Setmana Santa

 

Les antigues celebracions de Setmana Santa a Menorca estaven protagonitzades per penitents i flagel·lants, persones que s’automortificaven en públic en demostració d’extrema penitència, en l’actitud d’apagar amb el seu el dolor que patí Jesucrist.

Així, fins a la primera meitat del s. XIX, la processó del viacrucis no es va fer amb misteris i passos, sinó que els personatges de la reprsentació eren humans. L’origen del viacrucis, a través de les estacions del qual se’ns relata el camí de Jesucrist fins a la seva mort, és llunyà i està vinculat a les comunitats franciscanes.

penitents

Diumenge de Rams

Aquesta festa, en memòria de l’entrada triomfal de Jesús a la ciutat santa de Jerusalem, és el punt de partida del cicle d’entronització, mort i resurrecció de Jesús. A Menorca se segueix la mateixa línia de celebració que a tota l’àrea de la Mediterrània.

Al matí, es feia a totes les esglésies l’acte de benedicció de les palmes i els rams. La palma és un símbol solar per excel·lència en les cultures precristianes de la conca mediterrània. A Menorca les palmes són teixides per les monges i sempre han estat molt valorades les fetes per les germanes clarisses de Ciutadella. Són elles les que preparen manualment, seguint les velles tradicions, les composicions artístiques de les palmes a partir de les referències antigues, i amb els anys han anat creant composicions pròpies a les quals fins i tot han posat nom, com sa reixa, es caragols, sa felipa, de martells, de un, de floquets, de trunyelles, etc. En algunes esglèsies de Menorca hi havia el costum de fer una processó curta entorn del temple després dels oficis del matí.

Dues pràctiques populars religioses pròpies del Diumenge de Rams eren la Pàssia i la Sentència.

La Pàssia, o cant de la Passió, constituïa el punt final dels oficis del matí i, a Menorca, la trobam documentada d’ençà de 1811. A Maó va ser costum, durant tot el segle XIX, que després de la Pàssia, els caixers de la Confraria del Santíssim Sagrament anassin a visitar el governador o un representant seu.

La lectura de la Sentència de Ponç Pilat, un altre episodi de la passió i mort de Jesucrist que conservava una importància cabdal en el transcurs del Diumenge de Rams, estava vinculada a la processó dels Passos o Viacrucis i mantenia un desenvolupament dramàtic propi en les cerimònies del dia.

Actualment la Sentència només es canta as Migjorn Gran on, el capvespre del Dia de Rams té lloc una processó pels carrers més cèntrics del poble en què es desenvolupa la litúrgia del Viacrucis, la primera de les catorze estacions del qual és, precisament, la sentència a mort de Jesús. Per açò, abans que surti la processó, un home migjorner amb bona veu canta la peça musical que conté la sentència que, segons la tradició popular, el governador de Judea, Ponç Pilat, va pronunciar contra Jesús perquè fos crucificat. L’actual intèrpret de la Sentència as Migjorn, en Josep Pons Vilallonga, fa servir la lletra que conté un llibre que era propietat del seu avi (mestre Bep Fumeta, el primer intèrpret de la peça).

Dijous Sant

El Dijous Sant obre el tribut de la Passió i és una jornada plena de les més diverses manifestacions de religiositat popular. Antigament, la gent es vestia de dol i des del matí quedava prohibida la circulació de tot tipus de vehicles a l’interior de les ciutats i no es tornava a obrir fins passat el Toc de Glòria.

Al matí tenia lloc la solemne missa crismal i es traslladava la Sagrada Forma amb tota cerimònia fins al monument, un altar guarnit amb flors, palmes i ciris que, en altre temps, representava un muntatge extraordinari, amb decorats pintats i grades per poder-hi posar més flors i espelmes. Aquest monument simbolitza el portal del més enllà, i la cera dels ciris que cremen es guardava per als funerals. Durant la visita als monuments es resaven cinc parenostres a fi de treure una ànima del Purgatori. Avui dia tot aquest ritual s’ha simplificat i els monuments solen ser molt senzills.

Al capvespre encara es fa la Missa In Coena Domini amb l’episodi del lavatori  i el mandat de Jesús; i a continuació tenia lloc l’espectacular ofici de tenebres i les visites familiars i comunitàries a les cases santes o als peus del Bon Jesús Mort cobert de violetes. L’ofici de tenebres era d’una gran teatralitat. Les pregàries litúrgiques eren presidides per un canelobre triangular alt amb set ciris de cera groga i un de cera blanca al capdamunt, representant el Crist. Després del rés de cada antífona s’apagava un ciri groc i finalment el celebrant retirava el blanc i el posava davall l’altar. Quan l’església quedava a les fosques els assistents copejaven els bancs amb qualsevol cosa que pogués fer renou i es produïa un gran rebombori.

Per últim, a part de sermons, cants del miserere i adoracions, tenien lloc les vetlles nocturnes de Jesús mort, a les cases santes, que es perllongaven fins a la matinada.  Avui, encara que el Dijous Sant conserva l’essència dels oficis, la major part d’aquestes pràctiques han desaparegut.

Divendres Sant

Divendres Sant a Menorca

El Davallament

La representació del Davallament de la Creu era un dels actes principals de la Setmana Santa a Menorca, i se situa enmig de dos altres esdeveniments especialment emotius de les celebracions religioses de caràcter popular, entre la crucifixió i la resurrecció de Jesús. Consistia en l’escenificació de l’acte de despenjar Jesús de la creu i dur-lo a enterrar. Després que Pilat els donés permís, Josep i Nicodem es dirigien a la creu, amb dues escales situades una a cada braç, i desclavaven Jesús amb gran cerimònia. A continuació el deixaven a la falda de la Mare de Déu i després, en processó solemne i música d’orgue, el duien al sepulcre. Aquest acte es va fer a Menorca durant els segles XVIII i XIX, i tot i que als pobles més petits es continuà representant fins a començament del segle XX, es deixà d’escenficar definitivament després de la Guerra Civil.

Les processons

Les processons que han arribat a l’actualitat provenen de l’orientació que el concicli de Trento (1545-1564) i la Contrareforma catòlica van imprimir a les antigues processons medievals, emfasitzant-ne el caràcter religiós i reduint el paper del poble fidel al de simple espectador, de manera que només hi poden participar grups organitzats, com les confraries.

Així, les processons de Setmana Santa escenifiquen els fets de la Passió tal com són narrats als evangelis, tot i que amb les habituals interpretacions locals. La processó surt a posta de sol, per la porta major de l’església o de la catedral, i fa un recorregut lent i silenciós pels carrers de la vila. Antigament apagaven els llums i només hi havia la il·luminació dels ciris. En aquestes processons era habitual, fins fa poc, la presència dels deixuplinants i flagel·lants, primera amb el cos despullat de cintura per amunt i més tard coberts amb una caputxa o capirota, arrossegant cadenes i en alguns casos amb una creu a l’espatlla. A partir de la restauració, aquesta vestimenta es generalitzà i es va estendre a la majoria de les confraries de Setmana Santa que desfilen a les processons.

Les confraries  que hi ha actualment a Menorca són, a Maó, la de la Sang, la del Sant Sepulcre, la del Viacrucis, la de Sant Pere i la de la Pietat; i a Ciutadella, la del Sant Crist, la de Jesús Natzarè, la de la Pietat i la de la Bona Mort, que és la dels pagesos, vestits amb l’antiga indumentària d’ajust (amb levita, calçons curts a tall de genolls, mitges llargues i sabates baixes amb sivella, tot negre). A Alaior també hi havia la Confraria de Sant Corneli o dels centurions i a Ferreries hi ha encara actualment la Confraria de Jesús Natzarè.

confrares confrare vestit d'ajust

Dissabte Sant

En aquest dia era costum als pobles de Menorca fer el salpàs, antiga benedicció protectora de les cases que feia el capellà acompanyat de tres escolans: un deia “Enceneu es llum, que es salpàs ja ve”, un altre duia un poal amb l’aigua beneïda i l’altre un paner per a les almoines o ous que donaven els fidels. La setmana següent repetien el ritual pels llocs del terme. El salpàs és un ritu protector propi d’aquests dies, ja que es considera un temps perillós perquè Crist fou torturat i mort; per açò les cases es protegeixen amb aigua beneïda. Després del concili Vaticà II molts capellans van rebutjar aquesta pràctica i va anar caient en desús.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR