Sant Cristòfol de ses Corregudes (es Migjorn Gran)

 

Les festes des Migjorn Gran, en honor a sant Cristòfol de ses Corregudes, se celebren el cinquè cap de setmana del mes de juliol o, segons els anys, el primer cap de setmana d’agost.

La data de celebració d’aquesta festa sempre ve determinada per la celebració anterior de Sant Martí (as Mercadal) i de Sant Antoni (a Fornells), ja que el fet que els tres nuclis pertanguessin al mateix terme municipal va fer que, des d’antic, la Universitat des Mercadal establís que les festes de Sant Martí se celebressin el tercer cap de setmana de juliol i, a continuació, les festes de Sant Antoni i de Sant Cristòfol, en les setmanes successives.

Imatge d'un jaleo des Migjorn de començaments del segle XX

Fotografia cedida per Joana Gomila Moll apareguda a Llum Nova (1012-1913)

Apunts històrics

L’actual terme des Migjorn Gran, al segle XVIII, es regia sota l’administració de la Universitat (antic ajuntament) des Mercadal, que en aquell moment incloïa les poblacions de Ferreries, Fornells i es Mercadal i un emergent petit nucli de casetes que després coneixerem com el poble des Migjorn Gran.

La població, camperola bàsicament, que començava a viure a l’entorn de Binicodrellet, lloc originari d’on es van vendre algunes tanques per crear l’actual poble migjorner, necessitava d’un ajut espiritual; de manera que el precedent de l’església de Sant Cristòfol va ser una capella que hi va haver al lloc de Binicodrell de Darrere i de la qual encara avui queden testimonis arquitectònics en el casat del lloc.

D’aquest precedent inicial, quan el poble encara no era poble, però ja es començava a construir algunes cases i horts, va arribar la decisió que van prendre els migjorners de fer una església. La construcció de l’església, però, implicava trobar un emplaçament adequat, cercar els recursos econòmics per dur a terme les obres i dedicar-la a un sant. En aquell moment va ser important la tasca del capellà Llorenç Pons a l’hora de capitalitzar l’església gràcies a tot un seguit de donacions econòmiques anuals aportades pels veïns de la zona, així com la lluita mantinguda amb Antoni Roig i Reixart, un capellà il·lustrat que va defensar la seva parròquia de Sant Bartomeu davant les peticions fetes pels migjorners.

Els nous habitants migjorners van lluitar i, finalment, van aconseguir tenir un vicari i la definició de la nova església de Sant Cristòfol com a vicaria perpètua l’any 1775, pas previ perquè l’església consolidàs la seva presència al poble des Migjorn Gran, en un moment en què els migjorners prenien consciència com a poble.

L’atorgament del títol de parròquia a Sant Cristòfol l’any 1812 va esdevenir un altre pas important. Els migjorners de l’època van convèncer el bisbe amb tot un seguit d’arguments, els més importants dels quals van ser que tenien uns camins intransitables per traslladar-se fins a Ferreries i a aquella parròquia, Sant Bartomeu, i que, per tant, patien uns serveis litúrgics deficients. Mentrestant, el futur nucli urbà creixia i es construïa, els migjorners compraven i venien els trasts o actuals solars per fer les cases i es començaven a dibuixar els primers carrers. Aquest creixement urbà i, alhora, demogràfic de la zona, va obligar a consolidar i augmentar els recursos econòmics de la parròquia, de manera que al final del segle XIX es va haver d’ampliar l’església i la demarcació territorial.

L’Obreria de Sant Cristòfol era l’encarregada de dur a terme les obres i donar resposta als diferents problemes de la parròquia, i els seus dos obrers eren els encarregats d’organitzar i fer-se càrrec de les despeses de la festa de Sant Cristòfol de ses Corregudes.

L’Obreria, doncs, com a entitat organitzadora, feia rifes per millorar els ingressos, donava un parell de ferradures per a les bísties guanyadores de les corregudes, regalava culleretes de plata als seus cavallers i, quan feien les acaptes per pagar les despeses de la festa, lliuraven unes candeletes als qui aportaven alguna almoina.

Ara bé, aquesta situació va canviar a partir de 1899, ja que a partir d’aquesta data serà l’Ajuntament qui assumirà les despeses i la festa començà a canviar la seva fesomia fins que es convertiren en les festes que coneixem avui dia, en què el Jaleo és l’acte festiu cívic principal i el més viscut per la gernació.

Estructura i desenvolupament de la festa

El pregó de festes

La festa actualment comença el divendres amb l’acte del Pregó a càrrec d’algun personatge lligat d’alguna manera al poble des Migjorn Gran.

Dissabte de Sant Cristòfol

Els actes del dissabte s’inicien al capvespre amb la repicada de campanes i a continuació el regidor més jove lliura la bandera del patró, sant Cristòfol, al caixer fadrí. En aquest moment té lloc el primer toc de fabiol que marca el començament del replec de la Colcada.

Constituïda la Colcada, abans que s’hi incorpori el caixer capellà, el caixer batle rep el bastó de comandament i la medalla de sant Cristòfol, a l’Ajuntament, i tot seguit es dirigeixen a la rectoria per recollir el caixer capellà.

Després de fer dues voltes completes al poble, la Colcada deixa els cavalls a la plaça de l’Ajuntament i caixers i autoritats, acompanyats de la banda de música, es dirigeixen a peu cap a l’església per assistir a les solemnes completes. Acabat aquest acte religiós, s’ofereix una beguda a l’Ajuntament i, a continuació, es torna a constituir la Colcada que, després de fer una volta completa al poble, es dirigirà a la Plaça per fer el primer Jaleo.

Els actes del dissabte acaben amb una darrera volta de la Colcada pel poble abans d’acompanyar els caixer batle i el caixer capellà, per aquest ordre, als seus respectius domicilis.

Imatge del Jaleo actual

Fotografia cedida per Lourdes Pons Marquès

Diumenge de Sant Cristòfol

Després que la banda de música toqui diana florejada, comença novament el replec de caixers i cavallers i, constituïda la Colcada, fan dues voltes al poble i es dirigeixen a la plaça de l’Ajuntament, on deixen els cavalls per anar a celebrar la solemne Missa de Caixers, on els caixers més joves reparteixen l’aigua-ros.

Acabada la missa, la Colcada fa una volta pel poble i tot seguit té lloc el Jaleo del dia de la festa, en la darrera volta del qual el consistori lliura les canyes verdes i les culleres de plata a tots els participants.

Finalment, després que la Colcada hagi fet tres voltes al poble, els caixers i tot el poble assisteixen a la beguda popular que ofereix l’Ajuntament. En acabar, en formació, els caixers acompanyen el caixer batle i el caixer capellà als seus domicilis, on la Colcada es dissol i s’acomiada fins al proper any.

Al capvespre, però, els caixers més joves encara reparteixen l’aigua-ros per tots els domicilis des Migjorn Gran.

Actes complementaris

El Jaleo d’Ases

Sense cap dubte, un dels actes complementaris més seguits durant els darrers anys en el transcurs de les festes de Sant Cristòfol és el ja tradicional Jaleo d’Ases que té lloc el dilluns de la festa a la plaça des Migjorn Gran.

Aquest és un acte que es va recuperar a les acaballes dels anys cinquanta del segle XX a iniciativa de Rafel Allès Camps, conegut com en Rafel d’Albranca, que havia sentit a dir que, d’antic, aquest dia es feia sempre un jaleo amb ases en comptes de cavalls, i va voler evitar que desaparegués aquest costum que en aquell moment ja només es feia esporàdicament.

El primer any que es va recuperar el Jaleo d’Ases els participants van sortir ben mudats i els ases també anaven ben vestits; i de llavors ençà es va anar repetint cada any, fins que avui es pot dir que és l’acte central del dilluns de la festa i s’ha convertit en un autèntic espectacle.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR