Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro

La Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro, pel marc de l’acció i els personatges més importants que s’hi mouen, la podem emmarcar dins el gènere pastoral; però el nucli temàtic al voltant del qual es basteix l’obra, juntament amb alguns personatges i la intenció última que s’hi reflecteix, la inclou dins el terreny del teatre popular religiós.

L’obra s’estructura en tres jornades a través de les quals es desenvolupa la trama principal, que són les trifulgues amoroses protagonitzades per dues parelles de pastors: Fàbio i Flora, per una banda, i Laura i Sileno per l’altra, en una Menorca metamorfosada en una idíl·lica Arcàdia. A més, en la tercera jornada s’introdueix el tema de la llegenda de la troballa de la imatge de la Mare de Déu a la muntanya per part d’un frare i la intervenció del toro en aquesta troballa.

Tot i que la primera representació de l’obra que tenim documentada és de 1796 gràcies al diari del capità Roca, diversos estudiosos han establert que fou escrita abans de 1782. I pel que fa al seu autor, tot apunta que probablement fos algú amb una evident formació eclesiàstica, concretament un frare agustí, tant per la intenció de fomentar la devoció envers la Mare de Déu del Toro, com pel coneixement cultural que palesa l’obra, tant d’història sagrada com, i sobretot, del llatí i dels cants eclesiàstics.

Pel que fa a la mètrica, si la comparam amb altres drames barrocs, l’obra és més aviat pobra. En la segona jornada s’hi combinen únicament dos esquemes: les quartetes heptasil·làbiques de rima creuada i el romanç; mentre que a la primera, a més d’aquestes hi ha una tirada d’alexandrins apariats i una de decasíl·labs també apariats. La tercera jornada és la més rica, ja que al costat dels dos metres predominants hi trobam octaves reals, dècimes, apariats anisosil·làbics i una cançó. Finalment, pel que fa a la llengua, està escrita en llengua catalana, però hi abunden els castellanismes, tot i que en molts casos són emprats per necessitats mètriques ja que bona part d’ells són castellanismes que no han arrelat mai en la llengua del poble.

Per a més informació vegeu:

– PONS PONS, Antoni Joan (coord.). Història de la Invenció de Nostra Senyora del Toro. Menorca: IME, 1882. Col. “Capcer”, núm.10

– SALORD RIPOLL, Josefina. Història de la Invenció de Nostra Senyora del Toro. Comèdia pastoral menorquina del XVIII: entre el teatre tradicional de devoció mariana i el sainet. Menorca: Consell Insular, 1981

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR