Tonades de feina

Les tonades de feina o cants de treball, que sota una fesomia diferent però igualment particular també es cantaven (i es canten encara) a Mallorca, són, com la paraula indica, cants que s’entonen durant la feina. A Menorca, aquests s’entonaven sobretot durant les feines del cicle de cereals (llaurar, segar, batre) i eventualment en feines anomenades menors com emblanquinar, munyir, espigolar o feines no relacionades directament amb el camp, com cosir.

per llaurar els pagesos cantaven

Fons Jaume Riudavets Moll. AISM. CIM

Les tonades de feina es cantaven individualment i de forma repetitiva. La repetició incessant de la tonada seguint el moviment de la feina fa que la seva estructura sigui lliure, un cant no mesurat per una pulsació constant sinó sincronitzat amb la cadència del treball. A part, a Menorca, aquestes tonades tenen un element característic que tot d’una crida l’atenció de l’oient i és l’allargament de l’última síl·laba del mot que, a més, acaba o amb un cop de gola o amb el més característic glissando descendent, que els mateixos cantors atribueixen al moviment corporal de la feina.

El musicòleg Robert Alzina ha elaborat un estudi molt complet (2008) de caire antropològic i etnomusicològic, sobre les tonades de feina a Menorca; un estudi fins ara inèdit que començà a confegir a partir d’una sèrie de qüestions que es planteja l’autor: Com devia ser el panorama de la música popular a Menorca fa un, dos o tres segles? Quines devien ser les músiques més conegudes per la gent? I les més cantades? Quines situacions dedicaven menorquins i menorquines al cant o a la manifestació musical o sonora?

Tot i que com a manifestació musical, les tonades es van “extingir” fa un temps, aquest estudi ens aporta informació molt valuosa sobre la cultura preindustrial a Menorca. Així, el treball, que engloba un període que va des de mitjans del segle XVIII a l’actualitat, comença explorant les característiques de la vida rural d’en primer i assenyalant els trets que la diferenciaven de la vida urbana, sobretot tenint en compte aquells factors que pogueren condicionar els processos culturals que en aquests dos àmbits podien tenir lloc. Aquesta introducció no és debades, sinó que connecta amb la interpretació en clau socioeconòmica que es formula en els darrers apartats de l’obra. Sota aquesta interpretació rau la convicció que la música (i la cultura en general) no és més que la punta d’un iceberg sota la qual s’amaguen tot un embull d’estructures i relacions de caire econòmic, polític i social que condicionen l’experiència i les estructures sonores. Una vegada enteses aquestes conclusions finals, entendrem per què les tonades han perviscut a l’illa veïna i no ho han fet a Menorca en detriment d’altres formes folklòriques com el fandango o la jota.

El cant de les tonades responia tant a funcions lúdiques com de la pròpia feina, ja que en el context que envoltava aquestes manifestacions es tenia la ferma convicció que el cant facilitava el treball o, si més no, tornava la feina més eficient. Donat que s’han trobat indicis que aquests cants de treball es podien cantar en altres contextos i no únicament en el de la pròpia feina, Robert Alzina divideix l’anàlisi en tres blocs. Així, tenint en compte les funcions del cant en cadascun dels àmbits diferencia entre les situacions de feina, les situacions de festa i les situacions híbrides.

A més, l’obra inclou un estudi formal de les tonades, tant pel que fa a la música, com a la lletra, així com una anàlisi de les fonts existents i una descripció de la tècnica interpretativa i de l’estètica que fonamenta aquesta forma de cantar aguda i punyent i la particular manera de conduir la veu.

Però és a l’hora d’analitzar els textos quan topam amb una de les particularitats més interessants del treball. Tenint en compte que els mateixos textos (el que els protagonistes d’aquestes manifestacions anomenaven cançons) que es cantaven amb les tonades (la melodia, el patró sonor que s’entonava), també es combinaven amb altres músiques, com el fandango i la jota, aquest estudi amplia la seva circumscripció a aquestes altres músiques. La relació de les tonades de feina amb aquestes músiques, que conformen el folklore menorquí que tots coneixem, és crucial per entendre l’estatus de Menorca. Consegüentment, l’estudi analitza el procés d’aculturació que va tenir lloc al camp menorquí, per fonamentar la relació entre el folklore musical menorquí d’arrel urbana i l’economia industrial de Menorca i diferenciar-lo del folklore musical mallorquí d’arrel rural, fonamentat per l’economia també eminentment rural de l’illa veïna. Finalment, l’obra conclou amb un recull temàtic de textos relatius a tonades de feina.

Aquest és l’estudi complet de Robert Alzina sobre Les tonades de feina a Menorca .

Reproduïm, tot seguit, un document sonor amb la tonada de feina recopilada per l’autor de l’estudi i interpretada per Pilar Pons. La mateixa tonada la recorden, amb lletres diferents,  algunes persones de Menorca que la solien cantar mentre feien activitats diverses al camp. Es tracta de cançonetes, generalment de quatre versos heptasíl·labs, amb rima assonant abba.

 

—-

This text will be replaced

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR