Endevinalles i altres

Les endevinalles tradicionals suposen una visió precientífica de la realitat. Generalment estan narrades amb un doble sentit o amb jocs de paraules, de manera que posen a prova l’enginy i la capacitat de discórrer tant de qui les inventa com de qui les endevina. Moltes d’ells se senten encara i, fins i tot, ultrapassen l’àmbit local i les podem trobar en altres cultures. Les podem classificar en funció de la solució que tenen.

– Algunes fan referència a elements físics i atmosfèrics:

Què és una cosa que quant més es mira manco s’hi veu? (el sol)

Camp molt ben llaurat que punta de rella no l’ha tocat. (la mar)

Corre molt i no el veus gens i et fa nosa quan el tens. (el vent)

– N’hi ha moltes sobre animals:

Més de cent per un camí no fan pols ni remolí. (les formigues)

Posteta damunt, posteta davall, s’aigua hi corre i no li fa mal. (la tortuga)

Des meu vestit es vesteixen, també som bo per menjar, petits i grans m’aplaudeixen quan jo surt ben enramat. (el be de Sant Joan)

– També en trobam moltes sobre fruites i verdures:

De tamany, com es puny, i un grapat de pèls en es cul. (la pera)

Una senyoreta ben endiumenjada, amb es capell verd i sa falta morada. (l’albergínia)

Una vella ruadeta que en es cul té una tatxeta. (la pansa)

– Altres temes de les endevinalles són objectes de la casa, les parts del cos, la religió, joguines, etc.; com aquestes:

Té es cap com una basseta, té coa i no la remena. (la cullera)

Un convent de monges blanques; i un frare vermell, vermell que els hi pega per ses anques. (la boca, les dents i la llengua)

Homes amb homes, ho fan; homes amb dones, també; dones amb dones, no pot ser. (la confessió)

Amb un líquid bo per beure i un altre per trempar, feim un instrument simpàtic que dóna goig escoltar. (el violí)

 

Francesc d’Albranca va recollir molets d’aquestes endevinalles en el seu Folklore menorquí. De la pagesia; però en va bandejar moltes altres en considerar que es prestaven a un equívoc indecent. Aquestes sí que foren tingudes en compte, en canvi, per Andreu Ferrer Ginard, que les va recopilar amb el nom d’Equívocs en el seu manuscrit inèdit de 1912, “Recull de folklore menorquí”, que ha transcrit el professor Jaume Mascaró Pons. El mateix Andreu Ferrer ho explica en el fragment de la transcripció reproduït a continuació.

Endevinalles recollides per Andreu Ferrer Ginard

 

Els embarbussaments, cantarelles de difícil pronúncia, són un joc de paraules que consisteixen a dir-los de forma lenta al principi i de cada vegada més ràpida a fi d’estimular el fluix verbal i la vocalització.

Un plat blanc pla,ple de pebre negre està.

Plou poc, però per lo poc que plou, plou prou.

 

Els disbarats són cançonetes de mètrica senzilla amb una lògica absurda la gràcia dels quals és dir una infinitat d’incongruències amb poques paraules. Generalment, són cançonetes tretes d’antics glosats.

Jo tenc un arbre dins s’hort / que en fa olles foradades / i diferents vegades / gàbies i caixes de mort / i per medi d’un ressort / fa camots i sobrassades.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR