Quaderns de Folklore

 

Els Quaderns de Folklore van néixer a Ciutadella el 1979, sense cap pretensió d’esdevenir col·lecció. L’èxit del primer quadern, que va aparèixer sense numeració, va animar els promotors a iniciar la publicació de monografies sobre aspectes de la cultura popular i a fomentar, així, els estudis i les investigacions sobre aquesta matèria. Els promotors, el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella, havien iniciat la seva tasca de recuperació del folklore menorquí amb l’organització de les Trobades de Cultura Popular, ballades populars, glosats, festivals de cançó tradicional, mostres d’artesania i moltes altres iniciatives; però, a la llarga, el manteniment de la col·lecció “Quaderns de Folklore” ha estat la seva dedicació definitiva.
foto quaderns de folklore

 

Articles sobre els Quaderns de Folklore

Els Quaderns de Folklore, cent retalls de la nostra identitat

RELACIÓ DELS QUADERNS DE FOLKLORE PUBLICATS

1/ Concepte de cultura popular. Francesc de Borja Moll (exhaurit)

El primer quadern no tenia número perquè encara no havia nat amb la idea de col·lecció. Es tracta de la conferència que va pronunciar Francesc de Borja Moll a Ciutadella, sobre el concepte de cultura popular.

2/ Gloses menorquines. Concurs Josep Vivó de glosa escrita (exhaurit)

Recull de les obres finalistes en la primera edició del concurs de glosa escrita Josep Vivó, convocat pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Presenta obres de Josep Portella, Miquel Ametller, Pere Pons Olives, i dels pseudònims Telas, Ahir i avui, L’amo de sa bassa verda i L’amo de Son Espinac.

Il·lustració: Pacífic Camps. Edició de 1980.

3/ Les festes de Sant Joan, notes sociològiques. Ignasi Mascaró Pons i Eduard Delgado (exhaurit)

Articles breus en els quals es fa una lectura sociològica del fenomen de les festes de Sant Joan de Ciutadella, amb especial esment sobre trets com la participació de la dona, la municipalització, la massificació, la carnavalització, etc. de les celebracions.

Il·lustracions: Jaume Fedelich. Edició de 1980.

4/ L’estructura gremial a Ciutadella, de Josep Manguán. L’artesania de la sabata. Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Sèrie “Oficis antics” (I) (exhaurit)

La primera part és una aproximació al coneixement de l’estructura dels gremis a Ciutadella. La segona part és la descripció de l’artesania de la sabata, amb un relat sobre la seva elaboració manual, sobre l’ofici del sabater de banqueta, i un recull de la cultura popular dels sabaters: cançoner, gloses, rondalles, anecdotari, refranyer, etc.

Il·lustració: Fotografia de l’escut del gremi dels sastres. Editat el 1980.

5/ Llegendes de Menorca recollides per Francesc d’Albranca (exhaurit)

Selecció de llegendes recollides per Francesc Camps i Mercadal en el seu Folklore menorquí de la pagesia (llavors introbable). Pròleg de Llorenç Olives i estudi introductori de Joan F. López Casasnovas.

Il·lustracions: Alumnes de l’Escola de Dibuix de Ciutadella dirigits per Pacífic Camps. Edició de 1981.

6/ Recull de rondalles populars menorquines. Col·lectiu Folklòric (exhaurit)

Recull de rondalles populars a través d’entrevistes orals realitzades expressament per membres del Col·lectiu Folklòric a l’àrea de Ciutadella. Algunes de les rondalles recollides no havien estat mai publicades, altres ja havien estat recollides, en altres versions, per folkloristes menorquins. Introducció de Francesc Florit Nin.

Il·lustració: Antònia Genestar. Edició de 1981.

7/ Gloses menorquines. Concurs Josep Vivó de glosa escrita, segona edició (exhaurit)

Recull de gloses finalistes de Pere Melis Pons, Jesús Moll, Joan Huguet, Josep Portella, Pau Gorrias, Pere Vinyes, Esteve Mercadal, Pere Pons Olives, i dels pseudònims Un pagès desconegut i Xoroi. Introducció de Joan F. López Casasnovas.

Il·lustració: Parenòstric. Edició de 1981.

8/ Cultura popular sonora d’Eivissa, de Victorí Planells, i Estudi del cançoner popular menorquí, de Joan Francesc López Casasnovas (exhaurit)

Dos articles sobre la cultura popular, centrats en els cançoners d’Eivissa i Menorca, recollits de dues conferències pronunciades a Menorca amb motiu de la celebració dels cinquanta anys de la mort de Francesc Camps i Mercadal.

Il·lustració: Fotografia de Victorí Planells. Edició de 1982.

9/ Malnoms de Ciutadella. Compilats i introduïts per Jaume Mascaró Pons (exhaurit)

Recull de gairebé un miler de malnoms de Ciutadella, realitzat pel professor Jaume Mascaró amb l’ajuda de Rita Coll i Esperança Bagur. Es tracta d’un recull de malnoms encara vius, la majoria, a finals del segle XX, sobre el qual Jaume Mascaró elabora un estudi onomàstic complet.

Il·lustració: Xec Coll. Edició de 1982.

10/ Gloses menorquines. Premi Josep Vivó de glosa escrita, tercera edició (exhaurit)

Recull dels glosats finalistes en la tercera edició, amb autors com Jordi Lluc (Joan F. López Casasnovas), Pau Gorrias, Antoni Taltavull, Joan Coll i Pons, Josep Portella, Pere Vinyes i Joan Pons i Pons. Amb l’estudi introductori de Francesc de Borja Moll, “Què és la cançó popular?”

Il·lustració: Juan Elorduy. Edició de 1982.

11/ Jocs populars (I). Jocs de porquejades i del camp. Josep Portella Coll (exhaurit)

Primer dels tres quaderns publicats en els quals es fa una àmplia compilació de jocs populars de Menorca, alguns d’ells ja oblidats. En aquest cas, el recull, a partir de fonts escrites i fonts orals, se centra en els jocs i les diversions presents en la ruralia. Pròleg de Joan Bosco Faner.

Il·lustracions: Antònia Gelabert. Edició de 1983.

12/ Eines i feines del camp (I). Antoni Bonet. Sèrie “Oficis antics” (II) (exhaurit)

Completa i detallada descripció de les feines del camp a través del calendari agrícola i a partir de les eines que s’empren en cada tasca. Aquest quadern fou una de les primeres aportacions al coneixement del camp realitzada per Antoni Bonet.

Il·lustracions: Joana Olives. Edició de 1983.

13/ Eines i feines del camp (II). Antoni Bonet. Sèrie “Oficis antics” (III) (exhaurit)

Si, en la primera part, Antoni Bonet abasta des de principi d’any fins a la sega, en aquesta segona inicia la descripció a partir de la feina del batre fins al cicle de Nadal al camp. Introducció: Andreu Murillo

Il·lustracions: Joana Olives. Edició de 1984.

14/ La cuina menorquina (I). Ramon Cavaller Triay (exhaurit)

Aproximació als plats més característics de la cuina menorquina tradicional realitzada per un estudiós de la matèria. Pròleg de Josep Borràs

Il·lustracions: Rafel Jofre. Edició de 1984.

15-16/ Jocs populars de Menorca (II). Jocs esportius i de provatures. Josep Portella Coll (exhaurit)

En aquest estudi, l’autor se centra en aquells jocs que poden ser considerats esportius, com el joc maonès, el plè, el dins i fora, etc., o de provatures de força, velocitat, habilitat, etc., alguns d’ells ja desapareguts. A partir d’aquest treball, alguns dels jocs descrits s’han anat recuperant. Estudi introductori: Pere Genestar i Joana Camps.

Il·lustracions: Catalina Castany. Edició de 1984.

17-20/ Dites i refranys de Menorca. Joan Pons Moya (exhaurit)

Complet recull de dites i refranys, tant en fonts orals com escrites, principalment de la part del llevant de Menorca, alguns d’ells amb interpretació i explicació. Estudi introductori de Joan F. López Casasnovas.

Il·lustracions: de l’autor. Edició de 1984

21/ La cuina menorquina (II). Rebosteria popular. Ramon Cavaller Triay (exhaurit)

En aquest estudi sobre la cuina popular, Ramon Cavaller elabora un resum de la rebosteria popular més coneguda a finals del segle XX, deixant fora únicament les receptes pròpies de pastissers. Pròleg de Lluís Ripoll.

Il·lustracions: Rafel Jofre. Edició de 1985

22-23/ Pedreres i trencadors. Sèrie “Oficis antics” (IV). Laetitia Sauleau

Treball de Laetitia Lara sobre l’ofici dels trencadors, que comprèn la descripció i anàlisi de l’evolució històrica de l’ofici, així com el resultat “arquitectònic” de l’activitat sobre els espais ocupats. L’estudi es realitzà a principis dels anys vuitanta sobre les pedreres de s’Hostal (Ciutadella) que, anys després, van esdevenir l’àmbit cultural i lúdic de Lithica. Introducció d’Agapit Borràs.

Il·lustracions: Laetitia i Xavier Sauleau. Edició de 1985.

24/ Gloses menorquines (IV). IV i V edició del premi Josep Vivó de glosa escrita

Recull de les gloses finalistes en la IV i la V edicions del premi Josep Vivó de glosa escrita. Glosats de Josep Portella (2), Antoni Taltavull, Pau Gorrias (2), Joan Pons i Pons, Llorenç Febrer Rotger, Antoni Bonet Bosch i Pere Pons Olives. Introducció: Assumpta Gorrias Pons.

Il·lustració: Francesc Florit Nin. Edició de 1986.

25/ Recull de contes. Premi Antoni Orfila

Recull dels treballs finalistes en el primer i únic concurs de contes per a escolars que va convocar el Col·lectiu Folklòric el 1984. Es tracta de contes creats per als escolars com a expressió contemporània de l’activitat creativa. Estudi introductori de Gabriel Janer Manila.

Il·lustracions: Antoni Vadell i Matias Mas. Edició de 1986.

26/ Jocs populars (III). Jocs i divertiments dels menuts. Josep Portella Coll (exhaurit)

Tercera part de la recopilació de jocs populars menorquins, en aquest cas centrada en els jocs urbans dels menuts, les cançons vinculades als jocs, recollits en bibliografia del segle XX, entrevistes orals que fixen els jocs populars en la immediata postguerra, i els jocs que es practiquen en l’actualitat. En aquest número es descriuen un total de noranta jocs, amb els quals la sèrie haurà reunit un total de dos-cents cinquanta jocs i provatures. Introducció de Vicenç Arnaiz.

Il·lustracions de Salvador Camarasa. Edició de 1987.

27-28/ Medicina popular menorquina. Josep Serra, director de l’equip compilador de l’Institut Joan Ramis i Ramis (Maó) (exhaurit)

Treball, inèdit a Menorca, sobre els remeis casolans per tractar malalties i trencar supersticions, que es realitzà a partir de les entrevistes orals realitzades per alumnes de l’Institut Joan Ramis i Ramis (Maó), amb receptes diverses per a més de cent mals i afeccions. Introducció de Montserrat Xutglà.

Il·lustracions de Ramon Carreras. Edició de 1987.

29/ Gloses d’en Primer (I). Compilació del Col·lectiu Folklòric

Primer recull de gloses antigues entre les quals destaquen «El naufragi del Général Chanzy», «Gloses en memòria d’en Carlets», «Sa crisi de l’any sis», «Es canons de Llucalari», «Ses gloses de s’any de sa neu», «Adiós, tabac de pota», etc. Introduccions a la lectura de Josep Portella, Antoni Picó, M. A. Mir Al·lès, Antoni Bonet, Arcadi Gomila, Ramon Cavaller i Andreu Murillo. Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1987.

30/ Paratges de l’illa (I). El prat de Son Bou. Guerau Olives Mir

Descripció de l’àmbit geogràfic, físic i humà, del prat de Son Bou a partir de l’ocupació del territori i la seva humanització a través de la història fins a l’actualitat. El treball obtingué el premi d’investigació Sant Llorenç, de l’Ajuntament d’Alaior, però el consistori atès el seu contingut crític no el publicà.

Il·lustracions de Josep Ramon Soriano. Edició de 1987.

31/ El sol i la lluna, influència en el ram del camp. Antoni Bonet

Recull de creences i pràctiques relacionades amb les fases de la lluna i el sol en relació amb el treball en el camp. Amb introducció de Núria Moltó.

Il·lustracions: Dolores Boettcher. Edició de 1987.

32/ Les festes de Menorca (I) La festa de Sant Antoni. Josep Portella Coll

Treball estructurat en tres grans parts: la descripció de la celebració de Sant Antoni com a patró de Menorca al llarg dels últims segles; la lectura política i cultural de la celebració en cada època històrica i la renaturalització actual de la diada des del moment que fou declarada Diada Nacional de Poble de Menorca. Introducció de Jesús Contreras.

Il·lustracions: Diego Ibáñez. Edició de 1988.

33/ La llengua menorquina (I) Paraules menorquines. Pere Melis Pons (exhaurit)

Primer lliurament de la selecció que va fer Pere Melis Pons de les paraules que va anar recollint i explicant al llarg de molts d’anys de presència diària a través del Menorca. Es tracta dels mots més representatius de la nostra varietat dialectal. Aquest quadern comprèn les lletres A i B. Pròleg de Joan F. López Casasnovas

Il·lustració: Tomàs Orell. Edició de 1988.

34/ En Tanoca des Migjorn. Josep Portella

Versió actual sobre una obra escrita per Francesc Orfila durant la dècada dels anys vint. Es tracta d’una caricatura humorística de la clàssica Don Juan Tenorio, ambientada a Menorca i amb protagonistes coneguts. Se sol representar encara de forma regular per part de la companyia de teatre de l’Orfeó Maonès.

Il·lustració: Xavier Monjo. Edició de 1988.

35-36/ Endevinalles menorquines. Alumnes de l’Institut Joan Ramis, sota la direcció de Josep Serra (exhaurit)

Recull d’endevinalles populars realitzat per alumnes de l’Institut Joan Ramis i Ramis, dirigits pel professor Josep Serra. En tractar-se d’un recull oral ens trobam, per un costat, amb endevinalles no recollides anteriorment en treballs ja antics, com el de Francesc d’Albranca, i amb una idea dels enginys que avui encara són presents a Menorca. Il·lustracions: Sònia Orfila. Edició de 1989.

37/ Gloses d’en Primer (II). Compilació del Col·lectiu Folklòric

Recull de gloses antigues (segles XVIII, XIX i XX) d’Antoni Albertí, Josep Vivó, Pere Ballester, Rafel Mascaró, Francesc Truyol, Antoni es Casolà, Joan Tudurí, Ferrer i Parpal, i Josep Rexart. Introduccions a les gloses de Mariana Muñoz, Miquel Anglada, Pere Melis, J.C. de Nicolás, Antoni Bonet, Pilar Morillas, M.À. Limón Pons, Mateu Seguí i Damià Coll.

Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1989.

38/ Goigs menorquins. Compilats per Francesc Salord

Recull exhaustiu dels goigs propis de la religiositat popular menorquina, amb els principals sants que se celebren a la nostra illa. Són un total de trenta-cinc goigs, dedicats a sants i santes tan populars com sant Josep, sant Antoni, sant Bartomeu, sant Sebastià, sant Isidre, sant Cristòfol, la Mare de Déu del Toro, Nostra Senyora del Roser, santa Anna, santa Escolàstica, Nostra Senyora dels Dolors, Nostra Senyora de Gràcia, etc. Introducció de Guillem Pons, pvre.

Il·lustració: Anònima de goig antic. Edició de 1990.

39/ Els llinatges dels menorquins (I). Fernando Martí Camps (exahurit)

Aquest quadern, amb el segon que completa el treball, és la presència de l’historiador i arxiver, Fernando Martí Camps. Es tracta d’un estudi dels llinatges més comuns entre els menorquins, amb explicació sobre el seu origen i significat, així com de la seva implantació a la nostra illa. Introducció de Miquel Melià Caules. Edició de 1990.

40-41/ Les festes de Gràcia. Sèrie “Festes populars de Menorca” (X). Josep Portella Coll

Estudi antropològic sobre les festes de Gràcia en el centenari de la seva implantació actual (1990); amb aspectes sobre la religiositat popular, el funcionament intern de la festa, la comparació amb les festes de Sant Joan, l’evolució històrica de la celebració, i annexos documentals sobre les celebracions.

Il·lustracions: Diego Ibáñez. Edició de 1990.

42/ Paraules menorquines (II). Pere Melis Pons (exhaurit)

Selecció de les paraules més “menorquines” de la compilació que el propi Pere Melis Pons féu durant anys, amb més de sis mil articles de la secció “Espipollant” apareguts al diari Menorca i dedicats a les paraules que conformen la nostra llengua. En aquest quadern abraça de la lletra B a la D.

Il·lustració: Pere Melis Pons. Edició de 1990.

43/ Gloses d’en Primer (III). Recollides pel Col·lectiu Folklòric

En aquest recull de gloses antigues ens trobam amb obres de Llorenç Melià, Jaume Servera, Joan Florit, Antoni Mesquida, Bernat Fàbregues, Josep Rexart i Mora, i altres anònims. Introduccions a la lectura a càrrec de Tino Pons, Damià Coll, Josep Portella, Pau Lluch, Antoni Bonet, Miquel Vanrell, Antoni Orell, J. Albert Vidal.

Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1990.

44/ Llinatges dels menorquins II. Fernando Martí Camps (exhaurit)

Aquesta segona part comprèn des del llinatge Guàrdia (101) fins al llinatge Xo (233). És la presentació, no exhaustiva, dels cognoms que es troben o es trobaven en altre temps a Menorca.

Il·lustració: Francesc Salord. Edició de 1991.

45/ Paratges de l’illa (II). Les terres de la Vall. Antoni Bonet

Descripció paisatgística i humana de tota l’àrea coneguda com la Vall, que va des de ses Fontanelles fins al Pilar. Recorregut paisatgístic, però també memòria de les activitats humanes que s’hi desenvolupaven fins fa ben poc.

Il·lustracions: Rafel Jofre. Edició de 1992.

46-47/ Darrers Dies de Carnaval. Sèrie “Festes populars de Menorca” (II). Josep Portella Coll

Estudi minuciós sobre la naturalesa de les festes de Carnaval a Menorca, sobretot durant el segle XX, que és l’època més treballada per l’autor, i sobre les quals extreu les conclusions per identificar la celebració moderna del Carnaval a Menorca.

Il·lustracions de Diego Ibáñez. Edició de 1992.

48/ La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines (III). Pere Melis Pons

Tercera part del recull de paraules menorquines, que s’inicia amb el mot embardar i conclou amb jutori. Són un total de 235 paraules que ens ajuden a conèixer la llengua dels menorquins.

Il·lustracions de Pere Melis Pons. Edició de 1992.

49/ Gloses d’en Primer (IV). Recollides pel Col·lectiu Folklòric

En aquest recull de gloses antigues ens trobam amb obres de Josep Rexart, Joan Pons, Joan Seguí Vidal, Josep Cardona, Joaquín Francisco, i altres d’anònimes, la majoria sobre fets del segle XX. Introduccions a la lectura de Joan Capell, Antoni Bonet, Josep Sastre Portella, Avel·lí Casasnovas, José M. Pons Muñoz, Fernando Pérez Pacho, Josep Portella i Josep M. Quintana.

Il·lustració de Rafel Jofre. Edició de 1992.

50/ Refranyer menorquí. Josep Pons Lluch (exhaurit)

Edició especial amb motiu del número 50 dels “Quaderns de Folklore”. Obra principal de Josep Pons Lluch relativa a la cultura popular menorquina, amb el recull i interpretació de gairebé tres mil dites i refranys recollits a la nostra illa. Estudi introductori de Joan F. López Casasnovas. Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1993.

51/ Paratges de Menorca (III). El barranc d’Algendar. Llorenç Febrer Rotger.

Descripció paisatgística i natural del barranc d’Algendar, paratge que és de gran importància ecològica, però també humana. De fet, a Ferreries, les persones que són nades o han viscut al barranc encara són conegudes amb el nom de barranqueres. Introducció de J. Manel Martí.

Il·lustracions: Josep Febrer Marquès. Edició de 1994.

52-54/ Temps de Quaresma-Temps de Passió. Sèrie “Festes populars de Menorca” (III). Josep Portella Coll

Descripció de l’evolució de les celebracions de Quaresma i Setmana Santa a Menorca, des del segle XVIII fins als nostres dies, amb abundosa documentació sobre els elements de les celebracions, les diferències entre poblacions, contingut de religiositat popular, etc.

Il·lustracions: Diego Ibáñez. Edició de 1994.

55/ Gent de Maó. Deseado Mercadal Bagur

Realitzat amb motiu d’una gran exposició fotogràfica organitzada per Sa Nostra i en la qual col·laborà el cronista maonès. El quadern recull una diversitat gran de personatges populars, escenes de la vida quotidiana, i anecdotari del Maó de la primera meitat del segle XX.

Il·lustracions: Fotografies de diversa procedència. Edició de 1994.

56/ Codolades d’en Primer. Compilació de Francesc Salord Faner

Recull d’obres poètiques de la literatura popular que, sense tenir l’anomenda dels glosats, tenen idèntiques funcions. Es tracta d’una selecció de vint-i-vuit codolades d’en primer, per tant, de contingut històric i de relat de la vida quotidiana.

Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1994.

57/ La llengua de Menorca. Paraules menorquines (i IV). Pere Melis Pons

Últim lliurament de la selecció de mots que realitzà Pere Melis Pons. En aquest número abraça des de la paraula lesi fins el mot xumeta. En aquest quadern són gairebé quatre-cents mots explicats, que completen l’estudi.

Il·lustració: de l’autor. Edició de 1995.

58/ Feines i oficis d’ahir a la part de llevant. Sèrie “Oficis antics” (V). Joan Pons Moya

Recull descriptiu d’oficis diversos, tant menestrals com relacionats amb la ruralia, segons la seva pràctica a la part del llevant menorquí. Entre els oficis recollits destaquen carboners, carreters, mestres d’aixa, moliners, assaonadors, ribellers, llauners, vinaters, calciners, saboners, cosidores, etc.

Il·lustració: Tomàs Orell. Edició de 1996.

59-60/ La vida quotidiana a Menorca en els segles XVI-XVIII. Florenci Sastre Portella

Recull d’articles que el mateix autor va anar publicant al setmanari El Iris i a la revista Cap de Ponent durant uns anys. Florenci els ha actualitzat i preparat per a la seva edició en els “Quaderns”. Es tracta d’articles dedicats a fets i costums de la vida quotidiana, ambientats principalment a Ciutadella.

Il·lustració: Dibuix del Llibre de determinacions (segle XVI). Edició de 1996.

61/ Endevinalles menorquines. Compilació de Francesc Salord Faner

Recull d’endevinalles, que completa el quadern 35-36. Estudi introductori d’Andreu Bosch Mesquida.

Il·lustracions: Rafel Jofre. Edició de 1997.

62/ Principis i prostes. Fernando Ortiz Fernández

Obra juvenil de l’antropòleg Fernando Ortiz Fernández en la qual descriu estampes de la vida a Ciutadella a finals del XIX. Amb llenguatge planer i fresc, els relats són una descripció de la vida quotidiana a Ciutadella. Estudi introductori de Josep Portella Coll

Il·lustració: reproducció caricatura d’Ortiz. Edició de 1997.

63/ Feines i oficis d’ahir a la part de ponent. Sèrie “Oficis antics” (VI). Antoni Bonet

Descripció de diferents oficis ja desapareguts a la manera que es feien a la part de ponent de l’illa. Entre les ocupacions relatades podem destacar: criats i criades, gerrers, comares, sellers i selleters, botiguers, assaonadors, carreters, venedors ambulants, ferrers, etc. Pròleg de Francesc Salord.

Il·lustració: Làmina anònima. Edició: 1997.

64/ Gloses d’en Primer (V). Gloses de Josep Rexart i Mora

Recull de gloses del més famós glosador maonès d’entre els segles XIX i XX. Amb una temàtica molt diversa, mestre Manxa explica esdeveniments contemporanis de tota mena. Entre les més conegudes podem destacar els «Episodis de la guerra de Cuba», «L’arribada del segle xx», «La història de sa somera embruixada», «L’emigració a l’Argentina, «El naufragi de la barca pescadora», «Els dos amics», etc. Estudi introductori de Josep Portella Coll.

Il·lustració: Rafel Jofre. Edició de 1998.

65/ Ses rondalles de sant Pere. Compilació de Francesc Salord Faner

Moltes d’elles recollides per Antoni Orfila en el Full Menorquí, de El Bien Público, el Quadern agrupa les rondalles de les quals és protagonista sant Pere, per ell mateix o com acompanyant del Bon Jesús. Són un total de vint rondalles de contingut moralitzador. Pròleg de Pilar Vinent.

Il·lustracions: Alumnes de l’Escola Municipal de Dibuix de Ciutadella. Edició de 1999.

66/ Pedres, parets i paredadors. Sèrie “Oficis antics” (VII). Josep Portella Coll

Descripció de l’ofici de paredador i de les seves derivacions, amb guió de com s’aixeca una paret i una àmplia terminologia d’ús. També s’hi descriuen altres construccions com barraques, ponts, murs, etc.

Il·lustracions: Diego Ibáñez. Edició de 2000.

67/ Els malnoms i sobrenoms de Sant Lluís. Joan Pons Moya

Recull de malnoms de Sant Lluís, amb breu estudi introductori de l’autor i classificació dels malnoms i sobrenoms recollits a finals del segle XX. Són gairebé 650 denominacions populars que expressen la creativitat de la cultura popular. Introducció de Josep Portella Coll.

Il·lustració: Diego Ibáñez. Edició de 2000.

68/ Fetes i acudits. Alumnes Institut Joan Ramis, dirigits per Josep Serra

Recull d’acudits, anècdotes, fetes que es conten… realitzat durant els anys vuitanta per un curs de l’institut Joan Ramis i Ramis, coordinat per Josep Serra. Gran part dels acudits, recollits verbalment, són de caràcter escatològic, crític amb els capellans i les autoritats, de befa de l’analfabetisme pagès, etc.

Il·lustració d’Antoni Hernández. Edició de 2001.

69/ Sant Martí. Dues festes per a un mateix sant. Joan Janer

Descripció de les festes de Sant Martí (es Mercadal) i recorregut històric per la seva evolució fins als nostres dies, amb fotografies i dades d’interès.

Il·lustracions: Fotografies de diversa procedència. Edició de 2001.

70/ Etologia de Menorca. Andreu Ferrer Ginard

Reedició de l’obra d’Andreu Ferrer, publicada a Mallorca en 1927. És part de l’abundós material folklòric que reuní el mestre d’Artà durant la seva estada a Menorca als principis del segle XX. Té una primera part, sobre costums i celebracions, sense interès en relació amb altres treballs; però una segona part, amb el recull de gairebé 200 supersticions, de notable interès. Introducció de Miquel Àngel Marquès.

Il·lustració de Maria Moyà. Edició de 2002.

71/ Les cançons amagades. Les cançons que Francesc d’Albranca va silenciar. Natàlia Sans

Edició del material inèdit recuperat en l’arxiu Albranca, que ha treballat la professora Natàlia Sans. Es tracta de cançonetes de pinyol dolç, ja sigui de temàtica sexual o escatològica, que el folklorista migjorner no incorporà al seu Folklore menorquí de la pagesia. Introducció a càrrec de Jaume Mascaró Pons.

Il·lustracions: Marcel Villier. Edició de 2002.

72/ La fabricació de calç i guix a Menorca. Miquel À. Marquès Sintes

Monografia sobre un ofici tradicional, la fabricació de la calç, que encara és present, amb altres condicions, en la Menorca d’avui. L’estudi es realitza a partir de la investigació documental i de camp al municipi d’Alaior. El discurs és igualment valuós per la descripció de l’ofici, el seguiment de la seva evolució històrica fins a l’actualitat i altres elements de cultura material que s’hi poden relacionar.

73/ Gloses del segle XXI (1). Moisès Coll Marquès i onze glosats més seleccionats en el Premi de Glosa Escrita 2002

El concurs Josep Vivó, de glosa escrita, va ser instaurat pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella l’any 1980 i es va convocar al llarg de quatre edicions. Ara, d’acord amb els primers impulsors, el Consell Insular de Menorca torna a convocar-lo. A les gloses seleccionades en aquest treball, la guanyadora i onze més, l’enginy és sempre present per fer la crònica del moment.

74/ Els malnoms de Ciutadella. Fernando Ortiz Fernández

Edició del manuscrit de l’il·lustre antropòleg Fernando Ortiz Fernández, que va realitzar en la seva època d’estudiant i en el qual recollí gairebé un miler de malnoms de Ciutadella a les acaballes del segle XIX. Treball d’interès en atenció a l’autor i també perquè pot permetre comparacions amb treballs posteriors sobre idèntica temàtica.

75/ Sa madona menorquina. Lucía Pons Olives

Amb pocs anys, la cultura pagesa, el saber que es desenvolupa en el paisatge rural, s’ha perdut; i a mesura que es perd es veu la necessitat de recollir-la i guardar-la, si més no per tenir-ne testimoni i poder explicar als nostres fills que allò que els contam no és una rondalla. En aquest treball, na Lucía fa un repàs de com era la vida de la dona del camp a través de les seves vivències.

Il·lustracions: Mitico Shiravia

76/ Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX(1). Marc Moll

L’ús popular de les plantes sempre ha estat motiu de curiositat i atenció. En aquest treball trobam els usos i les utilitats de les plantes en la relació que s’estableix amb l’home i els animals. Les plantes i l’agricultura, els arbres fruiters, plantes comestibles per als animals (farratges) i plantes comestibles per als animals domèstics i salvatges.

77-78/ Etnobotànica a Menorca XVII-XX (2). Marc Moll Marquès

En aquest quadern podem trobar la descripció de les plantes per a l’elaboració d’eines, ormejos i altres estris d’ús quotidià en altre temps. Plantes per a cistelleria, arts de pesca, arts de caça, pels teixidors, assaonadors…

79/ Glosats del concurs de glosa escrita Josep Vivó. Anys 2003/2004/2005

Recull de les gloses guanyadores de les edicions 2003,2004,2005 del Premi Josep Vivó de glosa escrita i 19 glosats més corresponents al concurs d´aquests anys, convocat pel Consell Insular de Menorca.

Any d’edició: 2005

80/Etnobotànica a Menorca. Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3). Marc Moll

Aquest número és continuació dels altres dos publicats anteriorment referent a les plantes a Menorca. Aquí hi trobam: la llenya com a font d’energia, la llenya per obrar i per fer mobles, plantes per començar foc i per fer llum, les algues, les plantes cultivades per cuinar, les plantes per formatjar i per fer brossat i també els ramells, les flors i els arbres de jardí.

Any d’edició: 2005

81/ El cicle de festes de primavera. Sèrie “Festes populars a Menorca”(IV). Josep Portella

Per festes de primavera, en aquest treball, hem d’entendre aquelles festes que se celebren durant el temps que va de Pasqua de Resurrecció fins al solstici d’estiu, com són: Sant Josep, el Dia d’Enganar, Dia del Llibre, el Primer de Maig, el Mes de Maria i la festa de Maria Auxiliadora, festa de Cinquagesma… quedant fora aquelles celebracions que pertanyen al cicle de Quaresma i Setmana Santa, que ja tenen un treball específic.

Any d’edició: 2006

82/ Etnobotànica a Menorca. Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (i 4a part). Marc Moll Marquès

Aquest és l’últim número dedicat a etnobotànica. Aquí hi trobam les plantes d’ús social, com és el tabac i també plantes de les quals es treia l’element necessari per poder construir jocs o instruments musicals. Així mateix, parla de les que eren emprades en festes religioses, algunes encara hi són present, i en la medicina popular. Acaba amb els noms de les plantes dins la toponímia menorquina.

Any d’edició: 2006

83/ Gloses del Premi Josep Vivó 2006 i 2007

En aquest quadern amb el recull de les obres guanyadores i finalistes de 2006 i 2007, gaudim de l’enginy de Moisès Coll, glosador prou conegut, i de na Maria Munar, també glosadora coneguda. A més, ens trobam amb dues peces interessants de Marc Campins, sobre la història del metge per força, i altres treballs d´interès. També hi van publicats els treballs de la modalitat infantil que van quedar seleccionats.

Il·lustració: Rafel Jofre

Any d’edició: 2007

84/ Música per a una festa. La música a les festes. Miquel Villalonga Coll

L´autor pretén cercar l´origen d´algunes tonades que, amb els pas dels anys, han esdevingut pròpies de la celebració. Dels intruments que sonen en cada un dels actes i de les formacions que prenen part en les festes de la Mare de Déu de Gràcia que se celebren a Maó. Repassant el que ens diu l’autor descobrirem com algunes tonades no hi han estat sempre.

Any d’edició: 2007

85/ Recull de juguetes artesanes de Menorca (1). Joan Sans Mercadal

L’autor, un alaiorenc mestre d’escola, ha recopilat durant un munt d’anys, els jocs i les juguetes al conjunt de les illes Balears. En aquest cas, però, en Joan ha reunit els jocs i les joguines que tenen relació directa amb Menorca. Partint de la joguina, després d’explicar-la, ens conta la diversitat de jocs que s’hi poden fer.

Il·lustracions: Joan Sans Mercadal

Any d’edició: 2007

86/ Recull de juguetes artesanes de Menorca (i 2). Joan Sans Mercadal

Aquest és continuació del número 85 de la mateixa col·lecció. Aquí hi trobam, entre d’altres, les baldufes, bolles i mèrvels, a la corda, escopetes i armes, instruments musicals… Així idò, amb aquest número es completa el treball referent a les juguetes.

Il·lustracions: Joan Sans Mercadal

Any d’edició: 2008

87/ Les festes de Sant Llorenç d’Alaior. Sèrie “Festes Populars a Menorca (V)”. Josep Portella Coll

Una descripció de les festes i de com han anat evolucionant en el transcurs dels anys fins arribar a tal com se celebren actualment.

Any d’edició: 2008

88/ De turcs, menestrals, esglésies i altres històries. Notes sobre la Menorca de la segona meitat del segle XVI. Miquel Àngel Casasnovas Camps

Recull de diferents treballs de recerca, redactats per l’historiador Miquel Àngel Casasnovas, amb un mateix fil cronològic: la segona meitat del segle XVI i els primers anys del XVII, amb les grans repercussions que va tenir l’Any de la Desgràcia de Ciutadella a tota l’illa i la destrucció de la ciutat per l’armada otomana el juliol de 1558.

Any d’edició: 2008

89/ Gloses del Premi Josep Vivó 2008 i 2009

En aquest quadern es recullen les gloses guanyadores i finalistes del Premi Josep Vivó de glosa escrita dels anys 2008 i 2009. Inclou, per tant, les gloses Lo millor de cada plaça, de Pere Reure Melià (guanyador de l’edició de 2008) i un extracte de les gloses Idil·lis i pastorel·les, de Marc Campins Morro (guanyador de l’edició de 2009). A més, també podrem llegir les gloses finalistes de Moisès Coll, de Tiburci Sintes i del mateix Marc Campins; i les gloses guanyadores de la modalitat escolar d’ambdues edicions.

Any d’edició: 2009

90/ Mestre Xico Fumeta. Un músic per a un poble. Miquel Pons Portella

L’autor ens explica la trajectòria vital i l’obra del músic Francesc Pons Pons (1894-1979), més conegut amb el sobrenom de Xico Fumeta. Aquesta biografia ens aporta una visió amena, i alhora objectiva i exhaustiva, d’aquest migjorner i la saga dels Fumeta; i en ella Miquel Pons Portella reivindica la memòria de mestre Fumeta, que qualifica de “músic per a un poble”.

Any d’edició: 2009

91/ Malnoms i sobrenoms de Ferreries. Joan Janer Martí

Aquesta publicació en la qual Joan Janer ha recopilat més de cinc-cents sobrenoms de Ferreries, de començaments del segle xx fins avui, complementa la sèrie dels Quaderns dedicada als malnoms de cada població de l’illa, feina iniciada per l’antropòleg Jaume Mascaró el 2003. El quadern recull tant els malnoms actuals com sobrenoms antics, alguns dels quals ja no s’empren però romanen vius en la memòria col·lectiva, altres de totalment oblidats i uns altres encara vigents a través dels descendents.

Any d’edició: 2010

92/ Anar a fer puu. Josep Portella Coll

Quadern dedicat al món de la pesca amb canya, resultat d’un treball de camp i de l’experiència personal, on s’expliquen, a través d’una sèrie d’entrevistes a sis pescadors del terme de Ciutadella, els diferents tipus d’esca i les dues modalitats de pesca amb canya més conegudes: la pesca d’oblades i la pesca de salpes.

Any d’edició: 2010

93/ Es Migjorn Gran. Francesc d’Albranca. Edició, introducció i notes a cura de Miquel Pons-Portella

És una compilació d’un conjunt d’articles que Francesc Camps i Mercadal publicà al quinzenari Llum Nova entre els anys 1912-1913. Al final del Quadern hi ha un glossari amb les paraules que apareixen al text i que poden resultar de difícil comprensió per al lector.

Any d’edició: 2010

94/ Els barrancs de Trebalúger. Adolf Sintes

Aquest és el número IV de la sèrie “Paratges de l’illa” i és un recorregut pels barrancs de Trebalúger. L’autor ha fet aquest recorregut acompanyat de la darrera generació dels pagesos que hi van viure, encara, amb gairebé les mateixes condicions que moltes generacions anteriors. Així, amb aquest quadern ens ha regalat la memòria d’unes eines, d’unes festes, d’uns topònims, d’una fauna i d’una flora; al cap i a la fi, d’una manera de viure que ja forma part de la nostra història.

Any d’edició: 2011

95/ Vida popular al Pati de sa Lluna (Alaior, 1943-1950). Lázaro Sintes Pons

A través dels seus records, l’autor ens fa un retrat de la vida quotidiana al Pati de sa Lluna d’Alaior en la dècada dels anys quaranta del segle passat, en què narra les vivències de les persones que vivien o treballaven en el claustre durant la seva infància.

Any d’edició: 2011

96/ Música i balls populars a Menorca. Inventari de grups folklòrics. Damià Bosch

Un repàs a l’evolució dels instruments i els balls populars menorquins, des que van aparèixer a l’illa fins a l’actualitat, amb tots els canvis i les incorporacions que s’hi han produït a conseqüència dels fets històrics esdevinguts a Menorca i de les transformacions que ha experimentat la societat illenca al llarg dels darrers segles, especialment pel que fa a costums i entreteniments. Acaba amb una crònica dels diferents grups folklòrics de l’illa des dels inicis del segle XX fins ara.

Any d’edició: 2011

97/ Les lletres de les nostres cançons. Joan F. López Casasnovas

Estudi del filòleg i i professor Joan F. López Casasnovas sobre les lletres del cançoner popular de Menorca, en el qual analitza el contingut de les cançons més enllà de les formes musicals, la llengua del nostre cançoner i la qüestió dels universals amb l’objectiu de descobrir quelcom més sobre la personalitat col·lectiva dels menorquins, sobre les influències rebudes i la identitat. A tall d’introducció, l’autor fa una reflexió sobre l’elogi de la memòria creadora.

Any d’edició: 2012

98/ La glosa a Menorca i els glosadors. Aina Tur

Recerca sobre la memòria viva i documental de l’art de glosar a Menorca. L’autora fa un repàs per la història de la glosa, del glosat i dels glosadors, des dels primers documents que es troben a Menorca fins a la situació actual, després d’un procés de recuperació iniciat fa trenta-cinc anys. Així mateix, a través d’una sèrie d’entrevistes, amb glosadors i sonadors antics com Pedro Seguí, Miguel Ametller, Esteve Barceló, Jaume Janer, Xisco Morlà, Toni Pons, Jordi Orfila i Bep Coll, o amb els familiars d’alguns dels glosadors ja desapareguts, com ara Josep Triay, Biel s’Arader, Llorenç Vivetes i l’amo de Son Mascaró (Toni Olives), el quadern analitza en profunditat les diferències principals entre els glosats i els glosadors d’antany i els contemporanis.

Any d’edició: 2013

99/ Encantaments d’avui en dia. Diversos autors

En homenatge a Francesc Camps i Mercadal i a Andreu Ferrer Ginard, en el centenari del Premi Ateneu amb què van ser guardonats els seus treballs, diferents escriptors actuals han fet una reescriptura de les llegendes i rondalles populars que van recollir els dos folkloristes, cercant la unió de la tradició oral amb l’experiència literària culta d’avui. Les versions de les narracions que inclou són: Es gorg Blau, de Pau Faner; El tresor de Torrellafuda, de Francesc Florit Nin; La senyora de sa Cova de sa Por, de José A. Fortuny; Encantaments d’avui en dia, de Joan F. López Casasnovas (basada en Sa senyora des Barranquell); Com és que ses roses tenen espines?, de Miquel Àngel Maria (inspirada en Na Marieta de Son Fe); El carro dels morts, de Josep Masanés (versió d’Es vell Matei i es vell Tiroril·lo); Sa somereta blanca, de Cristòfol Mus Reynés; La mannà és la PAH, de Jordi Odrí (inspirada en Es brundell de pa); Es GPS i sa marina, de Núria Pons Capella (versió d’Es primer rellotge); Germanes, de Joan Pons Pons (recreació de la rondalla Na Catalineta i na Catalinota); Es millor convit… segons per a qui, de Maite Salord, i S’alfàbia de sa ventura, de Pilar Vinent Barceló.

Any d’edició: 2013

100/ Cent Quaderns de Folklore. Josep Portella Coll

Per celebrar la sortida del número 100 de la col·lecció, Josep Portella fa un estudi resum amb dues parts diferenciades. En una primera part parla de la feina del Col·lectiu Folklòric de Ciutadella entre 1975 i 1985, que abasta multitud d’aspectes, entre els quals destaca la publicació dels Quaderns de Folklore. En una segona part, fa una breu ressenya de cadascun dels llibres editats.

Any d’edició: 2014

101/ Talaiots i formatjades. Pep Pelfort

Apunts per a una història de la gastronomia de Menorca a càrrec d’aquest investigador gastronòmic.

Any d’edició: 2014

102/ El Trocadero i sa vida popular des Barrio. Margarita Caules

Recull dels articles de Margarita Caules publicats al diari Menorca els anys 2011 i 2012 sobre la vida quotidiana de la gent del barri de ses Tanques del Carme, a Maó, on es trobava la coneguda sala de festes El Trocadero.

Any d’edició: 2014

103/ La caça a Menorca (1). Antoni Barceló Adrover

Sèrie de tres quaderns del geògraf i professor mallorquí Antoni Barceló dedicats al tema de la caça a Menorca. En aquesta primer número ens parla del medi físic i humà i de com la geografia condiciona la caça.

Any d’edició: 2015

104/ La caça a Menorca (2). Antoni Barceló Adrover

En aquest quadern Antoni Barceló es refereix a les espècies de caça a Menorca, així com als terrenys de caça i als caçadors de l’illa.

Any d’edició: 2015

105/ La caça a Menorca (3). Antoni Barceló Adrover

El darrer quadern de la sèrie fa un repàs a la història de la caça a Menorca, des del segle xiv fins a l’actualitat.

Any d’edició: 2015

106/ El gin de Menorca. De la llegenda a la història (1717-2013). Alfons Méndez Vidal

L’autor desmitifica el suposat origen britànic de la nostra beguda més emblemàtica i fa un recull de dades sobre la producció i el consum de licors a Menorca des del segle xvii fins a l’actualitat.

Any d’edició: 2016

107/ La nostra Ciutadella vella (1). Antoni Orell Calafat

Una descripció de la vida a Ciutadella durant els anys quaranta i cinquanta a partir dels articles publicats per Antoni Orell al diari Menorca.

Any d’edició: 2016

108-109/ Malnoms i sobrenoms del poble des Castell. Xavier Martín (de Can Marge)

Interessant reball sobre els malnoms des Castell elaborat per l’autor i que ve a ampliar la sèrie dedicada a sobrenoms, amb els reculls de malnoms dels pobles de Ferreries (Joan Janer), Sant Lluís (Joan Pons Moya) i Ciutadella (amb dos quaderns, un de Jaume Mascaró i un altre de Fernando Ortiz), també editats dins la col·lecció dels Quaderns de Folklore.

Any d’edició: 2016

110/ Els oficis antics de saig, sereno, algutzir, carceller i pregoner a Ciutadella. Francesc Pallicer Pons

Una aportació a la història i l’evolució del servei de vigilància d’ordre públic de Ciutadella de Menorca (segles xviii-xx)

Any d’edició: 2016

111/ Relació històrica dels policies i serenos de Ciutadella (1722 a 2013). Francesc Pallicer Pons

Ampliació de l’estudi publicat en el número 110 dels Quaderns de Folklore, sobre el servei de vigilància d’ordre públic de Ciutadella, en el qual trobam una relació exhaustiva dels policies i els serenos que han format part d’aquest servei.

Any d’edició: 2016

112/ Premi Josep Vivó de glosa escrita. Guanyadors i finalistes 2010-2017

En aquest quadern es recullen les gloses guanyadores i finalistes de les edicions del Premi Josep Vivó de glosa escrita del Consell Insular de Menorca dels anys 2010 a 2017, tant en la modalitat general com en l’escolar. Així es recullen les gloses de Josep Pons Gener, Joan F. López Casasnovas, Miquel Truyol, Bep Joan Casasnovas, Moisès Coll i Marc Barceló (en la modalitat d’adult) i les de Tamara Calderón, Rogelio Pons, David Agudelo, Javier López, dels alumnes que el 2010 cursaven 5è al CEIP Castell de Santa Àgueda i dels que el 2014 cursaven de 3r a 6è al CEIP Tramuntana.

Any d’edició: 2017

113/ Sa cuina de ses àvies. Alaior. Pep Pelfort

Receptari de cuina popular d’Alaior amb la participació de seixanta-cinc àvies d’alumnes dels diferents centres d’ensenyament d’Alaior.

Any d’edició: 2017

114-115/ Paratges de l’illa (V). Binidalí – Sargossam – Forma. Adolf Sintes

Una nou quadern de la sèrie “Paratges de l’illa”, aquesta vegada sobre el migjorn de Sant Climent.

Any d’edició: 2017

116/ Els malnoms de Sant Climent i Llucmaçanes. Miquel López Gual de Torrella

Un nou quadern de la sèrie “Malnoms”, en aquesta ocasió amb els noms recopilats als pobles de Sant Climent i Llucmaçanes per l’autor. Vegeu la ressenya del Quadern de Folklore 116 apareguda a diari Menorca de 8/8/2017.

Any d’edició: 2017.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR