Antoni Orfila Pons, Fila-Or

fotografia del folklorista Fila-Or

Aquest folklorista, que signava sota el pseudònim de Fila-Or, era conegut popularment amb el sobrenom des Capellà de Llucalari, una possessió de Sant Lluís de la qual era pagès i propietari el seu pare i on va néixer el 5 de juliol de 1884.

Ingressà al Seminari de Ciutadella l’any 1896, on seguí satisfactòriament els seus estudis eclesiàstics i també adquirí una sòlida formació musical. Després d’interrompre els estudis uns anys, finalment fou ordenat sacerdot l’1 d’abril de 1911 i uns dies més tard ja fou nomenat vicari de Sant Lluís, on desenvolupà una notòria tasca pastoral i es va saber acostar a la gent del poble, tant si eren creients com no. Així, entre altres iniciatives, va promoure classes gratuïtes per als fillets els mesos d’estiu, era l’organista i el director del cor de la parròquia, organitzava excursions amb al·lots i joves, fou consiliari del Centre Catòlic de Sant Lluís i fundà el Sindicat Agrícola.

A part de la seva tasca pastoral i social, però, Antoni Orfila destacà també com a folklorista, ja que es dedicà intensament a la recerca i la difusió de la cultura popular de Menorca. Així, hem d’atribuir-li el mèrit d’haver reunit un conjunt considerable de peces folklòriques que va salvar de l’oblit i va divulgar a través dels seus escrits publicats a la “Página Menorquina” del diari El Bien Público, uns escrits que signava amb el sobrenom de Fila-Or.

La seva tasca com a folklorista la inicià de ben jove, de manera que el 1911 ja comunicà a Francesc d’Albranca que havia deixat “un feixet de gloses” a Mn. Antoni M. Alcover, i el doctor Camps l’encoratjà des de bon començament en la seva feina de recerca.

Tot i que Fila-Or no va pretendre mai fer una sistematització del material que recollia, actualment el podem agrupar en diferents àrees temàtiques.´

Composicions de temàtica religiosa. Reuní un gran nombre de pregàries i oracions d’origen molt divers; a més de cançons de Nadal, goigs, i també li devem la recuperació del manuscrit més antic de la representació teatral Els Pastorells i les cobles de la Passió i mort de Jesús.

Rondalles. Recollí especialment narracions imaginatives i de caire graciós, el que ell anomena coverbos.

Cançons, refranys i endevinalles. En aquest aspecte, val a dir que aportà algunes de les cançonetes que recopilà al fons de recerca que es va fer a Menorca, el 1927, per al Cançoner popular de Catalunya.

Gloses i codolades. Arreplegà una gran quantitat de gloses antigues i modernes, tant de les improvisades com de les escrites, que moltes vegades es publicaven en fullets i es divulgaven. De fet, a ell devem la denominació de gloses de cas pensat per a les gloses escrites, que ell definia com “ses que s’escriuen després de fetes de cap”.

Jocs. Recopilà molts dels jocs populars infantils, tot exposant amb precisió les formes i les regles de cada un.

Costumari. També va publicar diferents estudis sobre costums i aspectes diversos de la vida del poble: costums relacionats amb les festes, cuina tradicional, feines del camp, reunions de veïns, molins i pous de torn, etc.

Antoni Orfila Pons va morir afusellat al moll de cala Figuera, el 18 de novembre de 1936, durant la Guerra Civil espanyola, després d’haver passat uns mesos empresonat al vaixell Atlante.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR