La Mare de Déu d’Agost

 

La festa de la Mare de Déu de l’Assumpció, coneguda popularment com la Mare de Déu d’Agost, que se celebra el 15 d’aquest mes d’estiu, és una festa de gran tradició a la nostra terra.

Segons ens explica Joan Amades al Costumari català (tom IV, pàg. 798-799), sembla que se celebra ben bé des del segle VIII, i podria ser la romanització d’una festa pagana per celebrar el goig de les collites entre l’època d’arreplegar el gra dels cereals i l’època de la verema. Aquest és un moment de pausa en la vida agrícola, durant el qual, segons la creença popular, la terra reposa, com la mare de déu adormida, i reneix el 8 de setembre (festa de les marededéus trobades) que és la data d’inici de les feines agrícoles després del descans de l’estiu.

 

Per això, hi ha teories que estableixen un paral·lelisme entre aquesta marededéu i la deessa grecollatina Diana Artemisa, que protegia de tempestes i pedregades, tan temudes en aquesta època de l’any; i altres que la identifiquen amb una divinitat femenina continuació de cultes anteriors a l’arribada del cristianisme i relacionats amb la Mare Terra.

Fos com fos, la de la Mare de Déu d’Agost era una de les festes més lluïdes del calendari festiu de l’estiu a la majoria de pobles de l’illa, i encara se celebra, tot  i que en menor mesura.

A Alaior, col·locaven una urna amb la imatge de la Mare de Déu morta envoltada de tests d’alfàbrega i canelobres, i el vuitè dia, quan en feien l’enterrament, repartien els tests entre la població, que guardava l’alfàbrega dins els armaris per protegir-los de les arnes.

L'alfàbrega és una planta molt lligada a aquesta festa

 

A Sant Lluís i a Ferreries, a més, hi havia el costum d’anar-li a besar els peus. I as Migjorn Gran feien una processó amb la imatge de la Mare de Déu jacent, després de la qual els fidels li besaven els peus i agafaven una branqueta d’alfàbrega que penjaven a la capçalera del llit perquè la marededéu els protegís.

Així mateix, a Ciutadella, a la Catedral, també s’exposa la Mare de Déu morta sobre un cadafal, com si estigués adormida i adornada amb belles vestimentes, envoltada de ciris i de grans tests d’alfàbrega, i roman exposada durant tota l’octava; és a dir, des del dia de l’Assumpció (15 d’agost) fins a una setmana després. Qui s’encarrega d’organitzar aquest acte, a la Catedral, és la confraria
anomenada Cambrers de la Mare de Déu Morta.

D’altra banda, també a Ciutadella, l’any 1950 s’erigí una capella en honor a la Mare de Déu d’Agost al costat del far del port de Ciutadella, a la zona coneguda popularment com sa Farola i que des d’aleshores s’anomenà Colònia de l’Assumpció. En aquesta capella, on fins fa pocs anys es deia missa cada dissabte durant els mesos d’estiu, actualment se celebra una missa, la vigília de la festa de la Mare de Déu d’Agost, i els veïns d’aquesta antiga zona d’estiueig de Menorca es reuneixen per compartir una bereneta amenitzada amb l’actuació d’algun grup musical.

 

Antigament, però, la festa de la Mare de Déu d’Agost a sa Farola s’allargava durant uns dies, durant els quals es programaven diferents actes recreatius i culturals, com ara jocs populars per als infants (trencar l’olla, corregudes de sacs, es capellet, es porc ensabonat…), ballades populars, actuacions musicals i representació de sainets (Els vots, d’Àngel Ruiz i Pablo; Porquejades. Que és gran Ciutadella!, d’Andreu Bosch i Anglada, entre altres) i sarsueles. Fins i tot, com es pot veure al programa que apareix a la fotografia, van arribar a representar la popular sarsuela Foc i fum, de mestre Joan Benejam, amb música del mestre Rosselló.


En la paremiologia catalana hi ha una sèrie de refranys que fan referència a la Mare de Déu d’Agost, la majoria d’ells relacionats amb l’agricultura o amb les característiques de l’època de l’any:

Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc (hora solar, s’entén, ja que actualment serien les nou).

Per la Mare de Déu en el llit, ja refresca la nit.

– Per la Mare de Déu al llit, tan llarg és el dia com la nit.

Per la Mare de Déu d’Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare.

– Per l’Assumpció, cada flor un carabassó.

– Per l’Assumpció, sembra el meló.

– Per la Mare de Déu d’Agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir.

– El sol de l’Assumpció, fa l’alfabreguera millor.

 

Fins i tot trobam alguna antiparèmia; és a dir, refranys amb sentit contradictori, com aquests dos:

Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric.

– Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader és ferit.

I, finalment, qui no ha sentit l’expressió tan popular de fer la mare de déu d’agost, que utilitzam quan ens referim a algú que està ajagut o estirat al llit, fent la vessa o la migdiada?

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR