Pasqua

 

Abans de la reforma litúrgica de 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria. Al matí les campanes anunciaven la Resurrecció; però, després de la reforma, no se celebra la resurrecció fins a la vetlla pasqual, a fi de complir els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús.

La litúrgia de la vetlla pasqual és una cerimònia llarga que inclou tots els símbols de l’inici de l’any litúrgic: el foc nou i l’encesa del ciri pasqual, la benedicció de l’aigua i l’eucaristia. Comença amb el ritu del foc nou, que es fa fora del temple, on s’encén el ciri pasqual utilitzat per encendre les candeles dels fidels. L’aigua es beneeix amb la immersió i emersió del ciri i amb ella s’aspergeixen els quatre punts cardinals.

Els actes més destacats del dia de Pasqua a Menorca són la processó de l’Encontre a Maó i as Migjorn Gran, la mort del bujot a Ciutadella i el Deixem lo dol que es canta a diferents pobles de l’illa.

 

La processó de l’Encontre

Aquesta processó se celebrava el diumenge de Pasqua Florida, de bon matí. Era una pràctica ben comuna a tots els pobles; però avui només es continua fent as Migjorn Gran, a Maó, as Mercadal i as Castell, on s’ha anat recuperant aquest costum els darrers anys.

En aquesta processó és representa la trobada de la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat, amb l’alegria que això provoca entre els participants. Les dues figures, amb les seves comitives, surten de llocs diferents i es troben habitualment davant la parròquia.

 

La mort del bujot

Un dels actes més peculiars de les celebracions populars de la resurrecció a Menorca és la mort dels bujots, a Ciutadella, el migdia del diumenge de Pasqua. A les Balears no s’ha localitzat cap esdeveniment semblant, tot i que a la península hi ha molts pobles que s’entretenen amb actes similars.

La mort del bujot a Menorca es va començar a celebrar a finals del segle XIX; però ja al començament del XVII la Universitat de Maó pagava la pólvora per als trons del dia de Pasqua, cosa que es va mantenir fins fa poc a Ferreries, on els caçadors, en aquest dia, disparaven a l’aire per moure més enrenou.

L’acte de matar el bujot a Ciutadella està vinculat al toc de glòria; per açò antigament es feia el Dissabte Sant a les deu del matí. El dissabte era dia de feina, però es donava permís als treballadors per sortir de la feina a celebrar aquest acte.

imatge del bujot penjat a la plaça des Born

Els bujots són ninots de palla vestits amb robes velles que, si més no en els últims vint-i-cinc anys, representen personatges arquetípics o concrets que s’han fet mereixedors de la crítica durant el darrer any. Aquest ninot es penja al carrer i al migdia del diumenge de Pasqua uns quants homes li disparen fins que es cala foc i es crema totalment. A les primeries del segle XX el bujot es matava només als dos casinos de Ciutadella, que eren el Cercle Artístic i el Casino Nou. Actualment, però, hi ha moltes entitats i societats que pengen el seu propi bujot, de manera que al mateix temps es maten diferents bujots repartits per tota la ciutat.

Jaume Mascaró Pons, en el seu article titulat Es Bujot (2006) ens ofereix una interessant visió antropològica sobre l’origen i la significació del bujot.

 

El Deixem lo Dol

Dels goigs del Roser, cantats per Pasqua, deriven els costum de les Caramelles a Catalunya i el Deixem lo dol a Menorca, en els quals un cor porta l’anunci de la Pasqua Florida a tot el poble. La lletra més antiga d’aquesta composició poètica menorquina cantada “per donar les pasqües a Maria” feia menció de tots els set goigs, i en arribar a les cases el primer que feien els cantors era demanar: “que hi ha goig?”, la qual cosa deu ser un record de l’antic càntic dels goigs de Maria. Aquest és el Deixem lo Dol que es canta actualment.

 

Gastronomia

Durant les celebracions de Setmana Santa i Pasqua és costum, a Menorca, menjar formatjades i flaons (especialment les de carn de be, de formatge o de brossat), producteoriginar del món rural que es consumien el Dissabte de Glòria, després dels dies d’abstinència de la quaresma i de la setmana santa. 

Un altre producte molt vinculat a la Pasqua són els caramels, com a present que els adults fan als infants després del període d’abstinència esmentat i per destacar el caràcter alegre de la celebració. Els més típics a Menorca són els caramels llargs de color vernell, que encara avui s’elaboren segons el sistema tradicional, embolicats amb un atractiu paper de color d’or; els caramels quadradets (vermells, grocs o verds) i embolicats de dos en paper blanc, i els caramels fets de vermell d’ou, els coneguts besitos.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR