Sons no cantats

 

A Menorca, el so no cantat més conegut i que més ens identifica com a poble és, sens dubte, el so del fabiol (que és la forma amb què es coneix aquest instrument a l’illa), ja que  forma part de les festes tradicionals de tots els pobles, concretament en les colcades, en què el fabioler és l’encarregat d’anunciar el pas de la comitiva i d’avisar els membres de la colcada a l’hora dels replecs o a l’hora de començar alguns actes. Tanmateix, pel que fa a la tonada del fabiol, cal diferenciar entre Ciutadella i la resta de pobles de l’illa.

el fabiol de set forats de Ferreries

Fotografia cedida per la Revista de Ferreries

L’única tonada del fabiol de Ciutadella és una mena de toc d’avís, amb tres notes que es repeteixen de forma un tant monòtona (do, re, mi bemoll), tot i que cada fabioler li dóna un aire propi, que més que res és gestual. D’altra banda, la tonada presenta matisos diferents segons els moments de la festa:

  • Quan la festa comença, per avisar els cavallers que s’afanyin a afegir-se a la comitiva, el so és urgent.
  • Si el fabioler s’atura a una casa que tenen dol, amb la porta tancada, el toc esdevé lent i llastimer.
  • En el darrer toc, en el comiat de la capellana, el so també és trist, pausat i repetit sense interrupció fins que s’acaba l’acte.
  • Quan avisa els cavallers que participen en els jocs des Pla perquè tornin al lloc de sortida, el fabiol fa una nota llarga amb els dos forats destapats (la més aguda de les tres).
  • I quan van a peu i se’ls ha d’avisar perquè s’agrupin, el tambor sona de manera urgent, fent uns quants cops ràpids.

A la resta de pobles, les tonades que sonen els fabiolers són més complexes i més llargues que la de Ciutadella. Les més conegudes són les del Ball des Còssil i la que rep el nom de Sa Colcada, que és la que toquen dins l’església durant els oficis religiosos. Tot i que aquesta és la tonada més característica de les festes tradicionals de l’illa o la que il·lustra els moments més carregats de sentiment, és una d’aquelles peces que perd el seu origen en la nit dels temps i de la que menys dades s’han pogut recollir. Es tracta d’una peça única que no se sol sentir en cap altra celebració aliena a les colcades de Menorca. Mestre Biel Cardona, a més d’aquestes tonades, va recollir tres peces més de fabiol que se sonaven entre 1880 i 1890. Finalment, una altra tonada de fabiol és la que fa el fabioler en el moment de repartir l’aigua-ros durant les Completes i la Missa de Caixers.

En tots els casos, per sonar el tambor i el fabiol, mentre la mà esquerra va tapant i destapant els forats, la dreta pica amb una maceta el tambor.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR