Les ocasions de cantar

 

Les cançons han format part, des d’antic, de la vida quotidiana de totes les societats; però hi ha una sèrie de situacions i activitats humanes més propícies per cantar i que en el cas particular de Menorca podem dividir en els àmbits següents:

1. Situacions de feina

Especialment en la Menorca preindustrial, però també en el temps de la industrialització, era habitual cantar per fer qualsevol tipus de feina; especialment les feines relacionades amb el camp, però també en altres activitats, com ara les dones a les fàbriques i als tallers, els pescadors, els sabaters, per fer feines de casa, etc.

per batre, els pagesos cantaven tonades de feina

Fons Jaume Riudavets Moll. AISM. CIM

Robert Alzina, en el seu estudi “Tonades de feina a Menorca” (2008), arriba a la conclusió que, en el cas de les feines agrícoles, aquelles tasques en les quals més se solia canar eren les de segar i, sobretot, de batre, amb la finalitat d’animar els segadors i de compassar la feina a l’hora de segar, i d’entretenir els homes i regular la velocitat del trot del bestiar a l’hora de batre. Així, Robert Alzina ens diu que, per batre, l’home que regia les bèsties des del mig de l’era era qui cantava, i ho feia durant tot el temps que li tocava voltar la corda; mentre que els altres homes que voltaven la palla amb una forca cridaven ordres per animar les bèsties i no cantaven fins que no canviaven de tasca i passaven al mig. En aquest cas, doncs, qui cantava era el que feia la feina principal i els altres, amb els seus crits, creaven un coixí sonor que servia de teló de fons per al cant solista.   

A part d’aquestes feines, però, al camp menorquí també era habitual cantar per munyir, per collir ametles i per espigolar, feina que solien fer les dones del poble després de segar per tal de collir les espigues que haguessin pogut caure als segadors.

2. Situacions de festa

Una bona ocasió de cantar, sens dubte, eren i continuen sent les festes. Així, en les festes casolanes, en els balls i vetlades o en les festes pageses, com les porquejades o les mesurades, la música i la dansa s’empren en un context d’entreteniment i d’esbarjo. En aquestes festes, antigament,  s’entonaven tot tipus de cançons, des del repertori de fandango i jota fins a músiques més modernes que anaven arribant, com podien ser les ranxeres. Així mateix, en el context festiu, també es canta en les festes religioses, en les festes patronals i en les anades a fora lligades a festes tradicionals com Cinquagesma, el Darrer Dimarts, etc.

imatge dels Fru-frús

Els Fru-frús animen els festers per Sant Joan

3. Situacions híbrides

Robert Alzina, en l’estudi esmentat més amunt, introdueix aquest tipus de situacions que contextualitza, en el cas de les feines agrícoels, en els desplaçaments de casa fins al sementer, en els descansos de llaurar o per fer la bereneta, al final de la jornada de feina, etc. En aquestes situacions, ens diu, la relaxació després de la jornada condicionava la interpretació dels cantadors, que entonaven el repertori d’una manera més alegre. Cantaven sobre la feina feta, donant gràcies per haver acabat, i també improvisaven i cantaven per torns, entrant en el joc de la competició amb els companys i tractant temes amorosos.

4. Situacions casolanes

Finalment, hem de fer referència al cançoner poular lligat amb el món de casa, especialment amb el món dels infants, amb contingut didàctic i funcional i format per un repertori de cançonetes senzilles i relacionades sobretot amb el joc i l’entreteniment. Així, podríem parlar de les cançons dels jocs de falda, per treure sorts, les cançons de bressol o els jocs cantats.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR