Avarquer

El Diccionari Català-Valencià Balear (Alcover-Moll), defineix l’avarca com un calçat rústec compost d’una sola de cuiro i alguns correigs i cordells que la subjecten al peu i al turmell. Segons els estudiosos, trobam el seu origen en temps dels romans, però les primeres referències que en tenim a Menorca daten del segle XIII.

Francesc Hernández Sanz també explica que les avarques eren el calçat que duien els pagesos i que fabricaven ells mateixos. Era un calçat molt pràctic i de llarga durada, i l’utilitzaven tant els homes com les dones. Temps enrere, quan un fillet entrava llogat de missatge o aprenent en un lloc (explotació agrícola), l’únic jornal que rebia era el menjar i un parell d’avarques.

Antigament, les avarques se subjectaven al peu per davant i per darrer, al dret dels dits i del turmell. Al dret dels dits, com veim a la fotografia superior, feien un trau a la sola i hi passaven uns correigs que es doblegaven en forma d’ansa (els anserols), amb un foradet a cada cap per on passava un cordell que es fermava d’anserol a anserol.

Segons consta al Diccionari Alcover Moll, les parts que conformen una avarca tenien el seu nom propi. Eren la sola, l’ansera, l’anserol, l’avarquera i la talonera.

Actualment, però, l’avarca s’ha simplificat i les parts de que consta són: una pala, una talonera, la plantilla i la sola.

Els materials necessaris que utilitzaven els avarquers per fabricar una avarca són molt senzills: la pell i la goma. Tanmateix, actualment també s’empren materials més sofisticats, ja que l’avarca, com tantes altres coses, ha evolucionat i s’ha adaptat a cada època. Antigament, però, solien emprar cuiro de verro o de bou, que adobava un assaonador o bé el mateix pagès que l’elaborava. Segons diuen, la pell de l’espatló del verro tenia molta durada, ja que és molt gruixada.

Les eines que s’utilitzaven per a la construcció d’una avarca tradicional eren la cutxilla (fulla de ferro o d’acer, sense mànec, amb tal molt esmolat a un cap i que serveix per tallar la sola), l’agulla de cosir amb el cap en volta i mànec, el martell per aferrar la plantilla picant-la, les coles, la forma, tatxetes, claus i fil (fins al 1979 el fil era de cànyom, però en les fàbriques s’utilitzava fil enrodillat).

A més, feien servir els didals, el guardamà, l’estirapeu (una tira per agafar la forma i fixar-la perquè no es mogués) i una pinça de guarnicioner per cosir la tira de l’avarca a la sola.

Per fer-nos una idea més àmplia i completa d’aquest ofici i dels canvis que s’hi han produït, podem llegir l’entrevista guanyadora Premi Andrés Casasnovas 2013 que Miquel Marquès Casasnovas va fer a Carmelo Servera Pascual, que va elaborar avarques fins al 2005.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR