El Darrer Dimarts

 

Amb aquest nom es coneix a Menorca el dia abans del Dimecres de Cendra. És, per tant, el darrer dia de Carnaval (període que també s’anomena Darrers Dies) i el dia anterior a l’inici de la Quaresma.

En alguns pobles de la zona de ponent de l’illa, molt especialment a Ciutadella però també a Ferreries i es Mercadal, es manté des d’antic el costum de fer una sortida al camp, al capvespre, en la qual es reuneixen grups de familiars o d’amics per anar a fer la bereneta d’un cóc amb sobrassada torrada al caliu i altres embotits, ja que la carn de porc és la base de la gastronomia pròpia dels Darrers Dies. Aquest àpat, acompanyat de balls i cançons tradicionals, es complementa amb la rebosteria típica d’aquestes dates, com la greixera de peus de porc i els crespells o crespellets.

La notícia més antiga que informa d’aquest costum és, segons Josep Portella, de 1873, en temps de la Primera República, i la celebració prové, probablement del costum de fer la matança del porc pels volts dels Darrers Dies, per la qual cosa era un moment en què la majoria de famílies tenien provisió de sobrassades. Al vespre, en tornar al poble, solien anar en grups a escoltar la lectura del testament i acomiadar el Carnaval.

Crespells

Segons ens explica Andreu Ferrer Ginard en la seva obra Etologia de Menorca (publicada dins la col·lecció Quaderns de Folklore amb el núm. 71), aquest dia no se solia treballar, i la disbauxa, les disfresses i els escàndols de tota casta prenien unes proporcions fora mida.

Des d’aquest web volem difondre el nom propi d’aquesta festa: Darrer Dimarts, ja que últimament molta gent s’hi ha referit amb el desafortunat nom de “dia de la sobrassada”, designació completament fora de lloc i que proposam d’eradicar definitivament del nostre costumari. Sobre aquesta qüestió dels noms de les nostres festes, podeu consultar l’article Les festes pel seu nom, de Pilar Vinent i Eva Florit, publicat en el número 29, de gener de 2013, de la revista Àmbit, del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del CIM.

Sobrassada, botifarró, carn-i-xulla i crespellets

Acabada la bereneta, ja a la nit, també en alguns pobles de Menorca, en aquest cas els de la zona de llevant, es fa l’enterrament d’en Camestortes, paròdia d’un enterrament en el qual el difunt és el carnaval, representat per un ninot que, per deformació del mot carnestoltes, rep el nom de Camestortes o, més antigament, Canuto i també, a Alaior encara actualment, Bernat Figuerola. Aquest enterrament, amb desfilada de dones que ploren i personatges vestits de negre, de vegades acaba fins i tot amb la lectura d’un testament en to sarcàstic i amb el qual s’acaben les festes dels Darrers Dies o de Carnestoltes per donar pas a la Quaresma.

Ferrer Ginard, a l’obra esmentada més amunt, ens explica amb aquestes paraules com anava la festa els primers anys del segle XX:

“Al capvespre, treuen en Canuto, que se sol passejar com si fos mort, dins una caixa, o damunt una civera. Se’l passeja en processó formada de jovent amb falles o candeletes, cantant tohom lo que diven l’enterro d’en Canuto, amb tonada còmic-seriosa. Tresquen els carrers del poble anant a parar a la casa on aquell vespres se fa ball i allà se llegeix el Testament d’en Canuto, que sol esser un aplec de xistes o d’indirectes per als que té agraviats el que fa de secretari. Se fa el ball, que s’acaba a les dotze, i després quasi cada any se fan ressoparets”.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR