Fons Jaume Riudavets Moll. Arxiu d'Imatge i So de Menorca (CIM)
Els elements destinats a la captació i a l’emmagatzematge de l’aigua per al consum humà, del bestiar i del reguiu són una constant en el territori rural menorquí. Aquests béns són el resultat de la feina i de l’enginy dels nostres avantpassats per aprofitar al màxim tots els recursos, entre d’ells el de l’aigua, que el medi illenc els oferia, a fi d’assegurar-se la seva supervivència.
A Menorca els aqüífers superficials són gairebé inexistents o, si més no, molt limitats; per la qual cosa van haver de recórrer a la inventiva per tal de pal·liar aquesta mancança. És així que van crear tot un seguit de tecnologies i mecanismes enginyosos, que no utilitzen cap tipus d’energia mecànica, destinats a captar, recollir, emmagatzemar i aprofitar al màxim l’aigua de pluja i la subterrània. Els elements relacionats amb la hidràulica tradicional conformen una part molt important del patrimoni etnològic de Menorca.
Entre els sistemes tradicionals de captació de l’aigua hi ha les sínies, els pous i els pous de torn. Per a la recollida i l’emmagatzematge de l’aigua hi ha els aljubs, les cisternes i els safareigs.
