Comèdia de sant Antoni

L’obra Representació de la vida i mort del gloriós sant Antoni, coneguda també amb el nom de Comèdia de sant Antoni, s’emmarca dins el grup d’obres inspirades en la Llegenda àuria, el breviari escrit pel dominic Iacopo de Varazze a mitjan segle XIII i que recull les vides de sants fins aquell moment.

Presenta l’estructura típica de la comèdia barroca, de manera que l’acció no es divideix en escenes, sinó que consta d’un pròleg que fa d’obertura, tres jornades i un breu epíleg com a cloenda; amb un total de 3.039 versos.

Els personatges són arquetípics i l’escenografia és correspon a l’aparatositat pròpia del barroc. I, quant a la versificació, l’obra és força irregular en el còmput sil·làbic, però hi dominen tres esquemes estròfics: el quartet encadenat o creuat, el quintet i les codolades; tot i que també hi trobam algun sextet.

Se’n desconeix l’autor. Val a dir que l’anonímia és molt normal en aquest tipus d’obres, que són assumides per la col·lectivitat i, moltes vegades, solien ser plagiades, copiades, adaptades, ampliades o escurçades. Tanmateix, Joan F. López Casasnovas, en la introducció de l’edició publicada el 2001, a partir de la lectura i la interpretació de l’obra, planteja la hipòtesi que es podria tractar “d’un autor culte, clergue, de procedència valenciana o balear, o de diferents copistes d’aquestes característiques” i es demana: “Per la religiositat i els referents bíblics i santorals, seria arriscar-s’hi massa apuntar a un frare de l’orde dels agustins?”.

Pel que fa a l’argument, l’obra ens parla d’alguns fets exemplars de la vida de sant Antoni, un dels sants més populars de tota la cristiandat, anomenat el Gran i que, retirat al desert de Nítria vers el 270, va viure una vida allunyada dels béns i els plaers efímers de la vida mundana i es dedicà a predicar contra els arrians.

L’obra comença amb un pròleg en què se situa l’acció i en el qual el protagonista recita un monòleg on expressa el seu ideal de vida i les seves aspiracions. També hi ha tres diàlegs: el primer entre Llucifer i Satanàs sobre com temptar el sant, el segon és el diàleg del sant amb els tres Pobres i l’últim amb la seva Germana. Segueixen la Jornada Primera, Segona i Tercera, on es narren les diferents temptacions a què el sotmeten els diables i es defensa el model eremita per fugir d’aquestes temptacions; i acaba amb un final feliç en què l’actor que ha fet el pròleg surt a recitar l’epíleg, en què incita el públic a recordar aquells fets memorables i repeteix el missatge que es vol transmetre amb l’obra.

Per a més informació sobre aquesta obra, vegeu-ne l’edició a cura de:

LÓPEZ CASASNOVAS, Joan F. Comèdia de Sant Antoni. Menorca: Ed. Nura, 2001

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR