La major part d’explotacions agrícoles menorquines, denominades popularment “llocs”, que existeixen en l’actualitat són pràcticament les mateixes que estaven en funcionament durant el que ha estat denominat com a sistema productiu tradicional menorquí, el qual es trobava perfectament consolidat a principis del segle XIX i va perdurar, de manera quasi inalterable, fins a mitjans dels segle XX. Els moments de màxim rendiment d’aquestes explotacions els van experimentar al llarg de la segona meitat del segle XIX i en les dècades posteriors a la Guerra Civil espanyola.
Fons Jaume Riudavets Moll. Arxiu d'Imatge i So de Menorca (CIM)
El sistema tradicional d’explotació del medi rural de Menorca era eminentment cerealista, centrat en el cultiu del blat i complementat amb els productes derivats de la ramaderia, una ramaderia sense pastor. Aquest sistema, tal com ens ha arribat a través de la documentació escrita, les fonts orals i la cultural material que encara es conserva, és la conseqüència final de l’evolució del sistema productiu del camp al llarg de les èpoques anteriors, i que evidencia un clar equilibri entre l’explotació i la conservació de l’entorn, i entre l’agricultura i la ramaderia.
