Construccions en pedra seca

una construcció en pedra seca

El recurs constructiu tradicional de Menorca, a més del de la pedra de marès, és la tècnica de construcció en sec amb la pedra sense desbastar del terreny, tècnica que s’utilitza bàsicament per parcel·lar el terreny, amb les conegudes parets seques, i per construir diferents elements d’ús ramader, com ara la barraca, el pont, el boeret, el corral, els encadenats i l’aprés; encara que les més característiques per la monumentalitat d’alguns exemplars que encara avui es conserven arreu del territori illenc són la barraca i el pont.

Una menció especial mereixen els clapers, molt abundants a l’illa. El claper és l’amuntegament de les pedres que el pagès va recollint en una tanca per poder-la llaurar amb facilitat i, després, poder-la cultivar. Els clapers no es poden considerar construccions de pedra seca pròpiament dites, però en l’intent del pagès de donar-los una utilitat ramadera és on trobaríem l’origen dels ponts i les barraques.

La tècnica de la pedra seca té una terminologia pròpia, de transmissió oral, com és com s’ha transmès aquest ofici, i que també mereix ser protegida:

aixada: eina que s’utilitza per remoure la terra.

càvec i senalla: conjunt d’estris que s’utilitzen per fer l’escombra.

civera: és una espècie de llit d’ullastre que s’utilitza per transportar pedres per terrenys per on no passa una carreta

cobertora: pedra grossa i plana, de forma rectangular, que s’utilitzen per fer la darrera filada d’una paret seca.

cobertorada: última filada d’una paret seca, formada per cobertores posades de cantell, reposant l’una sobre l’altra en una línia contínua.

escombrar / fer l’escombra: netejar de terra i pedregam el terreny que ocuparà una paret seca fins arribar a la roca mare.

eixermar: netejar la terra d’herbes i arbusts.

fer el pedreny: deixar totes les pedres que s’utilitzaran per fer la construcció a la mida necessària.

filada: cada una de les fileres de pedres amb què es formen les construccions en pedra seca.

fonaments: primera filada d’una paret seca, que reposa directament sobre la roca mare i està formada per les pedres més grosses.

guiar: preparar, a cada costat de la paret, els munts de pedres que faran falta per aixecar-la.

llinyola / ginyola [dial.]: és un simple fil o cordill (pot ser d’emplomar) que es pugui tensar sense rompre’s i que s’utilitza per traçar les línies del mur de pedra.

mall: martell molt gros que s’empra per fer pedreny.

martell de paredador: eina que identifica el mestre.

monjoia: conjunt de quatre o cinc pedres amuntegades que serveixen per marcar la paret seca sobre el terreny abans de començar-la a construir.

paredador: constructor de tot element fet en pedra seca.

parpal / perpal: barra de ferro, de dos metres de llargària i entre 8 i 10 cm de diàmetre, que s’utilitza per treure les pedres més grosses.

pedreny: conjunt de pedres que formaran la paret seca o la construcció de pedra en sec.

pioixa: eina semblant a l’aixada, però acabada en punta.

reble: pedreny petit que serveis per omplir els buits d’una paret.

reblir: omplir amb pedreny petit les cavitats d’una paret seca o construcció de pedra en sec.

tallant: eina que es fa servir per preparar les pedres amb les quals es fan les cantonades.

taulaplom: eina que s’empra per traçar les perpendiculars a l’hora de fer les cantonades o de col·locar les barreres, consistent en un regle que a un cap porta penjant un fil acabat amb una peça de metall.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR