Sant Llorenç (Alaior)

 

Les festes de Sant Llorenç, d’Alaior, se celebren el cap de setmana del deu 10 d’agost, que és el dia del sant, o bé l’immediatament posterior si no cau en cap de setmana.

Apunts històrics

L’origen de la festa és religiós. Uns anys després de la conquesta de Menorca per Alfons el Liberal, l’any 1301, Jaume II decretà la divisió religiosa de l’illa en set parròquies, una de les quals era la de Sant Llorenç de Binixems, a l’actual terme municipal d’Alaior. A partir de la fundació de l’ermita de Sant Llorenç, a Binixems, cada any se celebraria la festa religiosa en honor a aquest sant.

Entre 1301 i el segle XVII, Sant Llorenç de Binixems va ser una parròquia. En aquell temps, una parròquia era vista com un lloc d’on cobrar rendes i el responsable directe no la visitava mai, sinó que delegava en un capellà. L’any 1565 el bisbe Arnedo, arran d’una visita pastoral, va manar que la parròquia es convertís en capellania i obligà els rectors de Maó, es Mercadal i Alaior que hi celebressin quatre misses en honor de les persones que allà hi havia enterrades; a més, s’havia de nomenar un caixer encarregat d’organitzar la festa. Així, cada any s’elegien tres caixers per organitzar la festa de Sant Llorenç, cada un era elegit entre l’estament social dels pagesos dels termes municipals d’Alaior, es Mercadal i Maó.

Ll’any 1832, però, la festa es comença a traslladar a Alaior. Primer les completes i la missa es feien a l’ermita de Sant Llorenç, mentre que les corregudes i el ball encantat a Alaior; però a partir de 1853 tota la festa se celebra a Alaior i l’ermita de Sant Llorenç de Binixems quedaria oblidada i arribà a tenir un estat ruïnós, de manera que el 1898 es va haver de restaurar. Durant part del segle XX es van recuperar els actes religiosos a l’ermita, però actualment és un alberg juvenil.

Imatge de les Corregudes en es cós

Corregudes en es Cós (fotografia de Miquel À. Marquès)

Els actes eren organitzats cada any per la universitat (antic ajuntament), i el síndic clavari, màxima autoritat local, era qui proposava els caixers o obrers, que estaven obligats a ornamentar l’església per a la missa de Sant Llorenç i havien d’anunciar la festa del seu patró una setmana abans realitzant l’acapte entre el poble per pagar les despeses de la festa.

La festa se solia desenvolupar de la manera següent: el dissabte de la festa es cantaven les completes, s’hi assistia amb candeles a la vigília i s’acabava amb un ball encantat. El dia de la festa feien una missa cantada a l’ermita de Sant Llorenç, amb un sermó adequat per a l’ocasió amb un bon orador, més tard tenien lloc les corregudes públiques al cós, i posteriorment hi havia el ball encantat o subhastat. El dilluns de la festa la vida tornava a la normalitat, mentre que els caixers passaven comptes i, en tot cas, demanaven a les universitats que paguessin la diferència si la festa era massa costosa per a la seva butxaca, ja que allò era una festa pública i els caixers uns particulars qualsevol. El ball se subhastava durant la darrera setmana.

Els caixers de Sant Llorenç pertanyien a l’Obreria de Sant Llorenç; l’obrer major de sant Llorenç era el caixer representant de la Universitat d’Alaior, mentre que els altres dos obrers eren els caixers de les universitats de Maó i des Mercadal. Les juntes de caixers actuals són una mescla dels càrrecs de les confraries i dels que tenien els caixers de Sant Llorenç com a obreria del sant.

La diferència bàsica entre els caixers de fa dos-cents anys i els actuals és que els primers organitzaven la festa i vetlaven pel seu bon desenvolupament, mentre que els actuals caixers en són una part important, però qui organitza la festa és l’Ajuntament.

Així mateix, s’ha de distingir clarament la festa de Binixems de la festa a Alaior; ja que des que la festa se celebra a Alaior la Colcada és organitzada per l’Ajuntament.

L’any 1907 es va constituir la Colcada amb un representant de cada un dels ajuntament que, en temps demprimer, tenien l’obligació d’organitzar la festa d’aquella ermita rural. La Colcada va anar, junt amb la clerecia, a cantar les completes a Binixems i, de tornada, van fer un caragol passant tres vegades pel carrer Major, la Plaça i el carrer del Palmer. El 1909 la Colcada va ser presidida per una comissió de l’Ajuntament formada per caixers de diferents classes socials, i van cantar les completes a Sant Pere Nou. I el 1918 es van prendre nous acords: la Colcada seria presidida per una comissió de l’Ajuntament, el rector, un caixer noble, un caixer pagès, un de menestral i diverses classes socials.

Als anys vint la festa se celebrava de la manera següent: els cavalls passaven un rere l’altre a l’hora de celebrar el Jaleo des del carrer Major, sa Plaça i el Coll des Palmer. Són els orígens de com encara avui en dia se celebra el Jaleo a Alaior, i del perquè els cavalls entren a sa Plaça d’un en un.

Fins als anys cinquanta, el Jaleo es feia el dissabte i el diumenge capvespre, mentre que el diumenge matí els caixers només feien una passada per la plaça; però l’any 1951 es va deixar de celebrar el Jaleo del diumenge capvespre i només quedaren les Corregudes i un partit de futbol. També seria dins els anys cinquanta quan es recuperà la tradició de repartir l’aigua-ros. Així mateix, entre els anys 1954 i 1958 es va deixar de fer el caragol, tant el del dissabte capvespre com el del diumenge matí, per fer el Jaleo tal com es viu avui dia.

Estructura i desenvolupament de la festa

Les normes bàsiques per les quals es regeix la festa són els protocols, els primers dels quals van ser redactats el juliol de 1985 i van ser revisats el juliol de 1993, ja que la primera proposta no s’havia aprovat mai. El juliol de 1996 es va constituir una Junta de Protocols per revisar alguns aspectes puntuals de la festa de Sant Llorenç. Així, els Protocols de Sant Llorenç van ser aprovats definitivament el 9 de desembre de 1998. El treball de la Junta de Protocols va tenir la seva continuïtat amb la creació de la Junta de Seguiment que, de forma irregular, se sol reunir per tractar aspectes puntuals de la festa i donar resposta a tot el referit a la festa que no hi estigui previst.

El dia del Pregó

El divendres de la festa té lloc l’acte del Pregó de Festes, pronunciat sempre per una persona d’actualitat o lligada al poble d’Alaior. Després del pregó, des de 1984, s’institucionalitzà l’acte de lliurar el penó de Sant Llorenç al caixer sobreposat o fadrí, acompanyat del caixer pagès, el caixer menestral i el fabioler. El penó de les festes és lliurat pel batle d’Alaior, i l’acte acaba amb l’emotiu primer toc del tambor i el fabiol. A continuació, el penó es trasllada a l’Ajuntament, on es convida tot el poble a un refrigeri.

El Dissabte de Sant Llorenç

Des de l’any 1985, al matí, la Junta de Caixers, a excepció del caixer batle, el caixer capellà i el caixer municipal, acompanyada del fabioler i diversos cavallers, fan un recorregut pels carrers del poble per convidar la gent a la festa, acte que es coneix amb el nom de Gloriós Sant Llorenç.

Al capvespre, devers les cinc, després de la repicada de campanes i la descàrrega de morterets, surten els gegants i capgrossos d’Alaior, acompanyats de la Banda de Cornetes i Tambors, per fer una cercavila. Al mateix temps, el caixer fadrí, amb el fabioler, el caixer pagès i el caixer casat, es dirigeixen a l’Ajuntament on el primer demana permís al caixer batle per iniciar el replec de la Colcada i rep el penó de Sant Llorenç. Els darrers d’incorporar-se a la Colcada seran el caixer capellà i el caixer batle, acompanyat del caixer municipal.

Després de fer diversos caragols per la ciutat, la Colcada es dirigeix a l’ermita de Sant Pere Nou on, a les sis del capvespre, tenen lloc les solemnes Completes. I acabat aquest acte comença el Jaleo a sa Plaça on, des de 1995, els caixers fan una volta abans d’iniciar l’acte pròpiament dit i, acabat aquest, els caixers fan dos caragols més pel poble, una primera passada pel mateix recorregut que fan durant el Jaleo i la segona per acomiadar el caixer batle i el caixer capellà.

Els actes del dissabte acaben amb una beguda a l’Ajuntament, després de la qual els caixers acompanyen el caixer batle i el caixer capellà als seus domicilis i, finalment, a toc de fabiol, el caixer casat i el fabioler acompanyen el caixer fadrí, amb la bandera, al seu domicili.

Imatge del Jaleo a sa Plaça

Jaleo a sa Plaça (fotografia de Jaume Blasco Vinyals)

El Diumenge de Sant Llorenç

A les nou del matí, la Banda de Trompetes i Tambors fan una cercavila, amb els gegants i capgrossos, per avisar la població que es reprén la festa i, tot seguit, es comença a replegar la Colcada, seguint el mateix ritual que al dissabte.

Ja constituïda, la Colcada es dirigeix a l’església on, al mateix temps, es trasllada la imatge de sant Llorenç des de l’Ajuntament, acompanyada per un grup de joves amb indumentària antiga menorquina, i tenen lloc la Missa de Caixers oficiada pel caixer capellà i el repartiment de l’aigua-ros.

Acabada la celebració, els caixers fan un caragol pel poble i es dirigeixen a sa Plaça per iniciar el Jaleo, en la segona volta del qual es lliuren les canyes verdes i la culleres de plata a tots els participants.

Després del Jaleo, té lloc l’acte de comiat del caixer batle i del caixer capellà i, al capvespre, els cavallers obsequien els veïns amb el repartiment de l’aigua-ros pels domicilis d’Alaior.

Altres aspectes de la festa

Els gegants d’Alaior

L’any 1954 l’Ajuntament va adquirir la parella de gegants actual, en Llorenç i n’Eulàlia, i el 1994 es va crear una colla de geganters d’Alaior encarregada de fer ballar els gegants durant les festes. L’agost de 1997 la Colla Gegantera va incorporar un grup de grallers que a partir de llavors s’encarreguen d’acompanyar musicalment els gegants en les seves sortides.

Festa a Binixems

Des de 1979, el diumenge abans de Sant Llorenç s’organitza una festa a Binixems durant la qual es fa una espècie de jaleo i, després, la imatge del sant és traslladada a la població.

Futbol

El futbol es va convertir els anys quaranta en una de les màximes atraccions festives. En aquella dècada va anar a jugar a Alaior, durant les festes, una selecció catalana, i el 1950 un equip hongarès amb Kubala al capdavant. Altres equips importants que han passat per Los Pinos són el Saragossa, el Barcelona, el València i una selecció basco-catalana. A partir dels anys seixanta, tot i que es continuen fent grans partits de futbol, ha estat difícil reunir les figures nacionals i internacionals de la dècada anterior.

Festivals de la cançó menorquina

Es van celebrar entre 1964 i 1967. Quatre cançons del primer festival foren editades per la casa de discs Columbia. A partir de 1965 hi van participar orquestres de qualitat, així com comentaristes d’emissores de ràdio i cantants de renom nacional. El concurs consistia a seleccionar vint cançons que eren interpretades al llarg dels dies festius de Sant Llorenç. Les actuacions es retransmetien en directe per ràdio. Els festivals es van deixar de celebrar a causa de l’excessiu pressupost per dur-los a terme.

Carrosses

Amb la desaparició dels festivals de la cançó es va crear un buit en la festa, per açò, l’any 1971 es va començar a organitzar una desfilada de carrosses per tal d’etretenir la gent entre l’acabament del partit de futbol i l’inici del concert de la Banda de Música a sa Plaça i les revetlles posteriors.

Les carrosses es fan cada any sobre un tema concret i van acompanyades per tambors i cornetes, bandes de música, grups folklòrics, i l’aportació d’una carrossa diferent realitzada per un grup de joves alaiorencs dirigits per Pau Sintes.

Dilluns de la festa

És el dia de descansar. Fa devers un segle la gent anava a passar el dia a la platja de Son Bou. Des de 1940 es fa la missa en sufragi dels difunts, i dins la dècada dels quaranta s’inicià algun acte de reconeixement a entitats o a alaiorencs per la tasca desenvolupada al llarg de l’any.

El dilluns capvespre també tenen lloc les Corregudes al Cós i, des de 1921, se celebra un darrer ball a la plaça Nova i es crema la darrera traca.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR