, per Francesc Rosselló Sintes, Mestre Rossó. El text està escrit en vers, en català dialectal i l’acció se situa a Ciutadella, durant les festes de Sant Joan.
Temàticament, presenta un enfrontament entre la vida rural, patriarcal, i la urbanitzada, amb els avantatges que comporta el treball a la indústria del calçat i el benestar en el dia a dia.
Els personatges més importants i que simbolitzen la més pura ingenuïtat són: l’amo en Joan, pagès retirat que viu a la vila; la seva filla Francisca; el jove pagès Bartomeu, enamorat de la jove, i en Carrelet, el venedor d’avellanes. El contrast és en Rafel s’Esquerrà, sabater de banqueta, irreflexiu i una mica pocavergonya, però que aconsegueix també l’empatia de l’espectador.
Fotografia cedida per Tolo Frau
L’obra fou estrenada el 1885, primer com a comèdia, sense música; i més endavant, aprofitant l’estada a Ciutadella d’una companyia lírica de fora, el 28 de juliol s’estrenà com a sarsuela. Entre el 1885 i 1930 es documenten només deu representacions. A partir de 1939 i fins el 1970 se’n compten vint-i-vuit.
El 1973 es va incorporar la representació a la programació de les festes de Sant Joan, com a preludi imprescindible de la celebració. A partir d’aleshores s’ha representat cada any, excepte el 1975. També s’ha escenificat en altres pobles de les illes Balears i fins i tot en terres argentines.
La partitura de Francesc Rosselló està molt influïda per la música operística romàntica de Bellini i Rossini, encara molt popular en aquell moment. També s’hi aprecien característiques de les obres d’altres compositors de moda, com ara Donizetti. És una partitura senzilla i breu. El 1985 l’Ajuntament de Ciutadella va enregistrar-ne un disc, sota la direcció de Gerardo Pérez Busquier i la interpretació de Juanita Coll, Josep Quetglas i Joan Pons; i el 2000 se’n va fer una segona versió amb suport CD.
