Codolades

La codolada és una composició poètica de to popular en què es combinen alternadament els versos de vuit síl·labes rimant amb versos de quatre o cinc síl·labes (i antigament versos també versos de set amb versos de tres síl·labes). Malgrat que la mesura típica sigui la de peu trencat, moltes contenen fragments en mesura fixa.

Ara bé, com que la mesura dels versos és força irregular, el Diccionari General de la Llengua Catalana la defineix com una sèrie indefinida de versos, alternativament llargs i curts, que remen per parell.

Una altra característica del gènere és l’extensió, que sempre sol ser considerable; una codolada ha de tenir un mínim de dotze versos.

L’etimologia popular relaciona el nom de la composició “codolada” amb el seu caràcter satíric, que molts cops resulta feridor i fa tant de mal com un cop de pedra, una codolada.

És un gènere d’estructura senzilla i admet qualsevol tema per desenvolupar. Les que més abunden a Menorca són les de to popular i vulgar, humorístic o satíric.

Hi ha moltes codolades que la gent serva a la memòria o bé publicades a la “Página Menorquina” de El Bien Público i al “Full Menorquí” de El Iris.

Aquestes dues que reproduïm en són bons exemples.

CODOLADA DES GREU ME SAP I CODOLADA DESCRIPTIVA