Els pastorells

 

L’adoració dels pastors a la cova de Betlem és una de les inspiracions dramàtiques originàries del teatre religiós medieval. El cicle nadalenc va néixer de la litúrgia a partir del trop Quem quaeritis in praesepe?, pregunta que feia l’àngel als pastors que anaven a la cova de Betlem a adorar Jesús, de manera que en algunes esglésies, així com durant la cerimònia pasqual l’altar simbolitzava el sepulcre, en el cerimonial nadalenc, l’altar era considerat com el pessebre.

La representació de la Nativitat popularment es va denominar “pastorells” o “pastorelles”, terme que es fa servir encara en l’actualitat. La forma femenina “pastorelles” apareix a la documentació del bisbe mallorquí Diego Arrendó, entre 1562 i 1564, tot i que en les obres conservades d’aquesta època no hi apareixen “pastores”. Per tant, la denominació  feia referència al gènere literari, sinònim de “Comèdia de Nadal”. En les comèdies de Nadal del segle XVIII el terme pastorells es continua emprant, però per designar obres que contenen exclusivament escenes de pastors i de l’adoració. Durant el segle XIX i la primera meitat del XX tingueren un gran desenvolupament i el terme es va començar a utilitzar per referir-se a peces de caràcter infantil i escolar, representades sobretot als centres religiosos i protagonitzades exclusivament per pastors i pastores. Aquesta especialització no va ser tan accentuada a Menorca.

Escena dels pastorets

Les peces nadalenques que més han influït en els nostres “pastorells” són les següents:

  1. Comèdia de Sant Jusep (BPM, ms. 930, ff.19-29).
  2. Pastorells per celebrar el naixament del Bon Jesús, publicat per primera vegada l’any 1818.
  3. Pastorelles per aquelles petites criaturas qui va a ses cures fetes per la Filogenitura, publicada el 1844 i atribuïda a Jaume Antoni Prohens, que només en devia ser el recopilador i editor.
  4. Pastorells de na Rebeca i Na Susana, obra atribuïda a Bartomeu Ferrà i Perelló protagonitzada per dues pastores.
  5. Pastorelles de Deboreta, publicada el 1887. Quatre anys després es va reeditar sota el títol de Pastorelles de Na Devertida (1891, 1910, 1923).
  6. Pastorells amb alegria d’en Jafet i companyia. (1892, 1913).
  7. Els Pastorells de Nadal compost per recitar nins i nines en les costures mallorquines de Sant Vicenç de Paül (1910).
  8. Pastorells al Naixement (SAL, ms. A. 51; Pasqual, I, 72-78) de Bartomeu Mestre i Barceló. Drama més pròxim a les comèdies de Nadal del segle XVIII  que als pastorells més senzills del segle XIX.
  9. Comèdia pastoril al nacimiento del Mesías (BPM, ms. 1112; Pasqual, 497-505; BBR).
  10. Les pastoretes, de Joan Bartomeu Bosch i Sureda (1873). Es conserva a l’arxiu Joseph Fuster, de Manacor.
  11. Adoració a Jesús en la cova de Betlem, de Mateu Borràs, arrendador i editor, publicada sense data. El més interessant d’aquesta és que inclou instruccions per a la representació.
  12. S’emblanquinadora, publicada l’any 1915 per Bartomeu Pons.
  13. Els Pastorells, per Andreu Roig i Prohens (1927).
  14. Pastoreles en honor del Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, atribuïda sense gaire fonament a Salvador Antoni Ferrer i Costa, com a transcriptor, (1846).
  15. Drama senzillo y tierno sobre el nacimiento temporal del glorioso Hijo de Dios o sea Pastoreles (1849, 1860 i diverses edicions sense data). Atribuït a Juan Ángelo Torrens.
  16. La nativitat del nostre senyor Jesucrist. Gràcies a un document de la Inquisició del 9 de febrer de 1626 sabem que el prior del convent dels Socors de Ciutadella volia representar-la. Atribuïda a Joan Company, autor o copista.

 

A Menorca, les peces d’aquesta temàtica que s’han conservat són les següents:

La Representació de la Nativitat del Fill de Déu en el Portal de Betlem. La primera obra nadalenca menorquina conservada reproduïda en un manuscrit del segle XVIII, procedent de l’arxiu d’Antoni Orfila Pons (AJMM). És una obra anònima, dividida en dues jornades.

Comèdia de los Pastorells (BAB, ms. 34). Un poc més posterior, de les acaballes del XVIII o començament del XIX. Molt extensa i complexa, es distribueix en tres jornades o actes. Generalment les estrofes són construïdes per quartetes heptasil·làbiques amb rima creuada abba i consta d’un total de 1.650 versos. Amb influències del barroc, destaca per l’exaltació que es fa a la figura de Maria. Al final s’estableix un diàleg musical entre els personatges i el cor. En aquesta obra es mesclen els temes religiosos i profans, els diàlegs entre els pastors són plens de continguts burlescs i satírics. La seva finalitat bàsica era divertir, reprodueix aspectes de la vida quotidiana i motius de la tradició còmica, com les relacions amoroses, les baralles entre pastors o la golafreria. És en aquest punt que se separa totalment del teatre nadalenc de tradició medieval i s’identifica amb les comèdies barroques. És d’autor anònim, tot i que les referències constants als aspectes bíblics, teològics i litúrgics fan pensar que l’autor devia ser un clergue amarat ja per uns gustos teatrals moderns. Aquesta peça es representava a començament de segle XIX a la zona oriental de l’illa.

Escena de dimonisEls pastorells, que és la reelaboració de la Comèdia de los Pastorells feta l’any 1870 pel capellà maonès Roc Coll i Orfila, molt ajustada a la versió original i que encara s’escenifica en l’actualitat a Maó, es Castell, Sant Lluís I es Mercadal. Es conserven quatre manuscrits d’aquesta versió, procedents dels arxius familiars. Un any després l’autor la va completar amb una segona part dedicada a L’Adoració de los Reis Magos. La versió de Roc Coll sorgeix en una època en què l’Església de Menorca, amb el bisbe Mateu Jaume i Garau (1858-1875) al capdavant, volgué contrarestar l’aparició d’esglésies metodistes a Maó i es Castell, que trobava vies de penetració gràcies a la llibertat religiosa sorgida de la Revolució de 1868.

Els pastorets. Segons un programa que es conserva a l’arxiu del Centre Catequístic Sant Miquel de Ciutadella, sabem que al teatre d’aquest centre l’any 1950 ja es representava una obra anomenada Els pastorets; però tot fa pensar que les representacions d’aquesta obra començaren a la meitat dels anys quaranta, i de llavors ençà s’ha representat cada any al voltant de les festes de Nadal. Els textos utilitzats els primers anys foren, bàsicament, Els pastorets de Josep M. Folch i Torres (1916), Els pastorets de Rosend Llates (1951),  Els pastorets Bato i Borrego o Els pastorets Lluquet i Rovelló (aquests dos textos són mecanografiats i no hi figura l’autor).  L’any 1962, Jaume Anglada Mesquida, director de la companyia de teatre, escriu un text basat en els textos anteriors que titula Llum del cel, una obra dividida en tres actes i divuit quatres que es representa a partir d’aquell any fins a principis dels anys setanta. Des de llavors, Els pastorets es continua representant a Sant Miquel alternant els diferents textos que es troben a l’arxiu del centre, textos provinents, tots ells,  d’escriptors catalans, fins que l’any 2004 Mari Genestar, directora del grup de teatre, escriu un nou guió de Els pastorets que és el que es representa actualment.

Els pastorets del ferrer Magí, que es representa tradicionalment a La Salle d’Alaior.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR