Dites i refranys

Els refranys són sentències estructurades, moltes vegades amb una certa rima, que constitueixen un tractat de la praxi quotidiana, ja que podem trobar un o més refranys per a cada fet, moltes vegades fins i tot contradictoris.

Les dites o els proverbis són fórmules abreujades que ofereixen unes pautes de comportament com a resultat de l’acumulació de la saviesa antiga i tradicional.

Uns i altres són l’exemple més clar de síntesi lingüística, en què el mínim de mots donen un màxim d’informació. Però, a més, ens parlen de les actituds, les vivències i les circumstàncies d’altres èpoques.

Francesc d’Albranca (1852-1929) va recollir molts dels refranys i les dites que existien en el seu temps i els va publicar en la seva obra Folklore Menorquí. De la Pagesia. Més recentment, altres estudiosos que han recopilat dites i refranys de Menorca han estat el ciutadellenc Josep Pons Lluch i Joan Pons Moya, de Sant Lluís. Tots els refranys recollits per aquests investigadors fan referència a una gran varietat de temes i, encara que sovint van perdent força en la parla menorquina actual, molts d’ells encara s’usen en el llenguatge més espontani.

És difícil fer-ne una classificació, ja que en podem trobar de relacionats amb tots els temes quotidians, com ara:

Fenòmens atmosfèrics

Arc de Sant Martí, fa ploure o fa espargir.

Per la Candelera, si no ho fa davant, ho fa darrere.

Trons enfora, aigua a prop.

Vent tramuntana, si no mor als tres dies, dura una setmana.

Aigua d’abril, cada gota val per mil.

Feines i oficis

No passis s’arada davant es bous.

Mentre filen no debanen.

Feina feta té bon aire.

Qui no vol pols que no vagi a s’era.

Qui és pastor que munyi.

Amor

De mal d’amor els metges no en curen.

Badall mai ment: son, vessa o talent, o mal d’enamorament.

Cada olleta té sa seva tapadoreta.

Animals

Porc a mitges mai és gras.

Pes maig ton ses ovelles i treu sa mel a ses abelles.

Dos galls dins un galliner no canten bé.

A gat escaldat, aigua teba li basta.

Embarassos i parts

Any beixest, parts malament.

Any beixest, any de bessons.

Ses agrures de prenyada, criatura amb cabellerada.

Comare i doctor, a gust des consumidor.

S’al·lot troba en es pit lo que sa mare té a s’esperit.

 

Però la gran majoria són sentències i consells:

Es sebre no ocupa lloc.

Qui cerca i troba no perd es temps.

Qui va amb un coix, as cap de s’any ho són tots dos.

Bada enfora i cauràs a prop.

De mica en mica s’omple sa pica.

En el capítol dedicat a Paremiologia del manuscrit inèdit d’Andreu Ferrer Ginard “Recull de folklore menorquí” (1912) que ha transcrit el professor Jaume Mascaró Pons, hi ha un apartat dedicat a Modismes i locucions i un altre de dedicat a Comparances en els quals recull un bon nombre de dites pròpies de Menorca. Reproduïm ambdós apartats tot seguit.

Modismes i locucions recollits per Andreu Ferrer Ginard

Comparances recollides per Andreu Ferrer Ginard

També són de gran interès els dos números que la col·lecció Quaderns de Folklore dedica al refranyer de Menorca:

PONS LLUCH, Josep. Refranyer menorquí (núm. 50).

PONS MOYA, Joan. Dites i refranys de Menorca (núm. 17-20)

Enllaços d’interès:

http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/

www.refranys.com

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR