Pous i cisternes

El pou és un dels elements més importants a Menorca per a l’obtenció de l’aigua subterrània, ateses les característiques geomorfològiques de l’illa i la profunditat a la qual es troba l’aigua. De pous, n’hi ha de diferents tipus: els pous públics, que se situen a la vora dels camins; els privats, que es troben a qualsevol dels diferents sementers del lloc; i els pous de les poblacions, que tant poden ser públics i com privats.

Els pous situats a les terres de cultiu de qualsevol explotació rural tenen com a finalitat proporcionar l’aigua necessària per al consum del bestiar.

fotografia d'un pou

Fons Jaume Riudavets Moll. AISM. CIM

Els pous estan excavats en la roca mare i la seva fondària depèn de la profunditat a la qual es troba l’aigua subterrània. En tots els pous de l’àmbit rural la boca es cobreix amb una senzilla estructura de carreus de marès, habitualment tapada amb una llosa horitzontal on s’enganxa la politja que sustenta la corda i el poal. Aquesta llosa té un accés rectangular situat a una certa altura per tal de facilitar el drenatge manual de l’aigua subterrània a la superfície i evitar que algú hi pugui caure dintre. Encastada en un dels murs d’aquesta estructura hi sol haver un pastereta de pedra per abocar-hi l’aigua, la qual està en connexió amb una filera d’abeuradores. Quan una primera abeuradora s’omple, l’aigua passa per un canalet a l’abeuradora del costat, i així successivament fins que s’omplen totes les piques. El nombre d’abeuradores varia en funció dels animals que utilitzen el pou. En temps enrere, una de les feines diàries dels missatges del lloc era omplir les piques per donar de beure al ramat que pasturava de tornada als bouers.

Les cisternes són cavitats subterrànies picades manualment a la roca, en forma de pera i entrespolades, que serveixen per emmagatzemar l’aigua de pluja recollida de les teulades tant de les cases del lloc com dels habitatges de les poblacions. L’extracció de l’aigua de les cisternes, que s’utilitza principalment per beure, es fa manualment a través de la boca de la cisterna amb l’ajut d’un poal.

L’aigua de les cisternes s’ha de mantenir sempre ben neta, per la qual cosa se’n sol tapar la boca abans de les primeres pluges perquè la porqueria acumulada a les teulades i a les canalitzacions no es mescli amb l’aigua emmagatzemada dins la cisterna. Un cop tot net, després de les primeres aigües, es torna a obrir el pa i la cisterna s’omple amb l’aigua de pluja que cau al llarg de tot l’hivern.

Antigament, entre les feines domèstiques que s’havien de fer cada any hi havia el manteniment de l’aigua de la cisterna. De tant en tant es desinfectava amb terrossos de calç i quan la cisterna era buida, s’eliminava tot el solatge que hi havia al fons i es netejava i es desinfectava l’interior del dipòsit.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR