Altres construccions

Els boerets, com les barraques i els ponts, es poden trobar a qualsevol tanca de qualsevol dels tres sementers d’un lloc, i serveixen de refugi del bestiar boví quan, pel mateix sistema d’ús rotatiu de la terra, aquest bestiar no pot accedir als boers de les cases del lloc. Tot indica que la construcció de boerets respon a l’abandó progressiu de l’ús de la paret seca en les construccions d’ús ramader, és a dir de ponts i barraques, que requereixen molt d’esforç, mà d’obra i coneixements de construcció.

Els boerets són més senzills i utilitaris, i combinen la tècnica de la pedra en sec amb l’ús del marès. Per norma general, els boerets són construccions de planta rectangular fetes amb carreus de marès, i en la majoria dels casos els murs orientats al nord solen estar lleugerament atalussats i construïts amb la tècnica de la pedra en sec. Presenten la façana principal orientada al sud, on s’obren grans portalades d’accés amb arc superior, i presenten cobertes de bigues i teules a un o dos vessants. El tipus de coberta pot variar d’uns casos a uns altres; les bigues poden estar cobertes d’un canyís fixat amb morter a sobre del qual descansen les teules sense cimentar, o bé les teules es poden col·locar directament damunt de lloses de marès recolzades damunt les bigues.

Davant la façana dels boerets hi ha una quintana, un espai descobert tancat amb murs de paret seca, on hi sol haver abeuradores, un pou, un aljub o una cisterna que recull l’aigua de pluja que cau damunt de la teulada, elements que proporcionen l’aigua necessària per al consum del bestiar.

L’aprés és un element d’escassa entitat dintre del lloc menorquí, i en la majoria dels casos han desaparegut o bé han estat substituïts per apresos de construcció recent. L’aprés està constituït per dos murs de paret seca paral·lels i de la mateixa longitud, construïts amb la mateixa tècnica que els murs utilitzats per a la parcel·lació del sòl, que formen un passadís enmig. S’utilitza per posar el bestiar en filera i immobilitzar-lo a l’hora de munyir-lo.

El corral és un tancat circular, de diàmetre variable, construït amb la mateixa tècnica que la paret seca i que té com a principal finalitat circumval·lar i protegir un arbre o grup d’arbres (com ara figueres, ullastres o ametllers, principalment) tot evitant que el bestiar que pastura per la tanca on hi ha el corral hi tengui accés. Els corrals, a part de tenir aquest ús, permeten aprofitar, una vegada més, les pedres que hi ha escampades per la tanca per tal de poder-la llaurar i cultivar amb més facilitat. Es poden trobar en qualsevol lloc de l’explotació, adossats a una paret seca o enmig d’una tanca, i protegeixen els fruits o la llenya d’aquells arbres que el pagès pot aprofitar. El corral pot estar completament tancat, amb un botador per poder-hi saltar a dintre, o bé pot tenir una accés tancat amb una barrereta d’ullastre. De vegades hi ha una passadora, una obertura baixa al nivell del terra amb llinda de pedra, per tal de deixar passar cert tipus de bestiar (porcs especialment) de manera controlada.

Els encadenats són porcions de mur de pedra en sec, iguals que les parets seques, que serveixen per anivellar el terreny i evitar l’erosió provocada pel vent o per l’aigua en terreny en pendent. En els terrenys muntanyosos o en els barrancs i canalons, el terreny s’anivella escalonadament amb encadenats de murs gruixuts de contenció que reben el nom de marjals. Cada tros de terra anivellada dedicada al cultiu i que es distribueix de manera escalonada en un terreny en pendent rep el nom de feixa.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR