El Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la és una representació litúrgica que va tenir una gran difusió en l’edat mitjana al sud d’Europa. Se’n tenen notícies des del segle X, a Ripoll, des d’on s’escampà per tots els territoris de parla catalana fins a la segona meitat del segle XVI, de manera que se’n coneixen representacions a Catalunya (Urgell, Girona, Vic, Barcelona), a València, a les Illes Balears (Mallorca, Menorca) i també a l’Alguer.

Aquest cant és la versió en llengua vulgar del Judicii signum, i es tracta d’una profecia sobre la fi del mon. Inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, de manera que podem dir que és una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua.

El Cant de la Sibil·la fou prohibit després del Concili de Trento (1545-1563); però es va continuar representant de manera gairebé ininterrompuda a les esglésies de Mallorca i de l’Alguer durant la nit de Nadal. En els darrers anys, però, s’ha anat recuperant aquesta tradició a moltes esglésies de Catalunya, del País Valencià i també de Menorca, on a l’església de Santa Maria de Maó es va recuperar seguint la versió d’un manuscrit del segle XVIII, moment en què es va deixar d’interpretar per una ordre del Bisbat de Menorca. Actualment també es representa a Alaior i as Mercadal.

En els seus inicis, era interpretat per preveres, que més tard foren substituïts per fillets cantors. Actualment, a la majoria de les esglésies és un fillet o una filleta qui l’interpreta; però en alguns casos, com a Menorca, és una dona l’encarregada d’interpretar-la. Les estrofes s’entonen a veu sola i sense acompanyament instrumental, excepte quan, entre estrofa i estrofa, s’introdueix l’orgue.

La indumentària sol ser una túnica blanca o de color i una capa. El cap es cobreix amb una gorra del mateix color que el vestit i l’intèrpret porta una espasa, que manté dreta davant la cara mentre dura el cant. Quan acaba el cant, forma una creu a l’aire amb l’espasa.

La singularitat del Cant de la Sibil·la, el seu caràcter de representació ritual lligat al temps de Nadal i a un territori, així com les seves característiques úniques, van fer mereixedor el Cant de la Sibil·la de Mallorca de ser declarat bé immaterial d’interès cultural pel Consell de Mallorca el desembre de 2004 i, posteriorment, el 16 de novembre de 2010, patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Per conèixer més detalls sobre aquesta representació ritual a Menorca, és molt interessant l’article Seguint el rastre de la Sibil·la a Menorca, publicat per Amadeu Corbera.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR